“L’FP i la universitat no estan ben alineades amb les nostres necessitats”

Després de més de quatre dècades en el sector industrial, l’industrial analitza les principals dificultats que afronten hui les empreses tecnològiques: l’escassetat de perfils tècnics, la desconnexió entre la FP, la universitat i la realitat productiva, i la falta de sòl industrial. Una situació que, en la seua opinió, frena el creixement i reobri el debat sobre La Canal, la burocràcia i el model de desenvolupament industrial que necessita Alcoi.

– Què va suposar per a TAIA convertir-se en proveïdora del Centre Europeu d’Investigació Nuclear i com es va gestar aquesta col·laboració?
Van contactar amb nosaltres a través de la web. En un principi tot ho gestionaven des de França. Som una empresa molt xicoteta, a penes onze treballadors, però molt flexible: podem fabricar des d’una sola peça fins a milers, sempre a preus competitius. Vam començar fent proves i a poc a poc la relació es va consolidar. Hui treballem per a quatre departaments diferents del CERN. A nivell econòmic no suposa gran cosa, però sí que aporta prestigi i, sobretot, ens obliga a complir estàndards de qualitat molt alts.

– Treballar per a una institució on el marge d’error és pràcticament nul no deu ser senzill. Quines exigències tècniques i de qualitat els va plantejar el CERN des del principi?
Nosaltres només realitzem el muntatge. Les verificacions les fan ells mateixos i no ens permeten intervindre, cosa que suposa un doble hàndicap. En TAIA tot el que fabriquem passa per proves, però en aquest cas no podem comprovar el producte final. A més, ni tan sols sabem per a quin projecte concret va destinat el component. Només rebem un número de referència i unes prescripcions tècniques, i treballem amb això. El marge d’error és zero. Tot i això, estem acostumats a treballar amb projectes confidencials de gran envergadura per a l’exèrcit o l’aviació civil, on qualsevol error humà pot tindre conseqüències molt serioses.

– Des de fora pot semblar que aquest tipus de col·laboracions només passen en grans capitals industrials. Què creu que demostra el cas de TAIA sobre el potencial empresarial d’Alcoi?
No sabria generalitzar. Jo porte 44 anys treballant pel meu compte i el sector industrial a Espanya és molt menut; en fabricació ens coneixem tots i el boca-orella funciona molt bé. El nostre potencial està en ser una empresa xicoteta i flexible. Molts dels projectes que realitzem no els pot assumir una empresa gran perquè té altres mercats i altres prioritats.

– Un dels problemes recurrents que assenyalen les empreses industrials és la falta de mà d’obra qualificada. S’estan trobant dificultats per a incorporar perfils tècnics a Alcoi i la comarca?
Sí, absolutament. És un tema molt comentat en el sector. Durant anys la indústria va invertir en maquinària per a modernitzar-se i ser competitiva, i ara la necessitat urgent és trobar recursos humans. Jo tinc serioses dificultats per a trobar gent, tant qualificada com no qualificada.

– En aquesta línia, creu que la formació professional i universitària està suficientment alineada amb les necessitats reals d’empreses com TAIA?
Per la meua experiència, no. A nosaltres ens funciona bé la gent que ve de FP: xics amb ganes i molta vàlua. En canvi, amb perfils universitaris l’experiència ha sigut la contrària. No sé els motius. En la meua especialitat, a Alcoi no trobe res i he d’anar-me’n a Elx o València per a portar gent de fora.

– Un altre dels grans obstacles que solen mencionar els empresaris és l’escassetat de sòl industrial. Fins a quin punt aquesta falta d’espai pot frenar el creixement de companyies tecnològiques a la ciutat?
La falta d’espai ho condiciona tot. Nosaltres ara mateix treballem pràcticament en una caixa de sabates, perquè hem anat creixent i ja no hi ha marge. Més que falta de terreny, el problema és l’especulació. A Alcoi això s’ha de desbloquejar d’alguna manera. Si la solució és La Canal, caldrà apostar per empreses que no generen residus i dotar la zona de bones depuradores. És una àrea ben comunicada per carretera; el creixement d’Ibi s’explica, en gran part, per la seua proximitat a l’autovia. A més, les males comunicacions, especialment el tren, dificulten atraure mà d’obra de fora, cosa habitual a les grans ciutats.

– Des de la seua experiència, què s’hauria de millorar a nivell local o institucional per a facilitar que empreses industrials innovadores puguen créixer sense haver de marxar fora?
Caldria donar facilitats, però no tant econòmiques com burocràtiques. També és clau disposar de sòl industrial a un preu raonable. Qui munta una empresa ja assumeix una forta inversió en maquinària i personal; el que ajudaria molt seria reduir el cost d’accedir a una nau.

– En 2025 TAIA va iniciar la seua expansió a França. Li agradaria que aquest creixement internacional poguera continuar tenint Alcoi com a base principal?
Sí. França té molt de mercat i estem apostant fort per aquest país. Ara mateix, per la conjuntura sociopolítica, el sector està un poc parat, però si continuem millorant els nostres estàndards de qualitat, a finals de març esperem obtindre la ISO 9100; això ens permetrà treballar directament amb empreses aeronàutiques, un sector clau a França, ja que fins ara només podíem fer-ho a través de tercers. Hui en dia no és necessari tindre delegacions a l’estranger per a operar internacionalment.

– Per a acabar, si haguera de llançar un missatge als joves que dubten a l’hora de desenvolupar la seua carrera professional, què els diria des de la seua experiència?
Crec que hui falta cultura industrial. La cultura actual és la de teclejar. Jo vaig començar amb 14 anys reparant televisors, com molts de la meua generació, aprenent des de baix. Hui no hi ha aprenents, ni en aquest ni en altres oficis. Als joves els diria que cal baixar a l’arena, però també als pares i educadors. Ho estem donant tot massa fàcil i potser hauríem de rebobinar un poc i recordar què va ser el que ens va curtir a nosaltres a aquella edat.