La gran carambola

Els aficionats veterans i els futbolistes coincideixen que el futbol és una caixa de sorpreses, tot pot passar.

L’Alcoyano és com un alumne que ha suspés els exàmens finals, el professor ha decidit fer una repesca que s’ha d’aprovar com a mínim amb un notable.

Ha sigut una temporada per a oblidar, on no s’han vist els partits il·lusionants que agraden a l’afició. Els seguidors del Deportivo s’han passat tota la lliga confiant en una reacció, a l’espera d’una identitat que s’ha manifestat en contades ocasions, en menudes dosi, insuficient per a una temporada grisa fosca.

Queda una oportunitat, remota, un clau on agafar-se. Tots esperen que el Collao torne a ser màgic almenys per una vesprada. Les condicions es donen amb l’entrada gratuïta que omplirà les grades. L’afició aportarà el seu incondicional suport amb el Collao de les grans ocasions. Són quasi 104 anys de futbol en un camp on s’ha vist de tot: alegries inesperades, felicitats desbordants i també fortes decepcions. Com l’eliminatòria contra el Cartagena ,amb Bordalás a la banqueta, que a molts encara els desperta a la nit com si fora un malson .Sobretot amb aquella camiseta negra de celebració del rival que posava: ‘yo ascendí en Alcoy’.

Ara queda mencionar la paraula més repetida i gastada: guanyar i esperar que isca la carambola. El futbol recorre al billar quan la lògica no és el més aconsellable. No solen abundar tal com pensen alguns, tot i que hi ha hagut sonades. Una de les més increïbles va ser la del València de l’any 83. Per a lliurar-se del descens a Segona necessitava que li foren favorables quatre resultats. A més, havia de guanyar-li al Madrid a Mestalla, que es jugava el títol de lliga, i ho va aconseguir per la mínima. Va passar el més insòlit i el València es va quedar en Primera quan ho tenia tot en contra.

No cal anar molt lluny, perquè fa dos anys l’Alcoyano es va salvar encara que va perdre a casa contra el Múrcia en la penúltima jornada. Molts aficionats van abandonar el camp pensant que havien baixat.

Si es consuma el descens, no cal convertir-lo en una tragèdia grega, ni instal·lar-lo en el cervell com l’empat contra el Cartagena. Casualment, aquell partit es va jugar el mateix dia que es disputa l’últim de lliga contra el filial del Madrid, el 24 de maig, però, clar!, setze anys enrere. Si és manté la categoria i hi ha carambola, serà per a celebrar, recordar i per a incloure en el llibre d’or de les missions impossibles del Deportivo.

CARLES FIGUEROLA. Periodista