Nou curs

Hem tornat de les vacances i la Rosaleda continua sense acabar. Segueixen les obres. Tot un símbol de la gestió política alcoiana. De la desídia i de la incompetència del PP abans i del PSOE ara. Així començarà el nou curs polític amb una metàfora en forma d’obra a vistes de tot el veïnat. Un nou curs en el qual més enllà del ‘culebrò’ dels nous pressupostos, que ja vindran, s’inicia sense respostes encara per a la Plataforma ciutadana del transport públic. Esgotats tots i rendits amb la comunicació amb València continuen esperant propostes noves sobre la recuperació de les parades, l’augment de les freqüències i la reestructuració de les rutes. El Consell de Mazón està des del 29 d’octubre de festa en el Ventorro i tot li dona mandra. El futur d’Alcoi depèn en bona part de disposar de bons serveis públics i un transport més eficient. L’aposta per una ciutat més accessible i connectada és clau per al desenvolupament.

Unes actuacions que també s’esperen als polígons industrials. Castellar, la Beniata, Cotes Altes, Cotes Baixes o l’abandonat Santiago Payà criden per unes intervencions que són urgents des de fa massa temps. Unes zones que necessiten des d’intervencions bàsiques d’urbanització i d’accessos decents a creació d’espais moderns i polivalents. El risc de quedar atrapats en unes infraestructures i un model econòmic fràgil pot acabar perjudicant el creixement i el benestar. A més, el deteriorament urbà d’algunes zones transmeten una sensació d’estancament que obliga a adoptar polítiques valentes de revitalització urbanes per a evitar la pèrdua d’inversions i sobretot de qualitat de vida dels alcoians i alcoianes.

Un altre dels maldecaps del nou curs seran els serveis socials i el seu finançament. Ahí el Consell de Mazón tampoc està molt per la faena d’ajudar als ajuntaments. Obsessionats a atacar cada minut amb Pedro Sánchez s’obliden de les seues obligacions més mínimes. Hi ha una clara amenaça de perjudicar els serveis socials i això pot deteriorar el teixit i la cohesió social.

Setembre porta reptes complexos que exigeixen apostes modernes i decidides. Els fons europeus han sigut una oportunitat, però l’escenari i la conjuntura econòmica i social continuen sent cada dia complicats. Fan falta persones que dissenyen un futur il·lusionant, que arriben este setembre amb forces de plantejar que Alcoi no és una renúncia sinó una oportunitat.

SANTI HERNÁNDEZ. Periodista

Advertisements