La petjada de la bambolla immobiliària: edificis acabats i tapiats sense habitar

A Alcoi a penes s'han construït noves edificacions en els últims anys, alguna cosa que ha derivat en una progressiva disminució de l'oferta existent

La petjada de la bambolla immobiliària: edificis acabats i tapiats sense habitar
Façana d’un edifici tapiat al costat del parc de Cantagallet. | ALDEMAR

L’habitatge ha sigut sempre un dels temes claus de la societat, tant referent a una demanda per part de la ciutadania al seu accés, com també torna a estar ara en el punt de mira com a objecte de negoci.

Alcoi també està vivint eixa situació, i ho fa des de diferents perspectives.

D’una banda, a la ciutat hi ha una petjada clara de la bambolla immobiliària amb diversos edificis de nova construcció que estan tapiats i que mai van arribar a ser habitats a causa de la crisi que va assestar al nostre país l’any 2008.

I per l’altre, la falta de nova construcció en l’última dècada –degut entre altres coses, a l’augment dels costos i la legislació actual– ha fet que, progressivament, anara disminuint l’oferta immobiliària i en paral·lel, incrementaren –i continua en eixa línia ascendent– els preus, tant de la compravenda com del lloguer , amb xifres molt elevades.

En la part alta del parc de Cantagallet, per la Zona Alta, en el barri de Santa Rosa –carrer Vistabella– o el símbol urbanístic fet fallida de referència a Alcoi: Serelles.

EDIFICIS TAPIATS
Totes elles són construccions que presenten un aspecte singular i que reflecteixen una realitat viscuda no fa massa anys amb el ‘boom’ de la rajola: finestres i portes tapiades per a evitar ser okupades, però més enllà, és la mostra d’un ‘crack’ immobiliari d’un dels negocis més destacats que va haver-hi a Espanya en el seu moment, com va ser la construcció, i que ara ha donat pas a una veta de mercat en la compravenda i en els lloguers.

En aquest sentit, també hi ha ‘esquelets’ d’edificacions que es van quedar a mig fer a causa de la difícil situació econòmica que es va produir a nivell general, però que va afectar notablement el sector de la construcció al nostre país.

No obstant això, la falta de nova construcció ha comportat a una altra complicada situació que avança a un ritme accelerat i que suposa una important dificultat de cara a accedir a l’habitatge, tant és així que a Alcoi s’estan registrant lloguers d’uns 800 euros en alguns casos, sent la mitjana a partir de 500, tal com consta en diversos portals immobiliaris, quan fins fa uns anys, aquesta xifra era molt inferior.

Si bé ser ciutat universitària suposa grans beneficis per a Alcoi, per al mercat immobiliari està suposant un ventall d’oportunitats amb lloguers dirigits exclusivament a estudiants, fins i tot amb la reforma de baixos d’edificis per a oferir-los com a habitatges.

Dues realitats, la petjada de la bambolla immobiliària i el constant increment de preus, que van agafades de la mà i que estan relacionades, però que tenen com a conseqüència comuna un mercat tensionat en una societat que reclama l’accés a un habitatge digne amb preus assumibles concorde als sous i al nivell de vida d’Alcoi –igual que ocorre a nivell genèric–.

Encara és pitjor la situació per als col·lectius vulnerables, ja que tal com va donar a conéixer Càritas Alcoi recentment, l’accés a un habitatge digne és un dels principals problemes, amb casos de condicions molt precàries que es donen a la nostra ciutat.

>>Pot llegir la notícia completa en El Nostre del 14 d’agost.

Advertisements