“La innovació no és una opció: és l’única manera d’avançar”
El director d'AIJU, Manuel Aragonés, repassa la trajectòria de la institució i els nous desafiaments del sector
L’Institut Tecnològic de Producte Infantil i Oci, AIJU, compleix quaranta anys com a referent en innovació, qualitat i desenvolupament per a la indústria del joguet i els sectors auxiliars. Des d’Ibi, aquest centre ha acompanyat a centenars d’empreses en la seua transformació tecnològica i continua sent una peça clau en l’economia de les comarques de la Foia de Castalla. El seu director, el ‘banyerense’ Manuel Aragonés, repassa la trajectòria de la institució i els nous desafiaments d’un sector que busca reinventar-se entre la sostenibilitat, la digitalització i els canvis en el consum.
“AIJU va nàixer amb la idea de promoure la innovació en les empreses del sector jogueter i en les indústries auxiliars, i eixa continua sent la nostra raó de ser”, explica Aragonés. “Som una associació d’empreses, actualment més de 450, que treballem per a impulsar la innovació en productes, processos i serveis. Creiem fermament que una empresa només pot avançar si innova. La competitivitat basada únicament en el preu té un recorregut molt curt: cal ser eficients i oferir productes diferenciats”.
AIJU és una entitat privada sense ànim de lucre, però amb un cert suport de les administracions públiques. “Aquest model de col·laboració públic-privada ha sigut un èxit i un exemple per a altres comunitats i països en l’ajuda a les petites i mitjanes empreses per a innovar”, assegura el director. “Ens permet treballar amb criteris empresarials, però amb una vocació de servei al teixit productiu, anticipant-nos als reptes tecnològics del futur immediat, com és la intel·ligència artificial aplicada en processos productius o exigències com el passaport digital en els productes de béns de consum, com és el joguet”.
Des dels anys huitanta, l’institut ha anat adaptant-se a les necessitats de cada moment: primer va ser la seguretat del producte, després la qualitat i el medi ambient, i hui els grans reptes són la digitalització, la sostenibilitat i la intel·ligència artificial.
DE LA SEGURETAT A LA IA
Aragonés recorda que, en els inicis, moltes empreses. en la seua majoria de xicoteta grandària, no tenien ni laboratoris propis ni departaments d’innovació. AIJU va ser una resposta a eixa manca. “Es tractava de garantir la seguretat dels joguets, alguna cosa que hui donem per fet, però que llavors era una necessitat urgent”, assenyala. Amb el pas del temps, l’institut va ampliar el seu camp d’acció a la certificació, la qualitat i, més recentment, la digitalització.
“Hem sigut una de les primeres entitats a reflexionar sobre com incorporar la intel·ligència artificial en les empreses del sector”, afirma. “Moltes senten parlar del tema, però no saben com aplicar-lo. Nosaltres els acompanyem, els donem formació, tallers, eines i exemples pràctics. La IA no és una amenaça, és una oportunitat per a ser més productius i prendre millors decisions”.
Una altra de les grans línies de treball és la sostenibilitat. “Cada vegada tenim un consumidor més exigent, que no sols mira el producte, sinó també com i amb què es fabrica. Les empreses han d’adaptar-se a eixa realitat”, adverteix Aragonés. “Parlem de materials reciclats, envasos de cartó, reducció de plàstics… No és una moda, és una necessitat”.
AIJU assessora a les empreses per a substituir materials, redissenyar envasos i fabricar productes sostenibles sense perdre competitivitat. “El mercat està demanant responsabilitat ambiental, i nosaltres ajudem al fet que eixa transició siga possible”, afig.
El director reconeix que la situació del sector jogueter és complicada. “Cada vegada naixen menys xiquets, i això repercuteix directament en les vendes. La taxa de natalitat és dramàtica”, lamenta. A això se suma la competència asiàtica i una paradoxa econòmica: el preu mitjà d’un joguet a penes ha canviat en vint anys. “Mentre tot ha pujat —alimentació, habitatge, energia—, el joguet continua venent-se quasi al mateix preu. És un producte ‘deflacionari’, i això ho fa vulnerable”.
Així i tot, Aragonés defensa amb passió el valor educatiu i social del joc. “Durant la pandèmia, moltes famílies van redescobrir el plaer de jugar juntes. Els jocs de taula, per exemple, estan vivint un gran moment. Fomenten habilitats socials que abans s’aprenien jugant al carrer: compartir, cooperar, fins i tot enfadar-se i reconciliar-se. Hui això s’ha perdut, i els joguets poden recuperar-ho”.
PANTALLES I TRADICIÓ
L’avanç de les pantalles i els videojocs ha canviat la manera de jugar, però no ha substituït del tot al joguet físic. “És una polèmica antiga. Sempre hi ha hagut productes substitutius: primer els videojocs, ara els mòbils o les tauletes. Però el joguet continua sent essencial per al desenvolupament cognitiu, motor i social dels xiquets”, sosté Aragonés.
AIJU publica cada any el seu Guia del Joguet, una selecció de productes recomanats segons criteris de qualitat i valor educatiu, avalats per pedagogs i psicòlegs. “El nostre objectiu és reivindicar el valor del joguet com a eina d’aprenentatge i desenvolupament”, explica.
>>Pot llegir l’entrevista completa en El Nostre del 7 de novembre.