Som l’equip de la moral i fins al final no ens podem rendir”

Com a futbolista va ser un central que va trobar la forma de la seua sabata en el Collao i com a jugador de l’Alcoyano, ‘Sandokan’ Garrido, com era conegut, infringia respecte entre els seus rivals per la seua faccions enèrgiques i llargues cabelleres que de seguida van calar entre l’afició. Fins a la seua arribada a Alcoi, era jugador d’un club per any, fins a dos en la mateixa temporada, però la seua identificació amb la ciutat va fer que aquest val·lisoletà que va arribar a debutar com *canterano en Primera Divisió amb el Valladolid, acabara tirant arrels ací. Vi per a una temporada i va acabar jugant quatre, formant part d’aquells anys daurats que van culminar amb les recordades eliminatòries de Copa i dos play-off, l’últim aquell enfront del Cartagena i amb *Bordalás en la banqueta. Fa quatre temporades va tornar com a entrenador de la Fundació. L’any passat va portar al Cadet a la Lliga Autonòmica i aquesta temporada va començar en el Juvenil B, fins que fa un mes el club va tirar mà del seu carisma i experiència per a ser el nou ajudant de Vicente Mir. “Amb aquesta plantilla vaig on siga. Som el club de la moral i fins al final no ens podem rendir”, assegura convençut.

– Fa un mes, Josele González parla amb tu i et proposa ser segon de Vicente Mir en el primer equip. T’ho imaginaves?
– No és la primera vegada que he sigut ací a punt d’entrar. Amb Garitano vaig estar molt a prop però al final un directiu no va voler. També amb altres dos entrenadors va existir la possibilitat. Va arribar un moment que vaig deixar de fer-me il·lusions. Ara s’ha donat i estic molt feliç d’aportar el meu punt de vista.

– Arribes en una situació crítica i molt complicada?
– Diria que més aviat complicada que crítica. M’ha sorprés per a bé el que he vist en el vestuari. El grup de treball és espectacular. Cada sessió és un espectacle com treballa, com s’esforça aquesta plantilla, la seua manera de donar-lo tot. Vam tindre la recompensa de la victòria a Marbella i en aquestes dues últimes jornades es van fer moltes coses per a haver tret més d’un punt. No obstant això, en futbol les dinàmiques són molt importants i quan eres ací a baix, la sort no sol afavorir. Tan contrari com un equip que està a dalt, que a vegades juga de pena i la fica amb el cul i sembla el Milan de Sacchi.

– La impressió és que l’equip ha oferit una millor versió contra el Mèrida i el Ceuta?
– Crec que el partit del Mèrida va ser un punt d’inflexió. L’equip va tindre el coratge i va creure en la remuntada i això va fer possible que igualara un 0-2 advers. Després la fatalitat va fer que vinguera eixe gol en el descompte, però tots els que estàvem en el Collao vam creure en la remuntada. El diumenge a Ceuta, igual. Vam fer més ocasions que el líder a la seua casa. El seu porter va fer tres parades superbes i arribem a posar-li la soga en el coll, però al final ens quedem amb cara de ximples després d’haver jugat millor que ells, però contra les dinàmiques és difícil moltes vegades competir. Seria preocupant aquesta situació si l’equip no s’esforçara i passara de tot, però no és el cas.

– Parles del partit de Mèrida com un punt d’inflexió, però l’equip segueix sense guanyar i una tercera derrota consecutiva el diumenge enfront del Fuenlabrada podria suposar la sentència?
– Quedarà molt encara però és veritat que davant el Fuenlabrada el diumenge no podem fallar. Venim de jugar dos partits molt bé, però ara toca guanyar ja siga pel civil o pel criminal, no ens val una altra cosa. Els comptes són clars, de set partits que ens queden hem de guanyar quatre, és igual l’ordre, com si són els quatre últims de la competició. Tal com està actualment la competició, fins al final no hi haurà res perdut i menys en aquest club: som l’Alcoyano, l’equip de la moral i hem de lluitar fins al final

– Es parla molt de la plantilla, es qüestiona a l’entrenador, a tots els estaments del club?
– De la plantilla només puc dir que vaig amb ells a mort fins on faça falta, no tinc dubtes després de veure’ls treballar diàriament. Les dinàmiques en el futbol poden enaltir-te, el cas del Mèrida, o per contra et poden portar a la situació en la qual estem nosaltres. En futbol 2 més 2 no són 4 i no ens queda una altra que buscar el costat positiu d’aquesta situació. El camí és el correcte i sincerament pense que s’estan fent les coses que toquen. Ningú està mirant cap a un altre costat. Només falta que el factor sort acabe d’acompanyar i que acabe entrant la piloteta.

– I Vicente Mir en el centre de totes les dianes?
– És la llei del futbol, injusta o no, però quan les coses van malament al primer que s’assenyala és a l’entrenador. Això fa que se senta sol i totes les crítiques vagen dirigides a la seua persona. També quan les coses anaven malament amb Vicente Parras com a entrenador se li va arribar a qüestionar. Personalment pense que s’està sent injust amb ell, és un entrenador molt treballador i meticulós, el problema és que tot el que s’està treballant no es veu reflectit en els partits.