Un documental com a homenatge als treballadors de la indústria paperera

La indústria del paper, un dels pilars històrics, econòmics i socials de Banyeres de Mariola, és la gran protagonista del documental “Jo treballava en un molí paperer”, una producció del *Museu de la *Paraula que rescata la memòria col·lectiva de generacions de veïns i veïnes vinculats a aquesta activitat. Amb una duració d’1 hora i 54 minuts, l’obra es converteix en un valuós testimoniatge del passat industrial del municipi, recuperant les veus dels qui van dedicar la seua vida al paper.
L’estrena va tindre lloc divendres passat 9 de maig en el Teatre Principal, que es va omplir per complet per a assistir a l’esdeveniment. La presentació va comptar amb les intervencions dels documentalistes que han participat en el projecte: Gracia López, Gilberto Olcina i Eduardo Gilabert, el responsable de filmació i muntatge Josep Miquel Martínez, la directora de museus Mª Ángeles Calabuig, la regidora de Patrimoni Beatriz Francés i l’alcalde Josep Sempere, els qui van posar en valor la importància de conservar i difondre aquest tipus de patrimoni oral i identitari.
El documental arreplega els testimonis de mig centenar de persones, moltes ja mortes, que van treballar durant dècades en els molins paperers del terme municipal. A través dels seus relats es reconstrueixen vivències laborals, condicions de treball i records d’un mode de vida que va marcar profundament al municipi. Les entrevistes es van realitzar en diferents moments des de l’any 2000 fins als nostres dies, la qual cosa ha permés reunir una riquesa de perspectives difícil d’obtindre en un sol període
“Jo treballava en un molí paperer” aborda una àmplia varietat de temes, des dels processos tècnics de fabricació del paper —selecció de matèries primeres, preparació de la pasta, assecat, enrotllat, ús de productes químics, etcètera— fins a detalls més específics com el gramatge del paper, el setinat, o la qualitat del producte final, tot això amb la veu i segell dels seus protagonistes. S’ofereix una visió detallada dels diferents elements i màquines que formaven part de la cadena de producció, i els diferents oficis que es donaven cabuda dins d’una fàbrica de paper, amb menció, entre altres, al paper que exercien els mecànics i la importància de la seua ràpida intervenció davant qualsevol fallada de les màquines per a garantir el ritme de la producció.
També es repassa l’evolució del sector des dels seus orígens fins a la seua progressiva desaparició, incloent-hi la menció expressa de tots els molins històrics del terme municipal: el Molí de Dalt (Molí dels Navarrets), el Molí de Baix, el Molí Campana (La Borrera), el Molí Nou, el Molí del Partidor, el Molí l’Ombría, el Molí Sol, el Molí Pont, el Molí l’Espenta, el Molí Roig, el Molí Tap, el Molí Forcall, el Molí Sans i la fàbrica de l’Estació.

Recreacions visuals
A més d’arreplegar imatges actuals de l’estat en què es troben aquests espais —la majoria en ruïnes o desapareguts— el documental inclou recreacions visuals que permeten entendre com es treballava a l’interior de les fàbriques.
També apareixen intervencions dels industrials que va tindre el sector al llarg de la història, així com entrevistes empresaris actuals, els qui coincideixen en la importància de mantindre viva la manufactura del paper en petites empreses, i subratllen el valor afegit que aquestes aporten enfront de les grans corporacions. En aquest sentit, el documental llança un clar missatge en favor de la preservació del patrimoni industrial local i proposa, fins i tot, que les antigues ximeneres fabrils siguen considerades béns d’interés cultural o immaterial, donada la seua rellevància històrica i simbòlica.
La producció pot veure’s íntegrament en el canal de YouTube, la qual cosa permet la seua difusió pública entre veïns, centres educatius, investigadors i qualsevol persona interessada a conéixer la història recent de Banyeres.
Dedicat a totes les treballadores i treballadors del paper, el documental és un exercici de reconeixement als qui, amb esforç i sacrifici, van fer progressar a Banyeres de Mariola. Amb aquesta obra, el Museu de la Paraula continua consolidant el seu paper com a referent en la conservació i divulgació del patrimoni oral, cultural i social del municipi.