Les palmes que passen de generació en generació: 25 anys de tradició
Luis Cazorla porta un quart de segle acostant aquest costum a les famílies alcoianes
Cada primavera, quan s’acosta el Diumenge de Rams, el Mercat de Sant Roc d’Alcoi es transforma en un punt de trobada per a qui manté viva una de les tradicions més arrelades de la Setmana Santa: la compra de palmes per a la seua benedicció. Entre els llocs, destaca el de Luis Cazorla, arribat des de Novelda, qui suma ja 25 anys venent palmes a la ciutat.
“Fa 25 anys que venc palmes ací a Alcoi, al mercat de Sant Roc”, explica mentre atén els clients que s’acosten a triar entre desenes de models. Des de les més senzilles fins a les més elaborades, el seu lloc ofereix opcions per a tots els gustos i edats. “Van des dels 2 euros, que són les de solapa, fins als 10 euros, que són les més elaborades; o siga, que són uns preus bastant assequibles”, detalla.
Darrere de cada palma hi ha un procés completament artesanal. “Porten molt de treball, ací és tot manual, això no hi ha cap màquina que ho faça”, subratlla. Les peces més elaborades poden requerir fins a dues hores de dedicació: “Les més treballades poden portar molt fàcilment dues hores de treball; jo no les faig, però les porte d’un taller d’Elx on me les fan”.
Malgrat la varietat, la tradició continua marcant les preferències. Al lloc també hi ha palmes de colors, decorades amb llaços o xicotets joguets, una tendència recent. “D’aquestes en venc algunes, però la més tradicional i la que més es ven és la blanca. Si de la blanca en vens cent, de les de color en vens dos”, assegura. Per als xiquets i xiquetes més majors, a partir dels set anys, la preferència sol ser clara: “Solen voler-les llises”.
L’acte de comprar la palma també forma part del ritual familiar. “La tradició és que vinguen l’àvia, el padrí o la padrina a comprar-les; em pregunten segons l’edat del xiquet o la xiqueta perquè els aconselle quina emportar-se”, comenta. En aquests 25 anys, ha sigut testimoni de diverses generacions: “Imagina les generacions que he vist passar; han començat enduent-se la palma de bebés i fins que han crescut”.
Tot i que en alguns llocs aquest costum es va diluint, a Alcoi resisteix amb força. “És una tradició que es va perdent amb el pas dels anys, però ací a Alcoi pareix que es manté bastant bé. En altres llocs on venem, es perd entre les noves generacions. Alcoi és, sens dubte, el lloc on més venem, el mercat número u”, afirma. Durant els quatre dies previs al Diumenge de Rams, calcula que vendrà més de mil palmes.
Entre els clients, la tradició continua viva en cada família. Susana Miralles compra una palma per a la seua neta de dos anys: “Vinc a comprar-li-la jo perquè el seu tio, que és el padrí, no pot. És una tradició familiar i forma part de la nostra fe. Diumenge anirem a beneir-la a la nostra església”.
José Luis López adquireix tres palmes de solapa per a la seua família i destaca la continuïtat generacional: “Sempre li hem comprat la palma i ara que té 17 anys, li agrada; abans anàvem al seu col·legi i, des de fa uns anys, anem a la Glorieta; aquest diumenge supose que hi anirem”.
També Nuria Perea manté viu el costum amb la seua neta de 14 mesos: “Ja li la vaig comprar l’any passat, quan era recent nascuda. Per a nosaltres és important portar-la a beneir la palma, primer a la parròquia del Salvador i després anirem tota la família a la Glorieta, com és la nostra tradició”.
Per a Noelia Ferrer, enguany suposa recuperar un costum: “És la primera vegada que compre palmes. Són per a un xiquet de 6 anys i el menut. El major ha començat la catequesi ara i, com a l’església ho organitzen, ens hem animat a reprendre un costum que havíem perdut, de quan jo era menuda amb els meus pares”.
Més enllà del moment de la compra i la benedicció, a Alcoi existeix una altra tradició lligada a les palmes: posar-les als balcons perquè s’assequen. Amb el pas del temps, passen del blanc intens a un to groguenc, convertint-se en un símbol visible de la celebració.
Cazorla ofereix també alguns consells bàsics de conservació: “No cal fer-los res quan arriben a casa; d’ací a diumenge aguanten perfectament. Si t’hi fixes, estan blanques, blanquíssimes, i fresques, fetes de fa menys d’una setmana”.
En cada palma que ven, no sols hi ha artesania, sinó també una part de la memòria col·lectiva d’Alcoi que, any rere any, torna a renovar-se amb el Diumenge de Rams.