Manzoni en el Celler de Calatrava

Quan algú, i no són pocs, em comenta l’experiència que viu en intentar fer ús dels serveis del Celler de Sant Jordi, eixe espai que algú va anomenar pomposament “Llotja”, sense parar-se en el fet que les paraules deuen correspondre amb allò que signifiquen i un celler mai serà una llotja, em ve al cap l’obra de Piero Manzoni “Merda d’Artista”; sols que en aquest cas l’autor no és un artista, sinó la desídia del nostre Govern. A més, sembla que el format de l’obra és tan lliure, a diferència de la de Manzoni, que fins i tot vessa les tasses que ni són sanitàries ni són inodores.

Sembla que denunciar aquestes situacions projecta una imatge negativa, inconvenient, de la ciutat -també ens ho diuen sovint- però cal adonar-se que són aquells que venen a Alcoi els que en tornar als seus pobles i contar allò que han vist poden donar motius per a que altres persones opten per anar a un altre poble el pròxim diumenge. Són els fets i no el denunciar-los allò que projecta una imatge dolenta de la ciutat. Silenciar la crítica no ha estat en els darrers catorze anys el camí per a que el Govern de Toni Francés i accessoris fera millor les coses.

Perquè ens trobem davant situacions com ara la d’arribar una persona a Alcoi aquest passat diumenge, dia dels museus, per a visitar l’exposició del llegat d’Isabel Clara Simó en el Centre d’Art del Monte de Piedad i no poder fer-ho per mancança de personal. Que dirà d’Alcoi aquest visitant?

Aquestes circumstàncies puntuals posen en relleu les greus carències estructurals dels anys de mala gestió del Govern de Francés. Unes carències que possiblement van a veure’s agreujades en el futur per l’ampliació de l’equipament cultural d’Alcoi amb la nova pinacoteca i el museu de Camilo Sesto. La qüestió és sempre la mateixa: no es pot invertir en més equipaments culturals si no hi ha previsió de poder mantindre’ls.

Qui molt agabella poc apreta, diu la dita popular. Això està passant i anirà a més . Tenim una capella de la Mare de Déu dels Desemparats, una joia, deteriorant-se, quan podria ser molt més que un Casal del Nadal de poc profit, on es podrien programar concerts de música de cambra, tenim un Centre de Cultura i Biblioteca Central en l’antic Banc d’Espanya, que necessita urgentment una rehabilitació integral, un Teatre Principal que és l’etern exemple de la inacció dels catorze anys de gestió socialista, i la llista seguix. Es sumaran a ella en pocs anys el futur Museu d’Art d’Alcoi i el Museu de Camilo Sesto? Si seguix governant Alcoi el partit socialista i manté la seua passada trajectòria no hi ha dubte que serà així.

GABRIEL GUILLEM. Regidor del Grup Municipal del PP a Alcoi