La revolució dels “baixets” a l’Alcoyano
És l’arma inèdita d’un equip que juga sense 9 de referència i amb un atac amb jugadors de baixa estatura
Molts recorden aquell Barça de luxe en què Xavi, Iniesta i Messi van marcar una època. O l’Espanya que va vapulejar Itàlia en la final de l’Eurocopa de 2012 sense un 9 de referència i amb Xavi, Iniesta, David Silva i Cesc de titulars i entrant de refresc Pedrito i Juan Mata.
Fa dos setmanes, quan Fran Alcoy va sorprendre llevant Steven i donant entrada a De Pedro al Johan Cruyff, el tècnic va justificar este moviment tàctic amb la necessitat de “moure l’arbre” davant la falta de resposta de l’equip de cara al gol.
L’Alcoyano no va guanyar, però va tornar a marcar després de set jornades i l’equip va mostrar més soltesa a l’hora de donar continuïtat als seus atacs en un escenari molt exigent.
El de Massanassa va prendre bona nota i va tornar a repetir plantejament, ara al Collao i davant un rival com l’Eivissa que en teoria venia a plantar l’autobús, col·locant De Pedro i Izan Linares a la banda i Tiko Iniesta exercint d’obridor de llaunes per tot el flanc d’atac.
Com davant el Barça B, l’aposta va funcionar, sobretot en la primera part, on l’Alcoyano, a més de marcar, va tindre el partit més prop del 2-0 que de l’1-0 amb què es va arribar al descans.
Després del descans, Fran Alcoy va apostar per Joan Piera, amb la qual cosa els blanc-i-blaus van tornar a jugar amb un 9 de referència, i no és que les coses anaren malament, però la por a perdre va acabar passant factura a un equip que va preferir assegurar abans que arriscar el seu primer triomf de 2026.
L’aposta pels “baixets” comença a donar rèdit a l’Alcoyano, just quan més falta fa amb la lliga entrant en la seua fase decisiva –este diumenge visita al Reus, a les 17 hores–. Va marcar Pablo Carbonell, el seu primer gol de la temporada, en una incorporació des de segona línia.
El capità blanc-i-blau mesura 1,78, no arriba a l’1,80, però és que diumenge fins a cinc titulars estaven per davall d’eixa estatura i dos d’ells, que a més van ser dels destacats, Loren i Adri Lledó mesuren 1,68 i 1,69, per davall de l’1,70.
Mentres que dalt regnen els “baixets”, darrere es va imposar l’envergadura de José Solbes, Fran Moreno i el “pivot” Adolfo, que amb el seu 1,93 és el jugador més alt de la plantilla.