Un bon moment
En moltes converses entre família, amics, veïns o companys de feina, sembla que podem parlar de qualsevol cosa, siga important o no per a nosaltres: de futbol, del treball, de salut, dels nostres fills, de festes, de les vacances… però tenim un tema tabú: parlar de política ens fa por. A mi, la primera. Sempre he pensat que no vull encetar una discussió que, de vegades, pot donar lloc a un enfrontament o a malentesos; que no paga la pena.
Però, des de fa temps, veig que cada vegada més la política impregna tot allò que és important per a mi i per als meus: les instal·lacions esportives deficients depenen dels polítics i la política; la salut necessita cura per part d’una sanitat realment pública i universal, sense retallades; el treball, té molt a dir pel que fa a l’interès polític en millores salarials i sobre la jornada laboral; els nostres fills es mereixen la millor educació pública, de qualitat i en valencià. I així podria fer referència a molts més arguments importants per a tots i amb molt a veure amb la política. És per això que, ja fa uns mesos, vaig decidir acceptar la mà que em va oferir Lorena Zamorano, amiga i companya dels anys d’institut, i unir-me al seu grup dins l’agrupació local del PSOE. Com a dona, m’interessa un grup liderat per una de nosaltres i amb el suport d’homes i dones que creuen en la necessitat d’assolir les quotes d’igualtat i equitat imprescindibles a hores d’ara.
És ben cert que és un moment difícil perquè som a prop d’un canvi i això sempre és complicat, però al mateix temps, és un moment d’il·lusió, d’encarar les oportunitats i tractar de fer política per a tots i totes, de fer que tots ens n’adonem fins a quin punt ens afecten les decisions que es prenen i com és d’important que ens impliquem i que prenguem part, que ens il·lusionem i participem en el funcionament del nostre poble.
Aquesta decisió de participar de la vida política m’ha provocat neguit, alegria, nerviosisme, il·lusió i moltes, moltes ganes d’aprendre i de fer bé les coses. Crec que el projecte i el grup del qual forme part té molt clares les coses i coincideix amb el que jo pense. He trobat gent que ja coneixia i d’altra que no, gent incorporada recentment al partit i gent “de tota la vida” i la veritat és que fa goig veure la voluntat comuna de treballar per millorar tot allò que es puga millorar.
La política ha de ser un marc en el qual col·laborar i així crec que s’ha d’entendre. Cal assumir que si volem que passe, hem d’estar ací provocant que passe, no quedar-nos parats esperant que els demés ho facen per nosaltres i queixant-nos perquè no passa. Així que he decidir deixar de queixar-me i prendre part perquè ara és un bon moment.
RAQUEL CORTÉS. Professora de Secundària