Splash Roasters: el xicotet mannà dins de l’oasi musical local
En tot just tres anys d'existència, aquesta banda de rock-ska-punk porta més d'uns vint concerts i acaba de traure el seu primer àlbum amb set cançons
Dins del pràcticament inexistent panorama de grups musicals a nivell local, hi ha una formació que porta un temps tractant de ser l’excepció, convertida en una espècie de xicotet mannà dins de l’oasi que actualment és l’escena musical a la ciutat.
Es fan cridar Splash Roasters, que traduït al castellà significa torradors d’esquitxades, una definició un poc inconnexa per a la majoria dels mortals, però que té el seu significat, el qual ells prefereixen mantindre en secret i que siga una part més de l’espectacle.
Són sis roquers, que mesclen en els seus temes el ska i també el punk, un còctel explosiu del qual ha eixit un primer àlbum, que porta el nom de “Canya, canya i canya”, estrenat recentment en La Mujer Barbuda.
Un concert nocturn en el qual la rabiosa joventut de Splash Roasters i les seues moltes ganes d’obrir-se en el món de la música va comptar amb l’acompanyament del seu cada vegada més ampli ventall de fans, que fins ara eren familiars i amics, encara que “a poc a poc comencem a veure cares noves, gent que s’assabenta i vol vindre a veure’ns”, explica Llibert Blanes Hernández, bateria i un dels fundadors de la formació.
Els seus 18 anys converteixen a aquest estudiant d’Imatge i So a Gandia en el “benjamí” de la banda, encara que cert és que la seua edat tampoc es diferencia molt de la resta de components del grup, ja que el major té tres més, vint-i-un.
Splash Roasters a penes compta amb tres anys de vida. Va ser en 2022 quan ell, el seu amic Marcos Lloret i Sergio, que va ser el primer vocalista, van soltar amarres i van iniciar una travessia a mar oberta que els ha portats a realitzar ja prop d’uns vint concerts.
Durant el camí es van anar sumant el cantant Robert Pérez Abad, el guitarrista Marcos Lloret Sancho, el baix i trompetista Marc Sansalvador Pérez, el segon guitarrista Pau Masiá Santonja i el pianista i dolçainer, Néstor Cloquell Vidal.
Com no podia ser d’una altra manera, el pub L’Escenari, premi 9 d’Octubre 2025, va ser la seua particular rampa de llançament, amb un concert d’estrena el 2 de febrer de 2023. Algun, com Sergio, ja no està en la banda, uns altres com a Llibert, Robert, Marcos o Marc, segueixen fidels a aquells orígens.
En aquella nit per al record es van atrevir amb diversos “*covers” o versions altres grups i cantants, entre elles una molt particular de “Vivir así es morir de amor”, de Camilo Sesto, perquè tot quedara a casa.
Una vegada per setmana solen ajuntar-se a assajar en un local a la Casa de la Joventut que ha cedit l’Ajuntament de Cocentaina, deixant arrere el soterrani de l’àvia d’un dels components en els inicis.
Des de llavors han oferit concerts a Cocentaina, La Vila, Castalla i, per descomptat, a la nostra ciutat, amb temes en els quals mesclen el valencià, amb el castellà i l’anglés. “Hem actuat tant en locals tancats com oberts i també en auditoris, com ens va passar a la Vila. Es nota una evolució. Ens agrada transmetre molta energia al públic i interactuar amb ells, que salten, ballen i gaudisquen amb nosaltres”, assegura Llibert Blanes. Fruit d’eixa progressió són els set temes d’aquest primer treball musical.