L’alcoiana que investiga per a millorar la indústria alimentària

Als seus 27 anys, l’alcoiana Carmen Fernández Matarredona ha trobat en la investigació científica la seua vocació. Llicenciada en Farmàcia per la Universitat de València (UV), ha començat recentment el seu doctorat en el programa de Ciències de l’Alimentació, un pas que l’ha portada a formar part de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC) a Paterna, com a investigadora predoctoral en l’àrea de biotecnologia d’aliments.

La seua trajectòria acadèmica no ha sigut lineal, però sí que guiada per una inquietud constant: “Vaig triar Farmàcia perquè no sabia què estudiar. Vaig començar Psicologia i després em vaig passar.” Una elecció que, amb el temps, li ha obert múltiples camins, encara que no tots li convencien: “Farmàcia té moltes eixides: indústria, hospital, atenció al pacient… però no sabia si trobaria alguna cosa que m’agradara.” No va ser fins al seu últim curs, en fer un Treball de Fi de Grau (TFG) experimental sobre toxicologia alimentària, que va descobrir el seu autèntic interés per la investigació.

Eixe primer contacte amb el laboratori li va permetre participar en publicacions científiques i congressos, i va encendre l’espurna que hui la porta a treballar amb residus alimentaris per a crear nous productes. La seua investigació actual, encara que amb part del contingut confidencial, se centra en la fermentació del bagàs com a estratègia per a obtindre nous ingredients i extractes naturals amb aplicació en aliments i begudes. Una línia amb gran projecció en sostenibilitat i innovació.

A diferència de molts doctorands que no compten amb suport contractual, Carmen ha aconseguit un dels escassos contractes predoctorals existents en este àmbit. “En general, la gent no sol tindre contracte durant la tesi, així que soc una afortunada.” S’estima que a la Universitat de València només el 10% de doctorands gaudixen d’esta mena de vincle, encara que no existixen dades oficials públics.

El seu contracte està vinculat a un projecte concret, la qual cosa implica un procés de selecció competitiu on es valoren expedient acadèmic, publicacions, participació en congressos i idiomes. Carmen ho explica amb claredat: “El Ministeri permet dos tipus de contractes: les FPU, que s’atorguen sobretot per expedient i no estan lligades a projectes, i els contractes com el meu, que sí que estan associats a un projecte específic.”

Més enllà de l’estabilitat laboral que li oferix este contracte —que cotitza a la Seguretat Social i dona dret a baixes laborals, alguna cosa que no ocorria abans—, Carmen valora sobretot la possibilitat de generar coneixement: “És un treball dinàmic, que requerix estar en constant formació. No pares, és molt divers. No és com en una farmàcia on l’única cosa que canvia és qui ve a comprar.”

El camí triat no és el més còmode, però sí el més estimulant per a ella. “Estic casada amb el treball, però no és monòton.” Conscient que la investigació requerix esforç i compromís, Carmen encara esta etapa amb il·lusió i el ferm propòsit de contribuir, des del seu laboratori, a una alimentació més innovadora, sostenible i basada en la ciència.