Un centre amb més vianants
Des que va apareix el ChatGPT són cada vegada més les persones que assumeixen sense retrets allò que l’aplicació els respon a les seues consultes, vull dir, que segueixen al peu de la lletra la informació que els ofereix, sense encomanar-se a Déu ni al dimoni. És clar que he utilitzat aquesta intel·ligència artificial en algunes ocasions i que les seues respostes —majoritàriament— han sigut satisfactòries sempre.
Volia refermar allò que tinc assumit de totes totes. Vaig engegar l’ordinador, vaig accedir a l’aplicació i li vaig preguntar pels beneficis i els inconvenients de convertir en zona de vianants aquelles àrees en què actualment es permet la circulació en vehicles de motor, vull dir, «peatonalitzar» un centre urbà —escric el concepte entre cometes atés que és un calc del castellà que no hauríem de fer servir.
Tal com esperava, em va reportar un informe ben sucós segons el qual —ai-las!— la conversió per a vianants dels centres urbans té més beneficis que inconvenients. Tots ells emmarcats en set àmbits: millora i qualitat de l’aire, disminució del soroll, foment de l’activitat física, impuls del comerç local, espais més socials i inclusius, recuperació dels espais públics i impuls de la mobilitat sostenible. Poca broma.
No vull donar-me-les de sabut davant vosaltres —això està lleig i, a més, seria mentir-vos, ja que sempre he sigut dels que arribaven justet—, però ja ho sabia, és clar. Els anys que vaig estudiar Geografia —a finals dels noranta—, les polítiques de conversió en zona de vianants eren part del currículum prioritari de les assignatures d’urbanisme i de promoció econòmica, entre d’altres. El cas del centre urbà de Gandia sempre era motiu d’estudi.
Des d’aquells temps de joventut han passat pràcticament 30 anys —com vola el temps!—, i ací, a Alcoi, encara queda molt per fer. Cert és que la darrera dècada s’han realitzat millores i condicionaments més que destacats que s’han de fer valer: no podem oblidar la transformació dels carrers i les places del Regiment Biscaia, Ramon i Cajal, Ferrándiz i Carbonell o Creu Roja, entre d’altres. Estic segur que, com a mi, vos costarà recordar com eren eixos espais quan es permetia la circulació de vehicles. Algú posa en dubte que han suposat una millora en tots els aspectes? La resposta és clara: ningú alça la mà.
Recorde la beneïda «peatonalització» del centre d’ara fa uns anys i com —per primera vegada en la meua vida— vaig escoltar cantar i veure volar les aus pel carrer Sant Llorenç. Davant la nostra atenta mirada, els clients eixien dels comerços amb les bosses a la mà, els bars omplien les terrasses de consumidors, les famílies amb xiquets menuts passejaven tranquil·lament i les bicicletes es convertien en un tancar i obrir d’ulls en un element imprescindible del mapa urbà —la introducció del carril bici ha estat una iniciativa ben encertada, sens dubte—. Un defecte de forma ho va tirar enrere. Al meu modest entendre —tot i que no soc home de lleis— potser es podria haver resolt amb una esmena dels dèficits si la Justícia ho hagués considerat.
Ara —dos anys i mig després— ja tenim una nova ordenança municipal per a la conversió dels carrers amb circulació de vehicles en zona de vianants —seguint el procés de participació d’acord amb la resolució judicial que el va aturar—i un projecte redactat per al centre històric. Hi ha qui l’haurà de presentar al Saló de Plens per al debat, hi ha qui l’haurà de votar a favor o en contra, hi ha qui l’haurà d’implementar si s’aprova i hi ha qui haurà de modificar els seus hàbits una vegada es pose en marxa. I estic segur que tots ells —diguen el que diguen, i voten el que voten— no posaran mai en dubte que la transformació de les places de l’Ajuntament de València o de Sol a Madrid ha sigut un èxit rotund.
Ara ens toca moure fitxa a nosaltres per fer del centre una zona amb més vianants.