La IA no va de tecnologia, va de persones
La intel·ligència artificial s’ha convertit en un tema central en el debat empresarial. Apareix en reunions, en mitjans i en discursos directius com una promesa però també com una font de por. Por a quedar-se arrere i a no entendre els canvis. Des de la meua experiència com a formador d’empreses, crec que aquesta por té menys a veure amb la tecnologia i molt més amb les persones.
El principal repte de la intel·ligència artificial no és tècnic, és humà. La IA no arriba a empreses buides ni neutres. Aterra en organitzacions amb cultures definides, amb maneres concretes de liderar i amb persones que ja han viscut altres processos de canvi. Pensar que la IA és només una eina més és ignorar com funcionen realment les organitzacions.
En el meu treball diari observe un patró que es repeteix: empreses que inverteixen en tecnologia sense haver-se fet abans preguntes clau. Estem preparats per a treballar d’una altra manera?
Els nostres líders saben gestionar la incertesa? Tenim una cultura que permeta aprendre sense por a equivocar-se? Sense aquestes respostes, la tecnologia difícilment aportarà el valor esperat.
La intel·ligència artificial actua com un accelerador. Agilitza processos, però també fa més visibles les mancances existents. No resol problemes de comunicació, no elimina la desconfiança entre departaments ni corregeix lideratges excessivament basats en el control. Al contrari, posa en evidència tot allò que ja no funciona.
Des d’una mirada més humana, això és comprensible. El treball no és només una font d’ingressos; és identitat, reconeixement i sentit de pertinença. Quan una tecnologia qüestiona la manera tradicional de fer les coses, el que s’activa no és només un debat racional, sinó una resposta emocional. Ignorar aquesta dimensió és una de les principals causes de resistència al canvi. Un estudi de la Universitat de Harvard sobre el futur del treball destaca que les competències més difícils d’automatitzar són humanes.
Per això convé matisar el discurs que afirma que la IA substituirà les persones. La IA no substitueix persones; substitueix tasques, rutines i maneres ineficients d’organitzar el treball. El risc real el tenen aquelles organitzacions que no saben acompanyar les persones en el procés d’adaptació.
En aquest context, les competències més valuoses no són exclusivament tècniques. Cada vegada són més importants la capacitat de prendre decisions en contextos incerts, l’aprenentatge continu, la gestió emocional i la comunicació. Tanmateix, són competències que encara es treballen poc de manera sistemàtica dins de moltes empreses.
La conversa sobre la intel·ligència artificial hauria de canviar de to. Menys obsessió per les eines i més reflexió sobre persones, lideratge i cultura. Les empreses que millor estan afrontant aquest canvi no són necessàriament les més grans ni les més digitalitzades, sinó aquelles que han obert converses internes honestes i han assumit el procés amb responsabilitat.
Al final, la pregunta no és què pot fer la IA per l’empresa, sinó quin tipus d’empresa volem ser en un context on la IA ja és una realitat. Perquè la tecnologia no defineix les organitzacions; les defineixen les persones i la manera com treballen juntes.
La intel·ligència artificial no substituirà les persones; canviarà la manera com treballem i el valor que aportem.
