Ni la primavera ni la tardor aconseguixen salvar el balanç de pluges de 2025
De nou per davall de 500 litres. La pluja es concentra en pocs episodis mentre creixen els períodes secs
Amb 432,6 l/m² segons el pluviòmetre del Círculo Industrial, l’any 2025 se situa clarament per davall del llindar dels 500 litres que històricament s’ha considerat un registre òptim a Alcoy. El dèficit ronda els 65–70 litres per metre quadrat, cosa que equival a més d’un mes complet de pluges mitjanes perdut al llarg de l’any.
Si es compara amb la mitjana històrica recent, situada al voltant dels 492 l/m², el balanç continua sent negatiu, fet que confirma que 2025 no es pot qualificar com un any humit, sinó moderadament sec, encara que lluny dels mínims més extrems de l’últim segle.
A més, la major part de la pluja es concentra a la primavera i la tardor, amb març i octubre com a mesos clau. L’estiu apareix pràcticament en blanc, reforçant un patró de llargs períodes secs interromputs per pluges intenses, un tret cada vegada més acusat en el clima mediterrani interior.
El gràfic des de 1930 mostra que 2025 s’inscriu en una àmplia franja d’anys amb dèficit moderat, molt lluny d’exercicis especialment plujosos —amb superàvits superiors als +300 l/m²—, però també per damunt dels grans anys de sequera que marcaren mínims històrics, especialment a les dècades de 1980, 1990 i primers anys 2000. En este context, 2025 no destaca per un desplom extrem de les precipitacions, però sí consolida una tendència: els anys que arriben o superen els 500 l/m² són cada vegada menys freqüents i depenen d’episodis molt concrets i concentrats.
L’anàlisi combinada del repartiment mensual i la comparació històrica reforça una idea clau: una part substancial de l’aigua anual continua depenent de molt pocs episodis intensos. En 2025, sense les pluges de març i, sobretot, l’episodi extraordinari d’octubre, el dèficit respecte a la mitjana històrica hauria sigut molt més acusat.
Este patró ja s’observa clarament en la sèrie des de 1930: els anys amb superàvit solen estar lligats a un o dos episodis excepcionals, mentre que els dèficits es repetixen quan estes situacions no arriben a produir-se.
El gràfic evidencia, a més, que, prenent com a referència els 500 l/m², la majoria dels anys recents queden per davall d’este llindar, enfront d’una primera meitat del segle XX amb una major alternança entre superàvits i dèficits. Això reforça la percepció local que els “anys bons de pluja” són cada vegada menys habituals i més irregulars.
En definitiva, 2025 torna a dibuixar un escenari ja habitual a Alcoy: pluges insuficients per a arribar als nivells òptims, una distribució molt irregular al llarg de l’any i una dependència creixent d’episodis puntuals i intensos per a sostindre el balanç anual. No ha sigut un any extremadament sec, però sí que encaixa en una dinàmica de dèficit persistent que reflectixen les dades històriques i que condiciona cada vegada més la gestió de l’aigua i del territori.
El balanç pluviomètric de l’any passat posa així de manifest la bretxa entre les necessitats pel que fa a la gestió de l’aigua i la realitat climàtica. Amb un acumulat clarament per davall dels 500 litres de referència, l’any confirma que el dèficit deixa de ser un fenomen aïllat per a consolidar-se com una situació cada vegada més recurrent. La dependència d’episodis intensos per a mantindre el balanç anual i la prolongació de períodes secs plantegen reptes directes per a la gestió hídrica i les estratègies d’adaptació al canvi climàtic, tant des de l’àmbit municipal com en un altre de més general.
