La llunyania de la política
Se sol dir que la veritat només té un camí. No obstant això, també se sol dir que cal conéixer les dues versions d’un mateix fet per a poder traure conclusions.
En política, eixa dualitat –o ‘trialidad’, si és que eixe concepte existira– de ‘realitats’ cobra un major sentit.
Hi ha una cosa totalment objectiva: les xifres, les dades.
La passada setmana es va convalidar l’actualització dels lliuraments a compte de les Comunitats Autònomes i Ajuntaments en el Congrés després d’un primer intent a principis d’enguany, i diversos Diputats del PSOE –a escala nacional, autonòmica i provincial–, al costat de l’alcalde d’Alcoi, han explicat com es tradueix eixa aprovació a Alcoi, en els municipis de la zona i també quant a la província i la pròpia Comunitat Valenciana, i també la repercussió que haguera tingut la no aprovació d’aquests lliuraments, tal com va ocórrer el mes de gener passat.
A grans trets, es parla d’un increment d’eixos lliuraments respecte a l’any passat: “és la major transferència de recursos de la història”, va apuntar la Diputada Nacional Patricia Blanquer, i va explicar que això es fa “sobre la base de la recaptació”, fent al·lusió a un creixement d’Espanya “per damunt de la mitjana d’Europa”.
Insistisc, números i comparatives que són el que són, però que com tot en la vida, estan subjectes a interpretacions, i depenent de qui les realitze –vengen d’on vinguen–, no seran les mateixes.
El més perillós de tot això és quan el que corre com la pólvora són les interpretacions i no les xifres, perquè vivim en una societat en la qual sembla que té més valor i credibilitat un vídeo en xarxes socials que un document oficial.
El cas és que aquestes explicacions estan molt bé per a tractar d’entendre el funcionament d’una administració i d’un àmbit, la política, del qual considere que la ciutadania se sent molt allunyada, en totes les escales.
Aquest funcionament dista molt del dia a dia o fins i tot de les preocupacions de les persones, que tal com s’ha demostrat en diverses ocasions són molt més simples, però alhora necessàries, del que en política a vegades es vol fer creure. Això hauria de canviar? Jo imagine que sí, però no sé si seria possible per tota la idiosincràsia de la burocràcia i de l’administració. Està bé simplificar, i fins i tot reduir els processos, però no si això suposa una possible pèrdua de control, ja que quan es parla de política, i també per simplificar, es parla de les decisions que es prenen amb els diners de tots, i en alguns casos sembla que el que paga durant 30 anys la hipoteca de la seua única casa haja d’aportar el mateix que el que ha perdut el compte dels habitatges que posseeix.
SHEILA GARCÍA. Periodista