Troglodita

Espere que no hi haja hui cap apagó i l’Himne puga interpretar-se sense necessitat d’utilitzar torxes. També un apagó demà seria d’allò més inoportú, sobretot per la vesprada, al pas de l’alfères, que enguany és alfères mora. Més enllà de la broma, a mí personalment l’apagó de dilluns passat em va traslladar durant algunes hores a la Prehistòria, i em sentia un poc així com Hug El Troglodita, perquè la caiguda del sistema elèctric em va agafar a Benillloba i allí tot era més troglodita encara. Els talls de llum pels pobles de la comarca no són una cosa infreqüent, duren poquet, però et foten ben fotut si estàs fent un allioli en la minipimer. Quan vaig veure que el tall de llum durava massa, vaig eixir al carrer a preguntar per si algú sabia alguna cosa, però no vaig veure cap veí a pesar de que era la una del migdia (no fa falta estar en la Zamora profunda per assaborir les mels de l’Espanya buidada); i tampoc funcionava internet, clar, ni el telèfon, i t’entra una sensació desassossegant quan poses el transistor, a piles, i escoltes que és una caiguda general del sistema elèctric en tot el territori peninsular ibèric, i sud de França. He de dir que no vaig pensar en cap moment que l’apagó era cosa de Putin, però sí em va vindre al cap el meu oncle Enric, que va viure a Suïssa tota la seua vida, de fet, tenia la doble nacionalitat, i quan es va jubilar va voler acabar els seus dies a la terreta, i es va comprar una casa a Gran Alacant, i em comentava molt intrigat que no comprenia perquè ací a Espanya se’n’anava tant la llum; venia una tempesta i es quedaven sense llum a l’urbanització i es veu que això, per a un suís, és algo impensable, propi de països en vies de desenvolupament. Em dia que a Suïssa ell ha estat moltes vegades colgat de neu, amb vendavals i trons i rellamps i pluja i neu i pedregant a manta, i no se n’ha anat la llum mai. I què quina classe d’electricistes teniem ací, em dia.

Per la ràdio Pedro Sánchez recomanava que no s’agafara el cotxe, i així, sense tele, sense vitroceràmica, sense telèfon, sense calefacció, incomunicat, vaig passar unes hores a la llum de les veles, com en ‘Barry Lyndon’. I escolta tu, em va agradar, però perquè sabia que molt molt molt, no podia durar.

XIMO LLORENS. Periodista