Obrir el partit, per construir el futur

En el socialisme, com en la vida, els cicles s’obrin i es tanquen. Però hi ha alguna cosa que roman: la convicció que només des de la participació, l’escolta activa i l’obertura es construeixen projectes polítics sòlids, capaços de transformar la realitat i millorar la vida de la gent.

Hui, més que mai, és temps d’obrir el partit. De mirar cap a dins amb honestedat i cap a fora amb ambició. Perquè el PSOE té una responsabilitat amb la seua militància, però també amb la societat a la qual aspira a representar.

Ens trobem en un d’eixos moments que marquen el rumb. No és un tràmit més, ni una elecció menor: el que ens estem jugant ara és el model de partit que volem, i amb això, l’oportunitat real de construir el futur del socialisme a Alcoi. I quan això està en joc, no val la pena quedar-se mirant ni esperant. És el moment de fer un pas al capdavant. De defensar, sense complexos, una manera de fer política que ens retorne a l’essencial: el vincle amb la militància, el compromís amb els valors i la vocació de futur.

Milite al PSOE des de 2007. I no és una dada sense més. És l’inici d’un camí que ha marcat la meua manera d’estar en la política i en el món. Perquè aquest partit no sols m’ha ensenyat a fer política: m’ha ensenyat a posar-la al servei de la societat. Ha sigut, i continua sent, una escola de vida.

Ací he aprés que la política no és únicament la gestió del possible, sinó el compromís constant amb el just. Que militar no és simplement estar: és implicar-se, escoltar abans de parlar, construir des del col·lectiu, assumir que l’important mai es fa sola. En aquest partit he conegut persones, idees i lluites que m’han transformat. I per això, per a mi, el socialisme no és només una idea que es defensa amb paraules: és una manera de ser. Una manera de mirar, d’actuar, de compartir comunitat, compromís i esperança.

En aquests anys he vist moltes etapes, moltes maneres de fer i d’entendre el partit. I celebre que hui estigam en un moment en què parlar de participació, de transparència i d’obertura siga quasi una exigència compartida. Eixa consciència és, en si mateixa, una victòria de la militància.

També sabem que no tots partim del mateix punt, ni amb les mateixes pràctiques. Algunes portem anys defensant que les decisions importants han de passar per les bases, que les reformes han d’explicar-se, que el respecte a les normes i a les persones no és negociable. Perquè la nostra manera de fer política mai ha entés de dreceres ni de cantonades fosques. Sempre hem cregut en la política que es fa de cara, amb honestedat, amb regles clares i amb la militància en el centre.

Cal dir-ho amb claredat: al partit no es ve a fer amics, ni a confondre els espais polítics amb una Filà. Es ve a treballar per un projecte col·lectiu, a assumir diferències amb maduresa i a construir des del respecte i no des dels interessos particulars. La política no és un lloc per al confort personal, sinó per al compromís amb allò que compartim: uns valors, una militància i una voluntat de transfornació.I ara que tots semblen voler obrir, participem amb més força encara: perquè si alguna cosa hem demostrat és que sabem fer-ho sense por i amb responsabilitat. Sabem el que és construir des de baix, sostindre el partit en els moments difícils, i defensar —amb fets, no amb paraules— el que representa el socialisme.

No tots venim del mateix lloc ni hem fet el mateix camí. Però hi ha els qui militem en el PSOE perquè creiem profundament en el que representa: en la seua història, en les seues conquestes socials, en la seua capacitat transformadora. No com un espai buit d’ideologia, sinó com una comunitat de valors ferms, de justícia social, de compromís col·lectiu.

Per això done suport a la candidatura de Manolo Gomicia. No per noms, sinó pel que representa: una forma distinta d’entendre i construir el partit. Manolo no ve a repetir esquemes, ni a ocupar un lloc per inèrcia. Arriba amb un projecte clar, amb convicció, amb fermesa, amb vocació de sumar i amb el coratge de mirar cap avant sense complexos. No és un salt al buit: és una aposta sòlida pel present i el futur, amb els peus ben ancorats en la història del socialisme alcoià.

La seua proposta no busca el poder com a fi en si mateix. Arriba amb la força d’un equip que no ambiciona càrrecs, sinó que vol posar el partit al servei de la militància i de la ciutat. Planteja un model que escolta, que integra, que s’atreveix a renovar-se de veritat. Un partit que es reconnecta amb la seua base, que es reconstrueix des del nosaltres, que retorna el protagonisme als qui sostenen les seues sigles dia a dia.

No es tracta d’esborrar el que vam ser, sinó de sumar el que som. De fer espai a noves veus sense deixar arrere l’experiència. De renovar no només generacions, sinó també maneres de decidir, de dialogar i de fer política. D’entendre que la política no és un lloc que s’ocupa, sinó un projecte que es construeix. Això és la renovació real: la que es basa en el respecte, en la participació, en el compromís amb una cosa més gran que un mateix. La que canvia no sols les cares, sinó també les maneres de relacionar-nos. La que retorna a la militància la veu que mai degué perdre, i al partit, el pols de la realitat.

Fer un debat públic entre candidatures seria un pas en eixa direcció. Seria una mostra de respecte a la militància i una aposta per una nova cultura democrática dins del partit. La millor manera de confrontar idees i posar el projecte col·lectiu per damunt de qualsevol càlcul.

I cal dir-ho clar: apostem per un projecte que no necessita filtrar, dividir ni manipular per avançar. Que creu en la política neta, en el debat transparent i en la força de la militància. Perquè si el camí cap al lideratge es construeix amb joc brut, el projecte naix debilitat.

Em mou la convicció. La certesa que hi ha moments que defineixen el que som i el que volem arribar a ser. I aquest és un d’ells. No tinc dubtes que el camí que estem construint és el que necessita el nostre partit. Perquè no naix de la improvisació, sinó de la responsabilitat. No busca dividir, sinó sumar. No es construeix sobre el càlcul, sinó sobre els valors.

Ho va dir Alfredo Pérez Rubalcaba, i convé no oblidar-ho: “La primera regla d’un partit és ser lleial. Quan veus el teu líder lluitant contra l’adversari i no vols que guanye, t’has de plantejar seriosament què fas en eixe partit”. En política, les discrepàncies són legítimes, però la lleialtat és fonamental. Quan l’adversari està fora, no es pot jugar a confondre’s de bàndol.

Jo sempre he cregut en la política feta des de baix, amb sentit de projecte, amb arrels ideològiques i amb respecte a la militància. No des de l’oportunisme ni des de l’interés immediat, sinó des del compromís profund amb el socialisme i amb una manera d’entendre el partit com a comunitat política. Per això estic on estic. Perquè hi ha decisions que, sense necessitat de grans discursos, saps que estan ben preses. I hi ha camins que, quan els emprens, sents que són els correctes.

Hui més que mai necessitem un PSOE que sàpia estar a l’altura de la seua història i també de la seua gent. Un partit que mire d’enfront dels desafiaments, que recupere el pols polític des del col·lectiu, que torne a posar el projecte per damunt dels personalismes. Alcoi necessita un PSOE fort, valent i amb vocació de futur. Un partit capaç de liderar amb fermesa, escoltar amb humilitat i decidir amb claredat. Un PSOE viu, obert, ambiciós.

Eixe partit ja està en marxa. Ho estem construint juntes i junts, des de cada conversa, cada proposta i cada gest que posa per davant el projecte col·lectiu. Amb respecte. Amb fermesa. Amb esperança. Amb Manolo Gomicia.No sé com acabarà aquest procés, però sí que sé alguna cosa amb total claredat: estic exactament on vull estar. En el lloc on les conviccions es defensen amb fets, on les decisions es prenen de cara, i on el futur no s’espera: es construeix.

Sara Mejías, militant del PSPV-PSOE Alcoi