L’últim servei de Jordi Bou

Si hi ha un exemple de dirigent abnegat, capaç de moure’s com a peix en l’aigua en la rebotiga, al qual no el preocupava eixe paper secundari i sacrificat, moltes vegades fins a ingrat pel temps que havia de dedicar, eixe és Jordi Bou, un gran desconegut per a l’esport local en general, però omnipresent de totes les decisions que en els últims temps prenia el NB Alcoi a nivell institucional.

Durant els últims set anys ha exercit de mà dreta i de persona de màxima confiança de Salva Monzó, qui fins fa un parell de setmanes era president del club. No obstant això, la seua renúncia a seguir, ha espentat a Jordi Bou a fer eixe pas i fer un últim servei a l’entitat a la qual s’ha dedicat en cos i ànima els últims 24 anys.

Aquest convençut de l’activisme veïnal, que amb 18 anys i durant dotze va ser un membre molt actiu de l’Associació de Veïns de la Zona Nord, fa quasi tres dècades que va trobar el refugi perfecte a la seua hiperactivitat en el món de l’esport. “No soc de quedar-me quiet a casa. La meua dona sempre em diu que el meu són els papers i estar organitzant alguna cosa”, confessa amb un somriure en la boca.

El naixement de les seues dues filles va marcar que aparcara aquell sentiment de joventut de treballar pel seu barri per a acabar involucrant-se en el col·legi Miguel Hernández com a membre del seu AMPA durant quatre anys. Va ser en aquella etapa quan Jordi Bou va tindre el seu primer contacte amb l’esport com a delegat de l’equip escolar de Miguel Hernández que estava entrenat per Gabi Sempere, tècnic del mític Germaine de Capuccini que va ser l’últim equip de bàsquet femení a trepitjar la Primera Divisió allà per la dècada dels 90.

Va ser qui li va animar a entrar en la directiva del desaparegut Club Bàsquet Femení Alcoi quan una de les seues dues filles va fitxar en les seues categories inferiors. Era Paco Doménech el president i el seu primer càrrec va ser com a vicesecretari, del qual ràpidament va ascendir després de la renúncia uns mesos després de Pepe Doménech, que era el secretari.

D’aquella primera presa de contacte han passat 24 anys, era 2001. Temps després va participar d’aquelles negociacions culminades al principi de l’estiu de 2010 que es van acabar amb la fusió del Bàsquet Femení Alcoi i el Basket Salesians en una mateixa entitat, que hui coneixem com NB Alcoi.

Jordi Bou va formar part de la primera directiva presidida per Mari Navas. També va integrar la junta de José Perera i els últims set anys va ser el gran suport de Salva Monzó, qui fa uns mesos va avançar el seu desig de deixar el càrrec al final d’aquesta temporada. Va ser llavors quan el club va obrir procés electoral, culminat fa un parell de setmanes amb el nomenament de Jordi Bou com a nou president després de ser la seua l’única candidatura presentada.

El seu és un cas poc habitual dins d’un club familiar com el NB Alcoi. La seua filla va deixar de jugar amb 17 anys, quan encara era júnior, i ara té 34. “No és l’habitual. En el moment que la filla o el fill deixa de jugar, els pares es van amb ella o amb ell. No hi ha una raó especial que em vincule al club. Potser no prendre partit per ningú ha sigut la meua motivación per a seguir tants anys. Sempre m’he sentit valorat i mai ha existit ni la més mínima insinuació per a obrir-me la porta. Si n’hi haguera hagut, potser ja no seria ací, però considere a aquest club com a part de la meua família després de tants anys”, assegura.

Jordi Bou es farà acompanyar en aquesta nova etapa de Francisco Escobar (vicepresident), Cristóbal Molina (secretari), Antonio Juárez (tresorer) i Tamara Carbonell, Juanma Granados, Juan José García, Rubén *Garzó, Javier Ortega i Salva Monzó (vocals). “No he buscat una directiva de càrrecs sinó d’àrees de treball, que cadascun en el nou organigrama tinga ben definida la labor que ha de desenvolupar. Sobretot s’ha buscat reforçar la part econòmica. Hi ha especialistes i professionals que ens poden ajudar molt en eixa faceta. En aquests primers mesos estaré per darrere ajudant en el que faça falta, però vull a poc a poc delegar i que cada àrea treballe de manera independent”, assegura.

Una de les tasques en les quals es vol bolcar a partir de setembre és dedicar el màxim de temps possible a reforçar la part social. “El club s’assentisca sobre tres potes: d’una banda estan els jugadors i els entrenadors, i per l’altre, la massa social, i la idea és potenciar al màxim eixa àrea a través de captar socis. Tenim una sèrie d’idees que volem desenvolupar. Des d’ací agraïsc tot el suport que ens aporten tots els col·labordors que té el club, però necessitem créixer a nivell social. Ha de ser una prioritat. El club està en un bon moment i hem d’aprofitar eixa estirada per a tractar d’arribar el més lluny possible, que el bàsquet cresca no sols a nivell esportiu, també socialment a la ciutat”, va confessar.

El NB Alcoi és un dels clubs locals amb major projecció a nivell d’esport base, amb catorze equips i una destacada presència en els col·legis a través de convenis de col·laboració. No obstant això, a nivell de primera plantilla l’entitat no acaba d’enlairar. El primer equip masculí ha tornat a quedar-se a les portes de la Final Four d’ascens a Tercera FEBR. Per part seua, el femení ha patit una barbaritat per a seguir en Primera Divisió amb una plantilla de molta projecció però que ha acabat pagant la seua inexperiència.

“És complicat eixe últim pas. Alcoi mereix tant un equip en la Lliga Femenina 2 com en la Tercera FEB masculina. Seria un important revulsiu per a la nostra pedrera, però suposa haver d’invertir molts diners i el club ara mateix no disposa del matalàs per a fer front a eixe repte. Podria intentar-se, hi ha algunes idees, però sempre que hagueren garanties de fer un paper digne. Pujar per a acabar últims no val la pena. Fins al pròxim 4 de juliol pot existir eixa possibilitat, però ara mateix està difícil, haurien de canviar algunes coses”, reconeix.

Igual que el NB Alcoi dels últims anys no s’entendria sense Jordi Bou, succeeix el mateix en la parcel·la esportiva amb Lliris Rovira. “Perfectament podria dir que no entenc el club sense ella, però després que l’estiu passat decidira deixar-lo per a després tornar, s’ha demostrat que el NB Alcoi ha tirat cap avant, no d’igual manera, però ha continuat funcionant amb normalitat. Vull dir amb això, que per a nosaltres és una peça fonamental, fins i tot bàsica, la seua implicació i dedicació la fan ser única. Crec que és la baula perfecta per a un club com el nostre”.