Pau rural
Cada any per festes als pobles de la comarca es viuen unes nits d’espant solament suportables si tens un esperit budista i no és el meu cas. Sóc més bé Pepet el Nervioset i vull contar per què eixes nits són un espant.
Després del sopar fester amenitzat per xarangues, i que duren fins a les dotze de la nit o l’una de la matinada, comença a la plaça la revetlla, que no sé com tenen ous de dir-li revetlla a això, que consisteix quasi estrictament en un atronador tsunami de decibels que s’allarga fins les sis del matí, una gamberrada legal que s’ha d’aguantar perquè estem en festes. Revetlla, o més comunment dita ‘verbena’, en castellà, es diu cada vegada menys, perquè ara és la ‘disco-mòbil’.
Enguany, a Benilloba, les coses es van desmadrar. Després de la imaginativa Nit de l’Olla va començar la revetlla a la Plaça l’Omet, un lloc d’allò més inadequat perquè tal plaça està emmarcada per vivendes de veïns que mereixen que els facen un monument per la seua resistència. El punxa-punxa va durar fins a les set del matí, una hora més que el límit que tenien, fins a les sis del matí, que ja està bé la cosa. A un veí li va agafar un atac d’ansietat i va necessitar atenció mèdica, i van haver desperfectes a causa de les vibracions; l’assumpte va tindre bastant repercussió als mitjans de comunicació. Però ahí no acaba la cosa, perquè quan va callar el punxa-punxa van entrar a escena els operaris de Fomento, una empresa que no ha canviat la seua tecnologia en trenta anys, i posen en marxa eixes bufadores increïbles per a netejar els carrers, i és com si tingueres un helicòpter al balcó. Dic que Fomento no inverteix en tecnologia perquè la primera vegada que vaig patir eixes bufadores, va ser fa trenta anys almenys, i vaig baixar al carrer, com altres veïns, a demanar explicacions als pobres empleats de Fomento, que no tenen cap culpa, però que son els que reben la ira del sofrit veïnatge. Per cert, que em vaig encarar a l’home de la bufadora i resulta que era Salvador, el porter de l’Alcoyano.
I per últim, el remat, perquè quan el poble ja està net i les bufadores han parat, comença l’entranyable i emotiva diana festera, així que enguany, a Benilloba, no va pegar ull ningú en tota la nit, però que visca Sant Xoxim.
XIMO LLORENS. Periodista