Teresa Payá ja és “supercampiona” d’Espanya

Són les contradiccions o la grandesa de l’esport d’elit, segons com es mire, que un equip, com és el CP Esneca Fraga, en el qual porta jugant fa diverses temporades l’alcoiana, gaudi ja de veure en les seues vitrines una Champions i una Supercopa d’Espanya. A més, tots dos títols van ser obtinguts sense partir com a favorites. A l’abril de 2024 van conquistar la Champions a la Corunya després de doblegar en els llançaments de penal al Vila-sana, després que al final del temps reglamentari el partit concloguera amb empat a un. Un contrincant amb el qual hi ha una rivalitat de fa anys i al qual el CP Esneca Fraga sembla haver pres la mesura *últimamanete.

Encara que es tracta de dos equips pertanyents a dues províncies diferents, fins i tot de Comunitats Autònomes, a penes els separa mitja hora amb cotxe, ja que la distància que hi ha entre Lleida i Fraga, província d’Osca, és de 32 km. De fet, l’alcoiana viu i treballa a Lleida, però a la vesprada, al costat de més companyes d’equip, comparteixen vehicle per a anar a entrenar.

És més, moltes de les jugadores del Fraga, entre elles Tere Payá, van arribar al CP Esneca procedents del Vila-sana, després d’una excisió que va haver-hi en el club ilerdenc. Va ocórrer fa cinc temporades, en la primera d’elles es va aconseguir l’ascens a la OK Lliga Iberdrola, en la qual porten diverses campanyes quedant-se amb la mel en els llavis.

Va ser precisament en el passat curs quan més a prop van estar. El títol finalment se’n va anar a Gijón, que va acabar avantatjant al Esneca Fraga en cinc punts, encara que va ser una lluita que es va decidir en les últimes jornades.

El Vila-sana es va prendre complida revenja al maig passat, quan es va alçar amb el títol de la Copa Intercontinental, disputada en Sant Joan (l’Argentina), una dels bressols d’aquest esport a nivell mundial, després de derrotar 3-5 en la final a l’equip de Tere Payá. No obstant això, sembla que el Esneca Fraga li ha pres la mesura en aquests primers compassos de la nova temporada. En una setmana li ha derrotat dues vegades. La que segurament va saber millor va ser la que va aconseguir el dissabte anterior, de nou en els penals (2-2), en la semifinal de la Supercopa d’Espanya.

Aquest triomf li va valdre a l’equip d’Osca per a aconseguir el bitllet i disputar la final contra el Generali HC Palau de Plegamans, qui al seu torn havia derrotat en la semifinal al Telecable Gijón. El Esneca Fraga es va emportar el títol després de véncer per un marcador de 3-0. No va ser una final còmoda com pot indicar el marcador. Al descans es va arribar amb empat sense gols i el Palau va disposar d’un directe abans que pujara el primer gol d’Osca.

L’equip de Tere Payá va celebrar aquesta Supercopa d’Espanya en gran, com si fora el primer títol de la seua història, com fa menys d’un any i mig quan van conquistar la Champions.

“Va ser com un alliberament. Pensàvem que estàvem portades mala sort o una cosa així”, confessa l’alcoiana. Tere Payá recorda que fa una setmana van jugar un torneig de pretemporada amb els mateixos equips protagonistes i la final es va decidir al revés. “Ho passem verdaderament malament en el final de la passada temporada. Va ser molt dur que en qüestió de tres setmanes ens deixàrem en el camí una Champions, una Copa Intercontinental i una Lliga. Vam ser subcampiones de les tres competicions”, recorda.

L’alcoiana va festejar el títol com la que més, encara que no va gaudir de minuts ni en la semifinal ni en la final. “Va ser una decisió de l’entrenador. Fa una setmana en el torneig que juguem els mateixos quatre equips vaig tindre participació en els dos partits que disputem, però a Lloret de Mar em vaig quedar sense jugar. És clar que no és el mateix, la qual cosa vols és participar, però ho vaig gaudir igualment. Va ser una gran alegria, malgrat que a nivell personal no va ser el mateix”, reconeix.

Un contratemps a nivell individual que no canvia la seua situació esportiva. La passada temporada va renovar per dos anys i la seua vida ara passa per seguir a Lleida, on resideix i treballa com a infermera en un hospital de la capital. “És un lloc on estic a gust i tinc muntada la meua vida actualment. NI em plantege canviar d’aires”, confessa l’alcoiana, de 23 anys.