La realitat de la comunitat gitana: “No volem deixar de ser el que som”
Piedad i Vicente, representants del poble gitano a Alcoi, reivindiquen els prejudicis als quals s'enfronta la seua comunitat
La història del poble gitano continua bategant amb força al voltant d’Alcoi, aquesta rememora des dels temps més difícils fins al desig present de millores directes que reforcen la dignitat i futur d’aquesta ètnia. Piedad i Vicente, referents del poble gitano en aquest municipi, han oferit a El Nostre el seu punt de vista sobre la situació actual que embolica al poble gitano afirmant: “Volem integrar-nos, sí. Però sense deixar de ser els qui som. Volem viure bé, que ens respecten i que els nostres familiars no hagen d’amagar el que són per a aconseguir un treball”, diu Vicente, fill de Juana Moreno, una de les figures més importants d’aquesta ètnia després de l’assentament del poble gitano en La Cuesta de Las Flores, en els anys 70.
Tant Vicente, com la seua dona, Piedad, assenyalen que, encara que la situació de convivència amb la gent no gitana ha canviat molt amb el pas dels anys, continuen existint barreres a les quals cal fer front. “Hi ha llocs on encara ens miren malament només per ser gitanos”, diu Piedad. La discriminació, expliquen, continua sent una realitat que condiciona especialment als més joves. “A vegades els diem a les xiquetes que no diguen que són gitanes… I això no ens agrada, perquè és negar el que realment som”.
La falta d’oportunitats laborals s’entrellaça amb les dificultats educatives. Encara que la majoria de xiquets gitanos estan escolaritzats, molts abandonen els estudis en arribar a l’adolescència. “Hi ha xics de 18 anys que ja no volen estudiar, però tampoc troben treball. Necessitem que es faça alguna cosa”, compte Vicente. L’habitatge, no obstant això, és el que més els preocupa. “Hi ha moltes famílies en situacions complicades. El problema de l’ocupació continua estant, i una paga no et soluciona la vida si no tens casa”, afirmen. Recorden com han millorat des que van deixar arrere La Cuesta de las Flores, un barri marginal en el qual van viure fins a principis dels anys 80. “Era una altra vida. Abans no podíem entrar a qualsevol botiga, la gent ens mirava amb por o s’anava. Afigen que hi ha persones que, al no poder accedir a un habitatge regularitzat, acaben en situacions d’ocupació, situació que, com afirma Aroa Mira, regidora de polítiques inclusives, és un tema que porta molts anys sent un problema. Eixa història va ser recuperada recentment en una exposició de la mà del fotògraf Elías Seguí sobre La Cuesta de las Flores durant els anys 70. A més, l’abril passat també es va commemorar el Dia Internacional del Poble Gitano. Aquestes activitats culturals que emboliquen a aquesta ètnia, afirmen, ajuden a visibilitzar la seua història. Encara que parlen amb orgull del seu passat i tradicions, Piedad i Vicente també expressen una preocupació compartida dins de la seua comunitat: la pèrdua d’unió entre les famílies gitanes i l’afebliment de les seues tradicions. “Abans, el poble gitano a Alcoi estava molt més unit. Érem com una gran família”, recorda Vicente. Ara, segons diuen, existeix una creixent indiferència entre famílies, especialment entre les generacions més joves.
Piedad i Vicente asseguren que no han rebut informació directa i detallada sobre el Pla de Cohesió, si bé coneixen la seua existència i el seu enfocament general. A més, aquest és un document que es pretén finalitzar i oficialitzar aquest setembre. La realitat que descriuen Pietat i Vicente reflecteix la complexitat del moment actual que viu el poble gitano a Alcoi: una comunitat que continua enfrontant barreres estructurals. Ells mateix recorda la necessitat d’avançar sense renunciar a la seua identitat.