Plaça de les Xiques: entre l’abandó i uns llimbs legals de més de tres dècades

En el cor del centre històric d’Alcoi, al costat d’una comissaria de Policia Nacional, s’amaga una realitat enquistada des de fa més de 30 anys. La Plaça de les Xiques és escenari d’una crisi residencial que combina abandó institucional, ocupació irregular i una convivència veïnal trencada. Els veïns, molts d’ells residents des de fa dècades, denuncien viure en uns pisos que no existeixen legalment i que, malgrat reiterades promeses d’inversió, continuen deteriorant-se davant la indiferència de les administracions.

La història comença en 1991, quan l’Ajuntament d’Alcoi executa un projecte de rehabilitació en el marc del Pla ARA, amb suport de la Generalitat Valenciana. Es construeixen habitatges públics de lloguer entre els números 1 i 5 de la plaça, destinades a famílies vulnerables. Però les obres es realitzen sense finalitzar els processos d’expropiació del sòl original. El resultat: els habitatges s’alcen sobre parcel·les que, hui dia, continuen figurant en el cadastre i el Registre com a “solar”, sense inscripció com a immobles.

“Aquestes cases no existeixen legalment. Jo estic empadronada ací, pagament imposats, però en els papers la meua casa no figura com a tal”, explica Rosario Villullas, veïna del número 5. Com ella, diverses famílies porten dècades vivint en cases que no poden escripturar, vendre, heretar, ni rehabilitar pel seu compte.

REHABILITACIÓ EN FALS
En 2017, l’Ajuntament d’Alcoi va anunciar que destinaria 200.000 euros en tres anys per a legalitzar els habitatges. Fins i tot es van iniciar tràmits jurídics per a aclarir la situació de la propietat. Però huit anys després, res ha canviat. Els habitatges segueixen sense estar regularitzades, i els veïns asseguren que ni el Consistori ni la Generalitat han aclarit qui ha d’actuar.

En 2018, la Generalitat Valenciana, a través de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (EVha), va licitar unes obres per valor de 447.000 euros destinades a rehabilitar els edificis i millorar la plaça. El projecte incloïa reparacions en cobertes, instal·lacions elèctriques i tèrmiques, accessibilitat i pavimentació. No obstant això, els residents denuncien que l’única cosa visible va ser la renovació de la plaça exterior.

“A les cases no van fer absolutament res. Només van pintar les façanes i van canviar quatre canaletes”, afirma indignat Óscar Alba, veí del número 3. Rosario afig: “Quan vaig entrar a viure no hi havia endolls, ni comptadors, ni aixetes. El bany era una banyera trencada que perdia aigua. Vivim entre cables pelats. És perillós”.

Gloria Morant, una altra veïna, relata que porta anys demanant el canvi de les finestres originals, que són de ferro i fusta, amb filtracions d’aire i aigua. “Cada hivern entra el fred com si fórem al carrer. Però no fan res”, diu. Ella deu diverses mensualitats del lloguer com a mesura de protesta. No és l’única.

LLOGUER DE PISOS FANTASMA
Molts veïns paguen des de fa anys un lloguer mensual a l’EVha. No obstant això, al no haver-hi escriptures ni cèdula d’habitabilitat, es pregunten quins drets els emparen. Rosario assegura que va deixar de pagar fa dos anys. “Com continuaré pagant si ni tan sols poden demostrar que aquesta casa existeix legalment? Damunt m’han tallat una ajuda i m’han amenaçat amb desnonar-me”.

La situació és kafkiana. Els habitatges no poden ser legalitzades perquè estan construïdes en una propietat amb titularitat dubtosa. L’Ajuntament ha intentat resoldre’l judicialment, però el procés va quedar en mans de la Generalitat. “El Consistori no pot legalitzar alguna cosa que no és seu. La competència és de l’EVha, però tampoc actua”, expliquen fonts municipals.

El resultat és una situació de total inseguretat jurídica. Els residents no tenen certesa sobre la seua situació contractual, però sí que temen perdre les seues cases. “No podem demanar ajudes, ni rehabilitar, ni mudar-nos, ni vendre. Estem atrapats”, resumeix Beatriz Arrollo, veïna des de fa més d’una dècada.

DIFÍCIL CONVIVÈNCIA VEÏNAL
La deterioració física dels habitatges se suma a una convivència cada vegada més conflictiva. La zona ha sigut ocupada en diverses ocasions. Alguns habitatges han sigut rellogades sense control. En unes altres s’ha detectat venda i consum de drogues, música alta a tota hora, robatoris i baralles.

“Ací hi ha tripijoc, ocupes, sorolls constants. Algunes nits no es pot adormir”, diu Rosario. La Policia Local ha intervingut diverses vegades. Fins i tot es va instal·lar una oficina de Policia Nacional en la mateixa plaça com a mesura dissuasiva. Però els veïns asseguren que els problemes persisteixen.

L’episodi més surrealista s’ha viscut recentment, quan un grup d’ocupes va instal·lar una piscina inflable en plena plaça. Durant dies, xiquets es banyaven sota la mirada d’agents i transeünts. Quan es va buidar, l’aigua va col·lapsar el clavegueram, provocant goteres en els trasters del carrer Verge d’Agost. L’escena va ser, per als veïns, el símbol de la desídia institucional.

“Van posar una piscina davant de la comissaria i ningú va fer res durant dies. Això demostra fins a quin punt els és igual el que passe ací”, lamenta un resident.

>>Pot llegir el reportatge complet en El Nostre del 4 de juliol de 2025.