L’estanc que es reinventa per cobrir necessitats bàsiques
El de Batoi és un dels pocs serveis que hi ha al barri
Els estancs, un dels serveis més tradicionals, serveixen d’exemple en com aquest tipus de negocis s’ha anat reinventant amb el pas dels anys per a saber adaptar-se als canvis de consum i noves legislacions. Concretament, l’Estanc de Batoi és un dels pocs serveis bàsics amb els quals compta aquest barri alcoià. Des de la seua obertura en 1989 de la mà de la mare de Sergio Valenciano, fins que van decidir ell i la seua dona, Marisari Puig, seguir amb el negoci l’any passat, l’establiment s’ha convertit en un punt de referència per als veïns. “Aquest tipus de negocis són generacionals”, comenta l’estanquer.
En els seus inicis, l’estanc solament venia tabac, picada de pipa, lletres de canvi i segells. L’antiga regulació, més estricta que l’actual, a penes deixava diversificar. “Es podia vendre algun article regale com a encenedors o portacigarrets, però res més”, recorda.
La primera gran transformació va arribar en 1993, quan van incorporar la venda de loteries i apostes de l’Estat. A partir del canvi de segle, es van anar incorporant nous productes com alimentació envasada, licors i conserves, sempre sota algunes limitacions perquè aquells productes frescos o que produïsquen olors no es poden vendre en el mateix establiment, ja que el tabac absorbeix aromes fàcilment. Durant anys, l’estanc també va ser punt de referència en la venda de premsa, no obstant això, Marisari reconeix que “la premsa en paper desgraciadament s’està perdent perquè molta gent llig les notícies en línia”.
Actualment, aquest estanc, es troba dins de la curta llista de serveis amb els quals compta el barri, per la qual cosa la incorporació i diversificació de producte és clau per a suplir les necessitats dels clients. Aquest compta amb la venda de vins que va començar amb la confiança de Celler Federica i Cellers La Dolores de Catalayud, a més, ofereix productes gurmet, dolços, begudes i serveis com a recàrrega de targetes de mòbil i autobús, recollida de paquets o mediació amb Mutua Levante Seguros. “Abans es vivia del tabac i de les loteries. Ara, amb l’afluència de joves per l’Institut de Batoi i l’obertura de la seu de AITEX, vam haver d’adaptar-nos. El fet que no embenem solament tabac es nota”, explica l’estanquer.
La realitat del sector del tabac a Espanya marca també el rumb del negoci. Les vendes nacionals descendeixen cada any a causa de les restriccions i a la disminució de fumadors, especialment entre els majors de 50 anys. “És un triomf per a Sanitat, però no per a Hisenda”, assenyala Sergio amb una certa ironia. Per a suplir aquestes pèrdues, l’Estat permet als estancs ampliar la seua oferta, cosa que establiments com el de Batoi han aprofitat per a seguir avant.
En paral·lel, sorgeixen noves formes de consum que atrauen als més joves: cigarrets electrònics, vàpers, dispositius de tabac calfat o bosses de nicotina. “Encara que el nombre de fumadors clàssics han baixat, aquestes alternatives s’estan explotant bastant i continuaran creixent”, opina Sergio. Conscients que el tabac continuarà existint, però amb un paper cada vegada més reduït, Sergio i Marisari ja pensen en el futur del negoci. Entre els seus projectes està ampliar el local cap al solar contigu per a crear un espai més semblant a un celler de barri, on poder vendre productes bàsics. “Volem suplir necessitats dels veïns perquè no hagen de desplaçar-se al supermercat només per a aconseguir alguna cosa en concret”, afirma.
Més enllà de l’evolució d’un establiment, el cas d’este estanc reflecteix la història de negocis que han sabut reinventar-se per a continuar sent útils a la seua comunitat. La seua aposta per la proximitat, l’atenció personalitzada i la innovació han convertit a l’estanc en un punt de trobada imprescindible per al barri.