“Seria molt especial jugar en Tercera FEB a Alcoi”

En la setmana dels Premis El Nostre Esport, no podia passar desapercebut el treball d’un dels clubs que més ha atés que parlar en els últims temps en l’àmbit del bàsquet regional: el Nou Bàsquet Alcoi. L’equip ha tornat a signar una actuació destacada aquesta temporada, classificant-se per segon any consecutiu per a disputar el play-off d’ascens a Lliga EBA, un assoliment que demostra la consolidació del projecte i el creixement sostingut de l’equip.

Aquest èxit no és casualitat. És el fruit del treball col·lectiu i de la dedicació de cadascun dels seus integrants, tant dins com fora de la pista. Però entre ells, hi ha una figura que s’ha convertit en un dels pilars fonamentals sobre els quals Pau Agulló, entrenador de l’equip, ha construït el seu projecte: Quique Pérez. Des de la seua arribada al club, Quique ha sigut més que un jugador. Ha sigut un referent, una inspiració per als seus companys i un model de constància.

Els números ho avalen, per tercer any consecutiu ha sigut el màxim ‘encestador’ de l’equip, sumant un total de 377 punts aquesta temporada. Però el seu valor no es limita a les estadístiques. Es reflecteix també en la seua actitud, la seua autoexigència i la seua capacitat per a compaginar l’esport amb una carrera acadèmica exigent. “Entrenem diverses vegades a la setmana, encara que no són massa sessions. Per part meua intente complementar-ho anant al gimnàs. A més, estudie un doble grau en Enginyeria Informàtica i ADE, així que em toca organitzar-me bastant per a compaginar tot.”

L’evolució de Quique dins de l’equip ha sigut progressiva. Ell mateix recorda com, en la seua primera temporada, es va centrar en adaptar-se i aprendre dels seus companys. Va ser el temps i la confiança del cos tècnic el que li va permetre créixer dins de l’equip: “No vaig ser molt conscient de quan vaig començar a destacar; simplement vaig començar a notar que el cos tècnic i els companys confiaven més en mi, i això em va donar confiança per a anar creixent a poc a poc dins de l’equip.” La constància i el treball diari han donat els seus fruits. I no sols en l’anotació. Quique ha demostrat ser un jugador polivalent, conscient de la importància de millorar en tots els aspectes del joc: “Cada temporada intente treballar aspectes distints per a ser un jugador més complet. Més enllà dels punts, m’esforce per millorar en defensa, en la presa de decisions i a ajudar a l’equip en tot el que puga.”

Eixe creixement personal també s’ha traslladat a la gestió emocional del joc. Quique reconeix que amb el temps ha aprés a conviure millor amb les victòries i derrotes, entenent que formen part del procés: “Abans m’afectaven molt més les derrotes, em costava desconnectar. Amb el temps he aprés a veure-les com a part del camí i a no ensorrar-me. I amb les victòries també intente tocar de peus a terra.”

Conscient del seu rol dins del grup, es defineix com una persona ‘autoexigent’, però amb una mirada constructiva cap al desenvolupament personal: “M’exigisc bastant, però sempre amb la intenció de millorar, no per pressió. He aprés a ser pacient i a entendre que el progrés porta temps.” I és que, el seu compromís el porta més enllà dels que ocorre en la pista: “Revise partits per a veure què puc millorar. M’ajuda a ser més conscient dels errors i a corregir detalls.”

Sobre el seu paper en l’equip, l’esportista es mostra humil però ferm: “Sent que tinc un paper dins del grup, però per a mi l’important és que tots sumem. Aquest equip funciona perquè cadascun aporta el seu.”

Com molts esportistes, Quique té els seus rituals personals abans de cada partit, que l’ajuden a entrar en concentració: “Em ‘santiguo’ abans de començar i sempre soc l’últim a eixir a la pista, després de xocar les mans a tots els meus companys.” Uns rituals que, aquest curs, s’han allargat fins als play-off d’ascens per segon any consecutiu.

En aquest sentit Pérez destaca el creixement col·lectiu d’aquesta temporada, tant en el tàctic com en l’humà: “Ja érem un grup molt unit, però ara eixa connexió s’ha reforçat encara més, i això es nota dins i fora de la pista.”

Durant la temporada hi ha hagut rivals més difícils que uns altres, com correspon. És el cas d’equips com Calpe, qui va posar en destrets al Nou Bàsquet Alcoi: “Tenen jugadors molt físics i amb experiència, que podrien estar en categories superiors”, explica Quique.

No obstant això, també hi ha hagut moments de lluir-se com el partit d’anada del play-off contra Abantos: “Em vaig trobar bé en pista, em vaig sentir útil per a l’equip i vaig poder aportar en moments importants”, revela el jugador.

EL BÀSQUET LOCAL, A L’ALÇA
Per a l’equip, haver arribat per segon any consecutiu al play-off és una gran motivació: “Era un dels objectius que teníem com a grup i haver-ho aconseguit de nou és una recompensa al treball de tots.” Mirant al futur immediat, Quique es mostra optimista, però realista sobre la dificultat de la següent fase: “Sabem que no serà fàcil, però confiem en el grup. Tots tenim clar el nostre paper i això ens fa més forts quan arriba la pressió.”

Arribar als play-offs d’ascens no és tasca fàcil i, no obstant això, el reconeixement local i visibilitat per part de la ciutadania alcoiana sembla insuficient, així ho considera el mateix Quique. “Dona la sensació que altres esports tenen més visibilitat, fins i tot quan els resultats no acompanyen”, expressa. En el pla personal, Pérez continua tenint aspiracions esportives, amb el desig de tornar a competir en una categoria superior, però sempre amb els peus en la terra i mirant pel bé del col·lectiu: “M’agradaria poder tornar a jugar en Tercera FEB, la qual cosa abans era la *EBA. Seria molt especial fer-ho a la meua ciutat, Alcoi.”