Modesto Francés, entre els cent millors enòlegs del món
L’enòleg alcoià ha sigut reconegut com a Master Winemaker Top 100
La revista britànica The Drinks Business, referència internacional del sector de les begudes i amb una tirada de 50.000 exemplars, ha atorgat la màxima qualificació —Master— al Vermouth Valsangia como Reserva, superant els 97 punts sobre 100. Com a conseqüència, l’alcoià Modesto Francés passa a formar part del selecte llistat Master Winemaker Top 100, que el situa entre els cent millors enòlegs del món.
“És un orgull”, admet Francés. “Ni tan sols sabia que l’empresa havia enviat mostres al certamen”. La sorpresa va ser majúscula, reconeix. Perquè quan el reconeixement arriba d’un comité internacional format per periodistes, tècnics, distribuïdors i tastadors que no et coneixen personalment, l’emoció té un altre matís. “M’han conegut només a través del vi”, resumeix.
No és la primera vegada que el seu treball rep reconeixements. En 2021 va ser distingit com a Enòleg Valencià de l’Any per l’Associació Valenciana d’Enòlegs. Aquell va ser “més pròxim”, recorda, però tots dos premis són “molt satisfactoris”.
La seua història amb el vi no va nàixer en una família de tradició vitivinícola. El seu pare treballava en el tèxtil. Durant “un viatge en un Seat 600 vam parar a Villena i em van cridar l’atenció uns raïms xicotets que no s’assemblaven als de Cap d’Any. La meua mare em va dir que eren per a fer vi”. Aquella curiositat infantil va quedar latent i amb el temps es va convertir en professió i passió.
La formació a l’Escola de Viticultura i Enologia de Requena “m’ho va aportar tot”, apunta Francés, “des del punt de vista tècnic i humà”. Recorda Félix Giménez i Félix Cuartero, qui li va ensenyar l’art del tast i a descobrir els matisos, colors i records que atresora un vi.
També hi va aprendre a “saber escoltar el vi”, tal com ell mateix sosté. “El vi està viu”. I l’enòleg l’acompanya i l’interpreta. Decidix quant de temps en bóta, quant en depòsit, quan és el moment d’embotellar. Igual que en la vida, hi ha moments. I cal saber llegir-los.
Amb els anys ha canviat la seua mirada. En eixir de l’escola pensava que elaboraria el millor vi del món. Després va entendre que el protagonista no és l’enòleg, sinó que era ell qui havia “d’adaptar-se a l’entorn, respectar la varietat, mantindre la tipicitat i, al mateix temps, atendre el mercat, perquè els cellers necessiten vendre per a sobreviure”, explica.
Modesto Francés reconeix que el sector viu temps complexos. Ha de fer front a la globalització, a noves tendències de consum i, sobretot, al canvi climàtic. “Zones tradicionalment aptes per a la vinya podrien deixar de ser-ho”, advertix. Amb tot això en ment, Francés defensa preservar la identitat, les varietats autòctones i la personalitat. “No podem perdre el que som”.
CULTURA DEL VI
En este sentit, es mostra preocupat per la cultura del vi entre els joves. Hi va haver una generació interessada a aprendre. Hui percep més confusió i menys curiositat. També a Alcoi, on, lamenta, “falta cultura del vi”. Li entristeix que en molts restaurants es limite l’elecció a denominacions famoses i reivindica els vins valencians, alacantins i comarcals. “Per què ens sentim orgullosos de la pericana o de l’olleta i no dels nostres vins?”, es pregunta.
Per a apostar pels productes de proximitat, i més enllà de la seua labor a Cherubino Valsangiacomo, Modesto Francés forma part d’un projecte que li toca especialment el cor. “El Celler Gurgu no és un negoci. És gaudir de la família, els amics i la tradició; és felicitat”, resumeix. I després està l’orgull de pare. El seu fill Jordi ha seguit el camí de l’enologia. “És una emoció diferent de qualsevol premi”, confessa. Més profunda.
Després de més de trenta anys de professió, encara sent “un pessigolleig” quan olora el primer most fermentant. L’aroma de les bótes, l’aroma en destapar un depòsit, els matisos que s’obrin en una copa.
Per tot això, si haguera de definir hui la seua relació amb el vi en una paraula, esta seria “maduresa”. I en eixa paraula cap tot. El xiquet a qui li van cridar l’atenció uns raïms menuts a Villena, l’estudiant que descobria aromes infinits i el professional reconegut a casa i fora. El vi també l’ha escoltat.