Quan el pàdel truca a la teua porta

La pandèmia va marcar moltes vides i va canviar hàbits. Va haver-hi un abans i un després, que per a molts va significar obrir una nova etapa en la seua existència. És el cas del llavors xiquet Juanjo Valls Fuster, ara adolescent, que anava per a futbolista o almenys apuntava a seguir la tradició d’una família en la qual la pilota sempre ha sigut el nexe d’unió.

El seu progenitor, Juanjo Valls, se’l va considerar durant molts anys el pare del futbol sala femení. Va ser la “alma máter” d’aquell Santa Rosa que en els últims anys de la dècada dels 90 i els primers del nou segle va fer història en l’esport local. Sense ajudes, amb el sacrifici d’unes jugadores que li ho pagaven tot, van recórrer gran part de la geografia nacional i diverses vegades van estar prop d’aconseguir l’elit.

Per les seues files van passar jugadores que van jugar en la màxima categoria del futbol sala femení nacional i fins i tot van aconseguir la internacionalitat. La seua mare, Sandra Fuster, era la capitana d’aquell equip i tot un referent per a les noves jugadores. Aquell equip va cessar precisament coincidint amb la pandèmia. Els seus components van voler donar-se un temps de reflexió, però aquell equip ja no va tornar a jugar i forma part del record.
El xiquet Juanjo Valls apuntava a seguir la tradició familiar de créixer amb una pilota entre els peus, però la pandèmia, i més concretament el tancament a casa, va fer que descobrira un món que fins a eixe moment era ací, com una alternativa d’oci, però sense més. Durant aquells dies foscos de tancament, la família Valls Fuster matava les hores jugant al pàdel en la xicoteta pista que tenen adjacent al seu habitatge.
Damunt, quan es van alçar les restriccions, un dels primers esports que es va poder practicar van ser el pàdel i el tenis. El futbol va tardar un poc més i quan el va fer, el grup d’amics amb els quals jugava en l’equip del col·legi Salesians Joan XXIII van decidir anar-se a altres clubs. En aquells dies, alguna cosa al cap de Juanjo Valls havia fet “clic”. No tenia tan clar que li agradava continuar jugant al futbol i l’atreia el pàdel.

Va ser llavors quan els seus pares van decidir que el xiquet Juanjo Valls començara a prendre classes en Altamira sota la supervisió de Javi Llana i Joan Gómez. Va ser aquest últim qui va intuir el seu potencial i li va aconsellar que acudira a l’Acadèmia que Juan Carlos Ferrero té a Villena perquè eixa progressió no s’estancara.

“Vaig cridar a Villena –compta Juanjo Valls pare– i el primer que em diuen que és no agafaven a jugadors de 12 anys. Continuem parlant i va ser quan em van preguntar pel seu nivell, els dic que ni idea, que de futbol sala o futbol que sí que entenia, però de pàdel els meus coneixements era de nivell d’usuari del carrer”.

Aquella crida va acabar amb una prova en les pròpies instal·lacions de l’Acadèmia. “Li van arribar a gravar fins i tot en vídeo”, recorda el progenitor. Era mediats d’abril i deu dies després van cridar per a comunicar-li que es quedava, que a partir de l’1 de maig ingressava. Han passat ja tres anys, Juanjo Valls Fuster té 15 i aquell xiquet que apuntava maneres és actualment un adolescent que està entre les millors pales del pàdel formatiu de la Comunitat Valenciana.

Va ser Claudio Gilardoni, entrenador professional, llavors coordinador de l’Acadèmia de Juan Carlos Ferrero, qui va donar el vistiplau al seu ingrés. És al seu torn l’entrenador de Paula *Josemari, la jugadora número 1 del *ránking nacional.

Aquells primers passos van estar guiats per Germán Gutiérrez, germà de *Sanyo, jugador internacional argentí. Els resultats no van tardar a arribar. Formant parella amb el també alcoià Álvaro Sanz van aconseguir guanyar quatre dels cinc tornejos provincials que van disputar de la seua categoria.

El següent pas va ser fer el salt a la categoria autonòmica, ara amb una altra parella, Yerai Ferri, també alcoiana. Van aconseguir classificar-se per al Màster autonòmic que reuneix a les huit millors parelles de la temporada, que en pàdel va de gener a desembre.

El salt de categoria infantil a cadet el va acusar per no trobar una parella estable. Primer va estar amb Marcos Martínez d’Alacant, després va seguir amb Ander Mas i els tres últims tornejos de la temporada els va realitzar amb l’alcoià Dani Muñoz. Va aconseguir l’objectiu de classificar-se per al Màster, que va disputar amb una altra parella, Marc Hernández, de Xàtiva, amb el qual va acabar quart.

Juanjo Valls afronta des de gener passat la seua tercera temporada dins del circuit autonòmic com a cadet de segon any. De nou s’ha vist obligat a canviar de parella, que ara és Álvaro Sedze del Campello, que és cadet de primer any, amb vista al futur i que d’una vegada per sempre s’assente amb una parella estable.

Són ja tres els Campionats d’Espanya que ha disputat, un com a infantil i dos com a cadet, havent-se estrenat també en campionats absoluts i tornejos homologats per la Federació Internacional de Pàdel. Sense anar més lluny, aquest cap de setmana disputa l’autonòmic de Castelló com a quart cap de sèrie.

“No tenim pressa, l’important ara és agafar experiència i punts, que són molt importants de cara a tindre ránking. En pàdel se sol dir que fins als 25 anys aquestes en edat d’aprenentatge. És molt fred i calculador en la pista. Hi ha moments que sembla que està en un altre món i de sobte aconsegueix el punt decisiu”, confessa el seu pare, durant més de dues dècades formador d’esportistes.

Continua acudint dues vegades per setmana a Villena, altres dues forma part del grup de competició que entrena en Altamira la murera Aida Martínez, jugadora professional de pàdel, i hi ha setmana que treballa un cinqué dia als ordes de Paco Miñano a Elda, excampió d’Europa de frontenis i actualment jugador de la Premier de pàdel. El seu equip es completa amb Mónica Castillo com a nutricionista i empreses com l’asseguradora *Grow *Up i la signatura de pales *Nox són patrocinadors personals. A tot això, les seues notes com a estudiant de 4t d’ESO en Salesians Joan XXIII són excel·lents.