Un gen competitiu que no entén d’esports

El que semblava una retirada, ha resultat ser només el començament d’una segona vida esportiva. Carlos Materredona, un dels millors tennistes que ha donat Alcoi, ha tornat a alçar un títol… encara que aquesta vegada, canviant la raqueta per la pilota de bàsquet. Campió de la lliga local amb l’equip Els Ponts Albaida, el menor dels germans Matarredona, ha sorprés a molts amb el seu impacte immediat en un esport que, fins fa poc, no era el seu de manera oficial.

I sí, encara que puga semblar xocant, és una realitat: després de tancar la seua etapa en les pistes de tenis, *Materredona ha trobat en el bàsquet una nova via per a mantindre viva la seua vena competitiva. Però el més impressionant no ha sigut el seu fitxatge, sinó la seua influència directa en l’èxit de l’equip, sent un jugador clau des del primer partit fins a l’últim segon de la final.

Els Ponts d’Albaida es va proclamar campió de la lliga local després d’imposar-se en la final al Font Roja en una sèrie al millor de tres partits. En la primera trobada, victòria ajustada per 60-56, decidida en els últims instants, on Carlos va anotar 24 punts i va signar dos triples crucials. En el segon xoc l’equip va sentenciar amb un clar 75-60, i Materredona va tornar a brillar amb 20 punts més, emportant-se l’MVP de la final.

Abans, això sí, es van quedar a les portes en la Copa, caient en semifinals davant Servinegar per 40-47, una trobada en el qual Carlos no va poder participar. Així i tot, la seua presència en la resta de la temporada ha sigut vital: ha disputat pràcticament tots els partits complets i ha fet una mitjana de més de 23 punts per partit.

La seua arribada i la d’un jove de 21 anys van revitalitzar a un equip amb molta experiència però que necessitava cames fresques. “A l’equip li faltaven rotacions, està format per gent molt veterana, que juga en la lliga local des de fa molt temps, fins i tot a nivell professional i té molts recursos perquè però no tenien eixa frescor i eixa joventut que nosaltres hem aportat”.

Encara que per a molts Carlos Materredona sempre ha sigut “el tennista”, la veritat és que el bàsquet no és un esport nou en la seua vida.
De fet, ha sigut present des de sempre, acompanyant en silenci la seua carrera en les pistes de tenis. “És veritat que després em vaig decantar pel tenis, però des que vaig nàixer he tingut una canastra a casa. He jugat amb el meu germà, li he acompanyat a partits sempre que podia, i d’ací em ve l’afició al bàsquet”, explica Carlos.

I no és casualitat. Encara que en moltes ocasions se l’ha relacionat amb el seu oncle per part materna, Miguel Valor –qui també va viure l’experiència del tenis als Estats Units com ell–, el bàsquet forma part de l’altre gran llegat familiar, per part paterna.

El seu pare va jugar durant tota la seua vida en la lliga local de bàsquet, i, curiosament, dos dels actuals companys de Carlos, Diego i Javi Fernández, van compartir equip amb ell fa més de dues dècades. “El meu pare va jugar amb Diego i Javi quan eren joves, amb 16 o 17 anys. Hui un continua jugant amb mi i l’altre és el nostre entrenador. És bonic tancar eixe cercle de pares a fills”, afig.

A més, el seu germà, Pablo Matarredona, sempre ha estat vinculat al bàsquet, amb recorregut en categories com la Segona FEB, la qual cosa reforça eixa dualitat esportiva que sempre ha respirat a casa.

Després de penjar la raqueta, Carlos tenia clar que no volia allunyar-se de la competició. “Sabia que el bàsquet em podia donar això que trobava a faltar: competir. No em vaig apuntar per apuntar-me, ni per a fer esport sense més. Jo buscava alguna cosa que em motivara, que em picara, que em retornara el cuquet de competir”, confessa.

I vaja si ho ha trobat. En la seua primera temporada completa, ha sigut peça clau en el títol de lliga de Els Ponts Albaida, ha fet una mitjana de més de 23 punts per partit, i ha sigut MVP de la final, amb actuacions excel·lents. “He viscut 20 anys amb la competició com a part de la meua vida. Quan ho deixes, hi ha un buit. I el bàsquet m’ha ajudat a omplir-lo amb il·lusió nova”.