La volta de Josué haurà d’esperar
El migcampista ha renovat amb el Castellonense, club amb el qual va estar a les portes de fer història i pujar a Segona Federació
El nom de Josué Samper ha estat molt associat a l’Alcoyano en les últimes setmanes. El moment s’antullava l’idoni, el migcampista venia de realitzar un ‘temporadón’ en el Castellonenc, amb el qual s’havia quedat a les portes d’ascendir a Segona Federació, mentre que un dels anuncis de la nova propietat és “alcoianizar” el club i el propi futbolista veia amb bons ulls retornar a l’equip amb el qual va complir un somni de xiquet. Però això és futbol i moltes vegades les voluntats no acaben de concretar-se, per molt que totes dues parts tinguen eixe desig.
Eixe encreuament de camins possiblement arriba, però no ara i caldrà esperar almenys fins a la temporada següent, una vegada que s’ha conegut que Josué Samper, Josué per al món del futbol, ha decidit renovar pel Castellonense, el club originari de Vilanova de Castelló, població entorn dels 7.000 habitants de la comarca de la Ribera, que a punt va estar de fer història en un dels grans escenaris del futbol espanyol.
En el vell El Cultivable de Burgos, la seua filial i el Castellonenc es jugaven el passat 21 de juny una plaça d’ascens a la Segona Federació. En terres valencianes va haver-hi victòria albinegra per 1-0. El club va preparar un desplaçament massiu d’aficionats fins a la monumental localitat castellana. La volta va acabar també amb el resultat de 1-0, amb el que va caldre acudir a la pròrroga. En el temps extra, el Castellonense va demostrar ser millor, però el marcador no es va moure i van arribar els penals.
A Josué li va tocar posar-se davant de la pilota en el sisé llançament. “Ho vaig tirar bé, alt i lluny del porter, però era el seu dia i havia endevinat la direcció de tots els llançaments. El meu ho va tocar i la pilota no va entrar. Després va ser ell a llançar el penal definitiu i va encertar. Va ser una maçada terrible. La pitjor experiència que he tingut en un camp de futbol. Vaig passar uns dies molt dolents, els pitjors com a futbolista. Ho havia vist moltes vegades, però una cosa és veure-ho i una altra passar-t’ho per les mans. Hi havia moltes il·lusions posades en aquest ascens i per a un club modest com el Castellonenc haguera sigut molt gran ascendir a Segona Federació. Espere que hi haja una segona oportunitat i puga llevar-me eixa espina que tinc clavada”, reflexiona l’alcoià.
Una de les raons fonamentals per les quals ha acabat renovant contracte i així complir el seu segon curs en L’Almenà és precisament el seu agraïment a una afició que es va bolcar amb ell després de la fallada. “Va ser increïble. Em van demostrar que són coses del futbol i eixe tracte que he tingut durant tota la temporada m’ompli de molt d’orgull i una gran satisfacció. He estat molt a gust tot l’any i m’han demostrat que volien que seguira”, assegura.
No obstant això, no amaga que es va il·lusionar amb vestir una altra vegada de blanc-i-blava. “Eixa il·lusió per jugar de nou en l’Alcoyano continua intacta. És el club de la meua ciutat, on em vaig formar com a futbolista i en el qual vaig complir el somni de jugar en el seu primer equip. És una cosa que mai oblidaré. Sempre que puc veuré un partit en el Collao. Va haver-hi un acostament per a vindre, si bé en cap moment l’Alcoyano em va transmetre el seu desig que volia apostar per mi, cosa que sí que va fer el Castellonense. Això no vol dir que tancament definitivament les portes a l’Alcoyano. La meua il·lusió és tornar algun dia”, confirma.
Un idil·li que va començar de xicotet. No obstant això, el seu passaport cap al primer equip de l’Alcoyano no va ser la seua pedrera, sinó la de l’etern enemic: l’Hèrcules. El seu aterratge en el Collao la temporada del retorn a Tercera Divisió va ser a través del seu Juvenil de Divisió d’Honor. En l’Alcoyano es va trobar un vestuari d’alta volada i amb molta experiència a les seues cames. A penes va jugar aquella temporada. “En el personal, no guarde un bon record. En el col·lectiu, va ser una temporada històrica. Crec que guanyem els deu primers partits i van ser quasi trenta jornades sense perdre. Serà difícil repetir el que es va veure aquell any. Després va vindre l’aturada per la pandèmia i el retorn a Segona B. També era normal. S’estaven aconseguint resultats i el lògic era no canviar. Per als quals veníem de baix era complicat manejar aquella situació de no poder jugar”, recorda.
Va haver de fer un pas arrere i tornar a l’Hèrcules i jugar en la seua filial en Preferent per a rellançar una altra vegada la seua carrera futbolística. El seu següent pas, encara com sub’23, va ser el Villarrubia manxec, a la recerca d’un nou mercat. Va ser un any de transició que li va obrir les portes de l’Atzeneta, on va jugar una temporada per a tornar a terres castellanes, fitxant pel Quintanar del Rey, club en el qual la seua carrera va tindre l’espenta definitiva. En el seu nou destí va fer una gran campanya tant a nivell individual com col·lectiva, quedant-se a la vora d’un ascens.
Tocava tornar a casa i ha sigut en el Castellonense on la seua cotització en el mercat futbolístic s’ha disparat. Com a migcampista defensiu, el seu preu ha pujat bastant i la Tercera Federació se li comença a quedar xicoteta. “Potser ha sigut la meua millor temporada en tots els sentits”, apunta l’alcoià, un 6 que sol actuar com ancora en els seus equips, que destaca pel seu desplegament físic i que ha millorat amb la pilota als peus.
“Soc un futbolista distint. Em vaig anar de l’Alcoyano amb 21 anys i eixa temporada vaig jugar molt poc i ara amb 27 crec que he millorat en molts aspectes. No sols soc un especialista a l’hora de defensar i abastar molt de terreny, també m’agrada imposar-me i ordenar el joc dels meus equips. Soc un futbolista més complet”, apunta Josué, qui sap que el millor de la seua carrera està per arribar. “Això diuen, que a partir dels 28 anys és la millor edat per a un futbolista. Estic ja a prop i és cert que m’agradaria provar altres categories. Enguany vam ser a prop i la intenció del president és tornar-lo a intentar aquesta temporada. La meua il·lusió seria alguna vegada jugar en Primera Federació. He vist diversos partits en el Collao i és una categoria molt bonica amb grans pressupostos. Són partits que acaben convertint-se en batalles. M’agrada eixe estil de joc, crec que podria encaixar. No se sap el que pot passar en un futur, però el món del futbol és imprevisible”, llisca per a acabar.