“Un dels objectius fonamentals és tindre una formació superior d’enginyeria industrial”

S’ha complit un any de la reelecció de Pau Bernabeu com a director del Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València (UPV), persona que està liderant la segona transformació d’estes instal·lacions universitàries, tant a nivell d’infraestructures com també en la incorporació i recuperació de titulacions.

L’increment d’alumnes, la necessitat d’espais, tant docents com d’investigació, o projectes com Bambú o el Museu de la Indústria són alguns dels principals aspectes d’esta segona legislatura de Bernabeu, en esta ocasió, en un nou format de sis anys.

En esta entrevista, el director del Campus fa una valoració d’este primer any, parla dels reptes més immediats i d’aquells objectius plantejats més a llarg termini, així com de les distintes iniciatives i idees que estan damunt la taula.

– Quin balanç fa del primer any d’esta segona legislatura com a director?
– Com sempre, el primer any passa molt ràpid. Estem treballant en aquells projectes que tenen un pla d’execució més llarg per a intentar que, dins del que seria esta nova legislatura de 6 anys, tindre’ls acabats o pràcticament acabats.

Una de les qüestions que se’ns ha produït enguany ha sigut el notable increment d’alumnes respecte a la pujada mitjana que teníem i això ens ha provocat haver de planificar donant preferència als nous espais docents. En uns dies començaran unes obres per a crear nous espais, fonamentalment als edificis Ferrándiz i Georgina Blanes, per a donar eixida a les necessitats docents que tenim per al pròxim curs.

– Un dels seus objectius era continuar amb la segona transformació del Campus. Entre els plantejaments de futur està la zona de La Beniata de cara a infraestructures. On està posat el focus actualment?
– Les decisions les estem prenent sobre els terrenys actuals de la UPV, que són els jardins. La possibilitat de fer un edifici, que és el que projectàrem en la campanya electoral, està prou avançada, però no tancada al 100%. És el que anomenem edifici ‘Jardí’, que seria una ampliació de l’edifici Carbonell. Eixa seria la prioritat u per a resoldre a llarg termini les necessitats docents que es generaran d’ací a dos cursos i mig.

El segon objectiu seria l’acord entre l’Ajuntament i la UPV, per a d’alguna manera resoldre l’adequació dels jardins per a ser utilitzats per la comunitat universitària i la vessant, que és el compromís que està damunt la taula i que s’està negociant en estes setmanes.

– En què consistix eixe acord?
– És l’acord del ple de reinvertir els diners de la compra d’eixos jardins per part de la UPV en infraestructures que els adequen. És un tema que està avançat i que esperem que en unes setmanes puga estar clarificat.

– En el cas de l’edifici ‘Jardí’, solucionaria les necessitats previstes a nivell docent?
– Es resoldrien prou les necessitats d’espais, però sempre que estiga fet en quatre anys. Este edifici és la proposta inicial. Cal vore si és viable o no, en funció del terreny, de les característiques, dels costos… damunt la taula està preparar l’estudi de tot això.

– Un altre tema important, que ve de l’anterior legislatura, és Bambú, on s’ubicaria el Parc Científic de les comarques centrals, encara que per a això és necessari realitzar algunes adequacions. En quin punt està este assumpte?
– Va amb un poc de retard. Cal prendre decisions respecte a la valoració de les obres. Supose que en uns mesos o setmanes se sabrà la manera de procedir a l’edifici. Nosaltres passàrem les necessitats que tenim i ara cal vore la dimensió que han de tindre les obres. El rector em diu que està preocupat amb eixe retard, però ara que tinc el Viaducte, la meua preferència és l’edifici acadèmic i docent.

– En el Viaducte, es porten anys realitzant diverses obres de condicionament. Què pot contar-nos sobre elles?
– Està ja tot fet a falta que acaben el laboratori de motors, que és l’última obra que hem fet amb els pressupostos de la Generalitat per a donar espais als investigadors de motors, que investigaran sobre les piles de cotxes per a evitar que es cremen. Eixe grup està a València però el professorat és d’ací, i ara disposaran d’espai.

L’obra hauria d’estar acabada, però com sempre passa en les obres, s’ha retardat. No quedarà molt perquè puga començar a posar-se en marxa.

– El suport de la Generalitat per a estes actuacions s’ha produït en els últims anys. En l’obertura del present curs, la secretària d’Universitats, Esther Gómez, va assenyalar que tornarien a destinar altres 250.000 euros. A què anirien destinats?
– Ara és tot per a adquisició de material d’investigació, però hem d’esperar a l’aprovació dels pressupostos, perquè sense ells, eixa línia pressupostària no existix. Ho tenim tot preparat perquè, quan estiguen, llançar les ordres de compra, perquè són contractes majors que han d’eixir a concurs públic.

– Un altre dels projectes que porta un temps en marxa és el Museu de la Indústria. En quin punt està?
– Està prou avançat. Crec que en unes setmanes marcarem la data d’inauguració del que seria la primera fase, que és la part de l’aportació de María Catalá, que està al Viaducte i pràcticament muntat.

Continuem treballant en l’apartat de mecenatge perquè aportacions de particulars i empreses ens permeten finançar eixe projecte que ocuparà el soterrani del Viaducte i el que serà la part d’investigació, que és la que utilitzarem provisionalment fins que tinguem la Ciutat Politècnica de la Innovació.

– En el present curs s’han incorporat diverses titulacions, en quins altres títols està treballant el Campus?
– En diversos. Un dels objectius fonamentals és tindre una formació superior d’enginyeria industrial, que és el Màster Industrial. S’han fet avanços prou importants però veurem en estos pròxims mesos si es van tancant les diferents operacions perquè en el curs 27-28 tinguem esta formació al Campus. Li volem posar el nom de Màster en Enginyeria Industrial i Tecnologies Intel·ligents. En uns mesos podem donar notícies al respecte.

>>Pot llegir l’entrevista completa en El Nostre del 13 de febrer.