Reduir la jornada laboral, augmentar en vida
En pocs dies assistirem al debat al Congrés dels Diputats sobre la reducció de la jornada laboral a 37 hores i mitja setmanal sense reducció de salari, una mesura que podria beneficiar a 12 milions d’espanyols, una reducció transversal que beneficiarà a votants del PP, Junts i d’extrema dreta. Es vol reparar una injustícia social molt greu perquè a més, aquests 12 milions de treballadors també són els que menys cobren; companys que patixen estatuts dels treballadors o convenis col·lectius molt febles. Cal recordar que els funcionaris i treballadors amb convenis col·lectius potents ja disfruten d’aquesta reducció i, de fet, algunes empreses de manera voluntària ja les apliquen, així com jornades laborals de quatre dies.
Aquesta millora tan necessària té poques probabilitats d’aprovar-se, amb l’estratègia del PP que tan sols vol fer caure el govern de coalició actual malgrat maltractar a una part del seu electorat, votarà en contra junt amb els seus socis catalans de Junts, i els seus amics de l’extrema dreta.
És clar que la patronal espanyola i catalana han pressionat als seus representants polítics per a no rebaixar la jornada laboral; fa temps que no participen del diàleg social ni volen escoltar les millores que vol posar el ministeri de treball per a empreses, sobretot per a les més xicotetes, perquè aquesta mesura minva uns problemes econòmics tant apocalíptics com irreals.
Per a saber que passa hui cal recordar el que va passar en el passat. L’anterior reducció de jornada laboral i augment dels dies de vacances va ser el 1982, ja que el PSOE la va aprovar gràcies a la seua majoria absoluta. També hi havia molta oposició de la CEOE, fins i tot ho va denunciar als tribunals que li van llevar la raó. Igual que totes les prediccions apocalíptiques que van dir, molt paregudes a les de hui, que no es van complir sinó tot el contrari: l’atur es va reduir i l’economia del país va anar prou bé. Molt curiosa resultava l’oposició de la patronal de la banca la més forta dins de la CEOE, llavors els bancs obrien els dissabtes. Hui la banca amb beneficis històrics a dures penes queden unes oficines físiques i pràcticament tota l’atenció al client es fa telemàticament o en un caixer; si n’hi ha.
És una decisió molt important aprovar polítiques del benestar per als treballadors, com vol fer Guanyar Alcoi, enfront dels partits del malestar com PP i VOX.
Cal guanyar la reducció de la jornada laboral pel nostre benestar.
Jordi Santonja, membre de Guanyar Alcoi