L’Olot, sempre en el cor blanc-i-blau
En 1967 es va aconseguir un ascens a Segona amb el Collao a rebentar
Aquesta setmana que s’ha conegut la defunció de Toni Font, un dels presidents més carismàtics que ha tingut l’Alcoià, val la pena tirar la vista arrere aprofitant que els de Fran Alcoy visiten hui (17 hores) el Municipal d’Olot, per a mesurar-se a un rival que sempre estarà en un lloc preferencial en els cors de l’aficionat blanc-i-blau, almenys el més nostàlgic.
Els més veterans recordaran o hauran sentit parlar alguna vegada que enfront d’aquest club es va forjar una de les majors gestes de la història, que va tindre com a premi final l’ascens a Segona Divisió, l’últim que es va aconseguir abans del que es va aconseguir en la temporada 2011/12, que molts tenen molt fresc en la memòria futbolística.
Va ser en la temporada 66/67. En aquell curs l’Alcoyano s’havia proclamat campió de Tercera mancant una jornada i amb aquella davantera de luxe que molts aficionats encara hui reciten de memòria: Jesús, Miguel, Mir, Lalo i Nicolau.
Quedava un últim escaló per pujar que va ser la ‘liguilla’ d’ascens. En la primera eliminatòria es va aparellar amb l’Eldense, al qual el Deportivo va derrotar en els dos partits, 0-1 i 4-0. Restava l’escull de l’Olot, que a la seua casa va derrotar als blanc-i-blaus per 3-1. Semblava que l’eliminatòria estava resolta, però l’11 de juny de 1967 el Collao va presentar un dels plens més espectaculars de la seua història. L’efecte va ser immediat, ja que un Alcoyano escabellat des de l’inici va aconseguir imposar-se per 4-0. Res més finalitzar la trobada, l’alegria es va desbordar i va haver-hi invasió de camp.
D’aquesta manera, l’Alcoyano va tornar a Segona Divisió. Va ser un pas efímer. A la següent temporada es va estar a punt de jugar la promoció d’ascens a Primera Divisió després de quedar tercer per darrere de Granada i Calvo Sotelo i per davant de Mallorca, Cadis i Múrcia. Un any després, els blanc-i-blaus es van classificar tretzens i van haver de jugar una promoció per a no descendir. Van perdre contra el Sant Andreu i l’Alcoyano va tornar a Tercera. Després van vindre anys difícils en els quals l’equip va arribar a baixar a Preferent.
Les altres cinc vegades que l’Alcoyano va visitar Olot va ser en partit de lliga regular i mai es va perdre. Va guanyar una vegada (1-2) i va empatar en altres quatre trobades. L’última vegada que es va visitar Olot va ser al desembre de 2018 i va haver-hi empat a un. Va ser la temporada del descens a Tercera amb Vicente Mir com a entrenador.
PROBLEMES DE GOL
En aquesta ocasió tots dos equips apareixen empatats a punts en la classificació. L’Olot ha guanyat tres dels seus cinc partits a casa i ha empatat altres dos. Cara a cara estaran dues dels equips amb menys gol de la competició. Els de Fran Alcoy afrontaran aquest desplaçament amb la tranquil·litat d’haver-se retrobat amb la victòria després de quatre partits en els quals només va sumar 2 dels 12 punts possibles. Marcos Leganés seguirà sota pals i la novetat en l’expedició serà Chinchilla.