L’Alcoyano s’enfronta aquesta vesprada a l’exequip de Fran Alcoy

L’Alcoyano ja apura el terç de la seua pretemporada, després de 180 minuts disputats (Muro i Lorca Deportiva) es pot dir que el nou projecte està en marxa, i el més important, que sembla que funciona. Els partits de pretemporada mai s’han de prendre al peu de la lletra, de res serveix guanyar tots els partits de la gira si després s’entropessa en començar la lliga. Però resulta de molta utilitat perquè els entrenadors obtinguen informació, per a saber a què juga l’equip, i això es fa encara més necessari tenint en compte la melé d’efectius que han arribat. El descens va produir una neteja a fons del vestuari, i hui dia no queda cap jugador de la temporada anterior.

La decisió d’haver donat porta a tots els jugadors, ha suposat la necessitat de crear un projecte a contrarellotge durant l’estiu, al més pur estil Frankestein, ajuntant 19 jugadors –sense tot just conéixer-se- de clubs distints, que en alguns casos ja han compartit vestuari en temporades anteriors, però que ara han de tornar a congeniar i instal·lar un nou model de joc.

PRIMERS DOS PARTITS
El partit contra el Muro va ser la perfecta definició del que és un test de pretemporada, l’equip demostrava tindre talent en la primera part, però el ritme i la confiança no es van començar a veure fins als segons 45 minuts. L’equip va respondre amb l’entrada de diversos canvis i això va suposar l’alleujament per als aficionats del Deportivo, que amb gols de Catalá, Piera i Gorka Brotons van encarrilar un partit anticlimàtic, però que es va guanyar.

D’altra banda, el partit disputat dimarts passat a Lorca, va anar molt més físic i intens, la pressió desmesurada de l’Alcoyano va bloquejar les opcions de l’equip local per a dibuixar jugades, portant-los en algun cas fins i tot a la frustració, amb una lleu topada entre els jugadors que es va saldar ràpidament i no va ser a més. Pel que una de les primeres conclusions que brinda la pretemporada és que contra el Muro no es va anar al 100%. El triomf en el Francisco Artés Carrasco li va donar a l’Alcoyano el seu primer “títol” de l’any (Trofeu Manny Pelegrín) i aquest partit si va oferir una referència més realista del que és l’Alcoyano de Fran Alcoy.

BONES SENSACIONS
D’aquests dos partits hi ha bones notícies, en la davantera, tant Rubén Català com Joan Piera han realitzat bones actuacions en la seua funció; la seua disparitat en l’estil de joc oferirà més opcions al míster per a l’atac, en funció del context que es presente dels pròxims partits de la lliga. En la medul·lar han agradat molt Víctor Sala, Adri Lledó i Lado, el seu treball en aquests dos primers partits van ser clau per a desactivar als oponents amb l’eixida de pilota pel centre del camp, per a recórrer als extrems i buscar centres a l’àrea.

I la millor notícia prové de la defensa i la porteria, l’equip es troba encara imbatut, i no ha rebut cap punt en els 180 minuts disputats, Carbonell, Solbes i Raúl (els capitans) han sigut d’allò més categòrics en aquesta arrancada de pretemporada, amb actuacions serioses, segures i fent cobertures i cessions al porter per a traure la pilota des de darrere. La porteria és la zona que sembla estar més sentenciada fins al moment; Zárraga ha jugat els dos partits de manera íntegra, caldrà esperar per a veure a l’altre fitxatge de la porteria, Marcos Leganés.

Així les coses, el club es prepara per al seu tercer partit de la pretemporada, que serà davant l’Águilas, aquesta vesprada, a les 20 hores, en l’Estadio El Rubial. Fran Alcoy s’enfrontarà a l’equip que va entrenar la temporada passada, en un dol amb el morb servit.