Ni tan mal, ni tan bé
Fa temps que a Alcoi circula un discurs apocalíptic que dona la ciutat pràcticament per perduda. Alguns el repeteixen a les xarxes, altres en converses de bar: que si Alcoi està mort, que si ja no queda res, que si no hi ha futur. Però quan es rasca un poc, darrere d’aquest pessimisme només hi ha percepcions personals, molta nostàlgia mal digerida i poques dades. Perquè les dades —els indicadors d’ocupació, el repunt d’habitants o l’activitat econòmica i cultural—, diuen justament el contrari.
La realitat alcoiana és molt més complexa. La ciutat manté una activitat associativa i cultural que ja voldrien altres municipis semblants. Propostes com la Mostra de Teatre, la Setmana del Disseny, la Fira Modernista o les festes, continuen aportant valor i identitat. Alcoi està viu, però això no significa que tot vaja bé ni que no hi haja molt per millorar. El problema no és la ciutat, sinó que de vegades falta direcció i criteri a l’hora de fer-la avançar.
L’Ajuntament ha apostat fort per la innovació, la digitalització i la ciutat intel·ligent. És positiu i necessari, però cal saber en quin moment estem. No pots parlar de zones de càrrega i descàrrega intel·ligents, si la gent ha d’esquivar voreres trencades o pateix per a circular pel carrer Sant Nicolau. No pots fer la casa des de la teulada. Primer cal fer el pastís, després ja vindrà la guinda.
Projectes com l’Entença Street Lab, el Sandbox urbà o un gran centre de dades a Rodes, tenen potencial, però no podem quedar-nos en la foto: cal saber quins resultats donen i, sobretot, com milloren la vida de les persones.
Perquè les polítiques “smart” no han de ser per a guanyar premis, sinó per a millorar carrers, serveis i barris. La ciutadania no vol reconeixements tècnics, vol veure els canvis. No vol discursos, vol que les coses funcionen. És en les solucions pràctiques i quotidianes on es juga la credibilitat política.
I mentrestant, continuar dient que Alcoi està mort no ajuda a ningú. Aquests discursos pessimistes, tan sorollosos com infundats, només serveixen per a desmobilitzar, espantar el talent i deformar la imatge de la ciutat. Una ciutat que, amb totes les seues mancances, té moltes més oportunitats de les que alguns volen veure.
Alcoi no està condemnada ni molt menys. Té recursos, bones iniciatives i molta gent amb ganes de fer les coses bé. Ara cal que tot això es traduïsca en canvis concrets, en millores reals que la gent note al carrer, a casa, al seu dia a dia. I cal, sobretot, cuidar la manera com parlem de la nostra ciutat. Perquè dir que tot està perdut no ajuda a construir res.
JÉSICA SEMPERE. Periodista