“S’està tenint més en consideració la música dins de la festa”
Entrevista a José del Valle, assessor musical de l'Associació de Sant Jordi

José del Valle és un dels càrrecs de confiança de l’Associació de Sant Jordi (ASJ). Es compleix un any de la seua designació com a assessor musical, prenent el relleu així a la seua antecessora –i dona–, Silvia Gómez.
Músic professional, professor de viola destinat en el Conservatori d’Elda des de fa quasi tres dècades, també és compositor de música contemporània. Es va formar com a compositor en l’ECCA, una escola que hi havia a Alcoi per Javier Darias, amb qui reconeix que continua mantenint la “relació”.
En la seua trajectòria professional apareix la participació en diversos festivals i fa diversos anys va guanyar el Premi de Joves Compositors de la SGAE.
La vinculació de José de la Valle amb el món de la Festa ve perquè és fester de la Filà Cides, no obstant això, i encara que no li ho plantejava d’inici, des d’octubre de 2024 el seu nexe va créixer en acceptar la proposta de Paco García, president de l’ASJ, de ser assessor musical.
– Com va assumir la proposta, fa ja un any?
– Va contactar amb mi Paco. No és una cosa que estiguera en els meus plans. En el món de la Festa estic com a fester, no com a músic. És un projecte que em van oferir amb una sèrie de persones que m’interessava el projecte que tenien i estava molt d’acord amb tot el que volien fer. Estic tractant d’ajudar en tot el que puc.
– Complit el primer any en el càrrec, com valora ara com ara l’experiència?
– En general ha sigut bona, l’acolliment ha sigut bona i jo estic a gust treballant.
Em va costar un poc entrar perquè al principi vas un poc perdut.
He insistit molt que aquest no és el meu món, el meu món és la música contemporània, jo vivia les festes com a fester i com a alcoià.
– Malgrat que d’inici ser assessor musical de l’entitat festera no entrava en els seus plans, quins objectius o reptes es va marcar en el càrrec?
– La meua antecessora, Silvia, va tindre una línia a seguir que és més o menys la mateixa que la meua, però cadascun tenim la nostra manera de fer les coses.
Quan jo vaig arribar al càrrec per a mi és molt important posar en coneixement i intentar cuidar el patrimoni que hi ha.
He estat treballant a ordenar i inventariar l’arxiu de l’ASJ, i ja ha vingut gent a veure’l.
D’altra banda, un altre dels punts és que la música festera no és qüestió d’eixir al carrer i escoltar el que va sonant. Algunes modes han pogut influir i altres no, però la meua idea és intentar no tancar portes, intentar que la gent comence a preocupar-se un poc per la música.
Moltes vegades em dona la sensació que la música festera funciona a modes, i es tanquen èpoques passades que no s’haurien de tancar.
Estic segur que a molts festers els agrada la música festera.
Després ja hi ha qüestions més culturals, que entra ja en la inèrcia habitual. Crec que l’assessor musical ha de donar la seua visió, intentar canalitzar les seues idees i si arribes a algú, bé, i si no, perquè s’ha intentat.
– Com definiria la labor de l’assessor musical?
– Crec que he d’assessorar les filaes, intentar dur a terme, en la mesura que siga possible, eixa difusió…
Ara com ara, totes les reunions en les quals he estat he tingut un acolliment molt bon.
A part, està el tema de l’òrgan, que Alcoi hauria de tindre’l més present.
L’Associació ja s’ha adonat que cal mantindre-ho, encara que estic segur que l’òrgan sempre s’ha cuidat, i sobretot cal intentar donar-li més difusió, que és un poc el que estem fent.
Ara torna a estar Paco Amaya com a organista. Donant-me suport en ell és una manera d’intentar donar-li una altra visió a l’òrgan. L’any passat va vindre Juan de la Rossa a fer una sèrie de concerts molt interessants. No és que l’òrgan haja d’estar sempre present, però cal intentar insistir.
– Fins a quin punt arriba eixa labor?
– L’assessor musical està relacionat amb quasi totes les ponències de l’Associació. El problema és que, es pot dir que l’assessor musical és quasi un vocal, i d’això s’està donant compte la gent.
La música en fonamental en la Festa i ha de tindre presència en l’organigrama. Tant Paco com la Junta Directiva són conscients d’això i li estan donant la importància a la música.
Hi ha molts fronts oberts en el treball de l’assessor. Entres al càrrec pensant que és una cosa, i després et trobes l’ampli ventall que hi ha.
– Ja ho ha dit, però és cert que les festes de Moros i Cristians no s’entenen sense la música.
– La música és molt important dins de la Festa. Cada vegada s’està tenint més en consideració, però sempre ha estat un poc oblidada.
La música ha d’estar organitzada, ha de tindre a algú amb autoritat, perquè no és només la música en els propis dies de festes, és la preparació, és la conservació d’un arxiu i patrimoni musical. El patrimoni en un calaix es perd, eixe és el problema que té la música en la Festa.
– En eixa línia va precisament l’últim projecte, que és el llibre editat amb totes les versions de l’Himne a Sant Jordi, veritat?
– Sí, el llibre és una continuació del llibre de l’Himne de festes que es va fer en 2022.
El que em vaig plantejar és que era el 60 aniversari de l’Himne a Sant Jordi, i a més, el 750 aniversari del patronatge, i que seria ideal fer una edició en condicions, perquè el que hi havia era un manuscrit.
Vaig començar a buscar informació, a parlar amb familiars de gent relacionada amb les versions que existien. Vaig anar recopilant informació i a partir d’ací crec que ha eixit una cosa interessant. En el pròleg compte un poc tot això i també la meua relació amb les entitats musicals.
El llibre recopila totes les versions que hi ha de l’Himne a Sant Jordi.
– La idea és continuar en eixa línia i donar a conéixer la riquesa musical de l’Associació?
– Sempre dic que l’arxiu no té coses valuoses, però sí curioses, com per exemple, el Premi de Composició. En el seu moment els premis s’editaven i es poden veure les partitures que es van enviar, en manuscrit. El Premi ha caigut un poc en l’oblit i crec que és important donar-li el seu valor i pense a intentar tindre una edició física per a guardar.