“Tinc la sort de treballar en el que més m’agrada, contar històries”

Entrevista al director i guionista alcoià, Arnau Cortés

“Tengo la suerte de trabajar en lo que más me gusta, contar historias”
La letrada posa en la recepción del despacho, al lado de la estatuilla del Premio Nacional de Ley 2025 que ha conseguido. | TIM GUDYNAS

Arnau Cortés, director i guionista alcoià, ha sigut recentment guardonat en el prestigiós Cerdanya Film Festival, concretament en el seu innovador laboratori de creació audiovisual LabPRO Hivern, un programa dedicat al desenvolupament de projectes cinematogràfics ambientats en entorns de muntanya o baix climes extrems. Cortés, al costat de la productora Laura Botta i sota el segell de la productora alcoiana Visual Producciones – que compleix 30 anys – va presentar el llargmetratge de ficció ‘Allau’, que dormia en un calaix des de fa set anys i que ha cobrat nova vida gràcies a aquest reconeixement. La participació en el LabPRO no sols ha significat un impuls professional per a l’equip, sinó també una experiència creativa i humana d’alt nivell, compartint jornades amb experts de renom internacional.

– Què suposa guanyar aquest premi?
– Guanyar aquest premi és una gran notícia. Primer perquè sabem de la importància a nivell nacional i internacional que té aquest festival de cinema. Que, entre altres coses, és qualificador per als Premis de l’Acadèmia, els Premis Goya. D’altra banda, que experts d’alta gamma ens hagen valorat el projecte de forma tant positiva, sempre és senyal que anem per bon camí i que aquest projecte en particular té opcions de convertir-se en el futur en una realitat. A més, no sols hem rebut aquest important reconeixement, sinó que hem rebut una dotació econòmica per a iniciar el desenvolupament del guió i les tasques de preproducció. Poder tindre el premi del Cerdanya Film Festival ajudarà en el futur al fet que aquest projecte puga obrir més portes en altres laboratoris.

– Esperaves guanyar-ho?
– Sembla tòpic, però la veritat és que no. De primeres, ser seleccionat en un laboratori d’aquesta envergadura ja és difícil, i guanyar-lo encara ho és més. Durant el laboratori, convivim amb altres professionals audiovisuals que portaven amb si altres projectes de llargmetratge, curtmetratge, sèrie, de ficció o de documental; que eren proposades molt sòlides i potents. Per tant, ser seleccionat i després guanyar, va anar tant una sorpresa com una gran alegria. L’audiovisual és un sector molt complicat on, moltes vegades, aconseguir coses és més mèrit de tindre contactes que del propi esforç. Haver guanyat ens dona un impuls d’energia i optimisme per a continuar lluitant.

Quins són els teus pròxims projectes?
–Cada projecte necessita de molt de temps de dedicació i de maduració fins que puga convertir-se en una proposta ferma preparada per a acudir a grans productores, plataformes o televisions perquè siga valorada. Això suposa que la productora mai es pare. Actualment, estem en el rodatge de dos projectes: un es tracta d’un curtmetratge documental denominat ‘Les Primeres’, i compte la història d’unes dones que han lluitat per a obrir-se en la festa de Moros i Cristians d’Alcoi per a aconseguir tindre els mateixos drets i oportunitats que un home que ja gaudia des dels inicis d’aquesta tradició centenària. Aquesta història està previst que estiga finalitzada en els pròxims mesos i perquè comencen la seua aventura pels festivals més importants del país. Un altre projecte que tenim en marxa és una ‘docuserie’ lligada al món del futbol que tracta d’acostar a l’espectador històries personals lligades a entitats esportives que estan travessant un moment crític. D’aquest projecte encara no puc comptar molt, però està tenint un creixement bo i ara mateix estem en converses amb televisions i plataformes perquè acabe sent una realitat.

– Estàs aconseguint un gran renom en el món audiovisual, com consideres que està sent la teua evolució?
– No estic segur d’estar aconseguint un gran renom, però el que sí que sé és que estic tenint l’oportunitat de treballar en el que més m’agrada, que és contar històries. I de moment, encara que a poc a poc, veig que ho estic aconseguint. Porte huit anys en actiu dedicant-me a l’audiovisual i des de fa un temps estic molt feliç de poder estar aconseguint entrar en aquest sector. Tinc la sort que aquesta vocació em ve de família i he tingut uns grans mestres a casa, dels quals he aprés que vaja bé o malament, no cal desistir mai. A més, la mescla d’haver pogut estudiar cinema més tota l’experiència que estic guanyant des de fa uns anys, és una cosa que valore moltíssim i que estic segur que en curt o llarg termini em portarà alegries.

– Quina és la clau per a continuar creixent?
– La gran majoria de projectes que emprenem els creadors del cinema, acaben guardats en un calaix per sempre. Però crec que eixa és la prova més gran per a continuar creixent. Cada proposta que no veu la llum, és un aprenentatge del que funciona i sobretot del que no funciona i, encara que moltes vegades em frustre, eixe és el camí per a aconseguir el projecte definitiu: el que funciona i el que interessa. No sé si hi ha una clau exacta per a l’èxit, però el camí és clar: continuar lluitant per a contar històries que interessen, que remoguen, que emocionen. I estic segur que si a mi em produeixen aquestes sensacions, hi haurà més gent que també li ha passat. Per això tot l’esforç va en eixa direcció, a trobar històries que arriben a les emocions del públic. Si això s’aconsegueix, el trajecte per a poder finançar-les i realitzar-les serà molt més tangible.

– Creus que l’audiovisual està en bon moment?
– Tenim la gran sort que el nostre país està travessant el seu millor moment quant a producció audiovisual de la seua història. Les grans plataformes mundials com podria ser Netflix o Prime van aterrar fa uns anys a Espanya per a convertir el nostre territori en un gran plató per a rodar històries de tota mena. La quantitat de produccions audiovisuals al país és cada vegada major, la qual cosa fa que cada vegada hi haja més produccions de qualitat rodades a nivell nacional. Per a contextualitzar a nivell local, tenim l’exemple de l’Alcoi Film Office, que està tenint un creixement cada vegada major aconseguint portar produccions de gran nivell a la nostra ciutat. Això és una gran notícia perquè genera més oportunitats, però també implica que cada vegada més gent vulga dedicar-se al cinema al nostre país. Per tant, la rivalitat per als creadors és major. Però entenc que aquesta condició s’ha de veure de manera positiva: a major competència, més ens hem d’esforçar i, per tant, millors produccions arribaran a veure la llum.

Advertisements