L’Alcoyano entra en depressió

Una altra vegada la falta de gol deixa als de Fran Alcoy en una situació molt compromesa després de cedir davant el cuera SD Ibiza la tercera derrota en nou jornades, la segona consecutiva

L'Alcoyano entra en depressió
Els jugadors de la SD Eivissa celebren l’únic gol del partit. Fotos: SD Eivissa

L’Alcoyano entra en depressió. Dues derrotes consecutives i quatre jornades sense guanyar deixen als de Fran Alcoy en una posició molt compromesa en la taula i mirant de prop el precipici. Encara el descens queda a un punt, però després de la desfeta d’aquest matí a casa de qui era el cuer de la classificació, els blanc-i-blaus trauen el cap a l’abisme i ocupen lloc de play-out.

Aquest nou ensopecs de l’Esportiu no parlen molt bé ni de Fran Alcoi ni d’un equip cridat a fer millors coses del que ve aconseguint en les últimes jornades, on sembla que un borni ha mirat a aquesta plantilla. En cas contrari no s’explica veure a l’Alcoià a la vora de despenyar-se en la taula classificatòria.

Si ja va resultar surrealista el desenllaç del partit de l’exili de la setmana passada en El Clariano, amb eixa acció final que li va costar la derrota, aquest matí ha tornat a repetir-se la història, perquè una altra acció aïllada li ha tornat a costar una nova derrota. A diferència del partit contra el Reus, l’únic gol del partit no va arribar en el minut 88, sinó en el 26 i amb una hora de joc per davant.

Però aquestes dues últimes derrotes han tingut el mateix patró: la preocupant falta de gol que té aquest Alcoyano. Només el canterà Rubén Catalá sembla estar a l’altura amb eixos dos gols anotats. A Reus va tornar Joan Piera després de dos mesos en el dic sec i hui ni tan sols ha estat en la convocatòria. De Steven Prieto i Guille Andrés no es tenen notícies.

Falta de contundència en les dues àrees

Si a eixa falta de gol -sis gols en nou jornades- afegim una falta absoluta de contundència en àrea pròpia, obtenim un còctel explosiu i de difícil digestió. L’Alcoyano ara mateix és un manoll de nervis perquè ningú esperava veure a l’equip en una situació tan delicada, amb l’equip encallant en les dues àrees i amb el fantasmes de caure al precipici trepitjant els talons als de Fran Alcoy.

No és una plantilla per a pensar en l’ascens ni per a tirar coets, però tampoc és un equip per a estar barallant pel descens quan la lliga encara no ha complit el primer terç. És clar que aquesta situació suposa una frenada en sec a totes eixes expectatives que s’havien generat durant l’estiu passat i que posaran a prova la capacitat del club, que fins ara havia sigut capaç d’il·lusionar a una afició, però que ara haurà de bregar amb un problema de molt de pes.

Ara mateix tot està qüestionat, des de l’entrenador fins a la capacitat d’aquesta plantilla i el ventall de solucions és ampli. Recordem el que va succeir l’any passat per aquestes mateixes dates. En una situació no tan tibant com l’actual, el club va optar pel camí més ràpid, que va ser cessar a Vicente Parras.

Una solució tan inesperada com inapropiada com es va veure després. Va ser el principi de la fi i tots vam saber com va acabar la història al final de la passada lliga. Ara mateix, Fran Alcoy està en l’ull de l’huracà, però no és l’únic culpable. Ha tingut als seus millors futbolistes en comptagotes i tampoc alguns jugadors, sense ser top en la categoria, han donat la veritable mesura de les seues possibilitats.

La situació mereix decisions a curt i llarg termini. El club té un as en la mànega, que és una fitxa per a reforçar la plantilla. L’Alcoyano hui ha fet un pobre partit, però no lamentable. Ha tingut les seues oportunitats tant en la primera com en la segona part. El 1-0 fa mal a la vista i més a casa del cuer, però també és cert que l’Alcoyano ha merescut més, molt més i el més just haguera sigut l’empat com a mínim.

La setmana es presenta complicada. El Deportivo necessita reaccionar perquè caure en el descens pot reavivar molts moments que no fa molt es van viure pel Collao. El diumenge (17 hores) arriba el At. Lleida, equip que ara està en llocs de descens amb un partit menys disputat. No estarà baix pals Jagoba Zárraga, expulsat hui en el Municipal Sant Rafel d’Eivissa en l’última jugada del partit, quan havia pujat a rematar un córner a la recerca d’eixe empat que no ha arribat finalment.

Fitxa tècnica

SD Eivissa: Edu Fredes, Adrián López, Tomás Bourdal, Jaume Villar, Mario Riquelme, Álex Sánchez, Marquitos, Carlos Gilbert, Joan Ramón, Diego Jiménez i Montalban

Alcoyano: Jagoba Zárraga, Loren, José Solbes (79’ Álex Alonso), Adolfo (58’ Izan Linares), Fran Moreno, Pablo Carbonell, Tiko Iniesta (63’ Steven Prieto), Adri Lledó (58’ De Pedro), Lado, Guille Andrés (58’ Javi Soler) i Rubén Catalá

Árbitre: Espallargas Casellas (Català). Va amonestar a Adolfo i va expulsar amb roja directa en el temps de descompte al porter Jagoba Zárraga

El gol: 1-0 (min. 26) Diego Jiménez