Un any de fites per a Daniela Picó

Als seus 17 anys, Daniela Picó s’ha convertit en un dels noms propis de la gimnàstica rítmica espanyola. La benjamina de l’equip nacional sènior avança amb pas ferm en l’elit internacional. Un bon exemple ha sigut 2025, un any rellevant en la seua progressió, ja que ha acumulat experiències, finals i resultats que demostren una evolució sòlida i primerenca.

Formada en el Club Gimnàstica Rítmica Alcoi i ara instal·lada en el Centre d’Alt Rendiment de Madrid, Daniela Picó viu un moment clau de la seua carrera esportiva. En l’horitzó, uns Jocs Olímpics que són l’objecte de desig de tot esportista.

Però abans de mirar al futur és moment de fer balanç d’un any d’aprenentatge accelerat, “un any molt especial”, tal com defineix la gimnasta, “en el qual he viscut coses meravelloses”.

No és per a menys. Daniela Picó ha debutat en escenaris que solament trepitgen les grans figures del panorama mundial, com és el cas de la Copa del Món o del Campionat d’Europa. I ho ha fet deixant centellejos d’un talent que no passa desapercebut.

La seua estrena en la Copa del Món, una de les cites més exigents del calendari internacional, va tindre lloc a l’abril a Bulgària. Des del tapís de Sofia, Daniela Picó va signar una actuació històrica, més si cap si es té en compte que es tractava del seu debut.

Es va classificar per a les finals de cércol i cinta i va fregar el podi en eta última disciplina, en la qual va obtindre una brillant quarta posició. El seu exercici de cinta, valorat amb 26.400 punts, va ser un dels més destacats del concurs i només va quedar per darrere de gimnastes de primer nivell mundial.

La gimnasta recorda l’experiència com a “increïble” i destaca que va suposar un nou pas en el seu camí de “aprenentatge, creixement i treball”. Aquesta maduresa, moltes vegades impròpia de la seua edat, acompanyada d’una destacable expressivitat i neteja tècnica en el seu exercici, emergeix com una de les bases de la seua carrera esportiva.

També com a “inoblidable” va definir la seua estrena continental, que va tindre lloc al juny a Tallinn, capital d’Estònia. En el qual va ser el seu primer Europeu sènior, Daniela Picó va aconseguir classificar-se per a la final del concurs complet. “Eixir a competir en un escenari així em va fer realment feliç”, recorda la gimnasta, que, va voler agrair també el suport constant del seu entorn i el suport de la Real Federació Espanyola de Gimnàstica.

Eixe creixement constant també s’ha reflectit en altres escenaris internacionals. Per exemple, entremig de totes dues cites, al maig, Daniela Picó va brillar en el Torneig Internacional de Gimnàstica celebrat a Polònia, des d’on va tornar a casa amb tres medalles de bronze penjades en el coll i va fer gala d’una notable capacitat d’adaptació. El seu nom llavors ja sonava més que conegut.

A nivell nacional, Daniela Picó tampoc ha deixat de destacar. A més de la seua participació en la Lliga Iberdrola, en el Ritmica Fest, celebrat en el Navarresa Arena de Pamplona, una de les grans cites organitzades per la Real Federació Espanyola de Gimnàstica, es va proclamar subcampiona en categoria sènior després d’una actuació d’alt nivell, només superada per Alba Bautista i per davant de Lucía González, completant un podi de marcat accent valencià.

Aquest camí que continua recorrent Daniela Picó afona les seues arrels en una formació sòlida que va iniciar des de molt jove en el Club Gimnàstica Rítmica Alcoi. Aquests primers passos li van servir com a base per a, posteriorment, proclamar-se campiona d’Espanya en categoria júnior i a integrar-se en les dinàmiques de la selecció nacional.

El seu pas per les categories de base, els campionats escolars, les competicions oficials i les primeres concentracions nacionals van anar modelant una gimnasta completa, preparada per a afrontar el salt al nivell sènior individual, que va arribar definitivament en 2024 i que s’ha consolidat l’any que recentment acaba.

Ara, instal·lada en el CAR de Madrid, Daniela Picó conviu amb l’exigència diària de l’alta competició. Entrenaments intensius, controls constants i una agenda internacional cada vegada més exigent formen part d’una rutina que, segons el parer dels esdeveniments, ha assumit amb naturalitat.

Eixa mentalitat, centrada en el treball, l’aprenentatge i la millora contínua, auguren un futur prometedor en una disciplina esportiva en la qual l’exigència és màxima i mil·limètrica. Per al futur encara queda temps. Però els passos donats fins ara conviden a l’optimisme. Daniela Picó no sols representa una de les grans promeses de la gimnàstica rítmica espanyola, sinó també un exemple de com el talent local, ben treballat i acompanyat, pot obrir-se camí en l’elit internacional.