Visita reial
Alcoi està molt acostumada al fet que la visiten cada any ses majestats, en un dels dies més esperats del Nadal.
El que no és habitual és la presència d’ altres reis que no són mags, que han estat per les comarques escasses vegades.
Quan fa 50 anys de la restauració de la monarquia, podem recordar la visita de l’ara emèrit, en aquell moment rei Joan Carles i la reina Sofia.
Va ocórrer només un any després de la seua proclamació, el 3 de desembre de 1976, en una gira per terres valencianes.
El Nodo que encara s’emetia en els cines, li quedaven cinc anys, li va dedicar tres minuts a la vinguda dels reis.
“Alcoy espera ilusionada la llegada los reyes de España en su viaje por la región levantina”, relatava la locució, amb musiqueta de fons. Fidel a l’estil més representatiu ‘nodista’ no hi havia so ambient del moment, però s’apreciava com el fort vent menejava els cabells de Sofia. A diferència dels que venen el 5 de gener, no van baixar pel Camí, van aplegar al Collao en helicòpter.
La plaça d’Espanya estava de gom a gom amb gent de totes les edats, balcons engalanats com si fos Sant Jordi, i pancartes de salutació de diferents llocs com Cocentaina i una molt llarga del Camp de Mirra que volien indicar que es on es va firmar el Tractat d’Almisrà.
Dels que van estar presents en la plaça veient de lluny i entre la multitud Joan Carles i Sofia, hi ha qui insisteix que qui era alcalde, Rafael Terol, va dir :”queridos reyes de Alcoy, bienvenidos a España”.anècdota que s’ha quedat com a llegenda urbana.
L’alcalde d’Alcoi els va comentar als monarques que s’haurien quedat estranyats de vore com una terra dura i inhòspita pot ser tan productiva. La clau és la població. Rafael Terol els ho va explicar en valencià: “…amb el seu treball, intel·ligència, decisió i sobretot una voluntat inquebrantable, obren cada dia el miracle de convertir en pa les pedres de les nostres muntanyes”.
La ruta de la breu parada reial va continuar a la seu de la festa, el Casal. Parada guiada amb descobriment de placa i amb la presència dels 27 primers trons, faltava la filà Benimerins que encara no s’havia fundat, vestits amb la indumentària festera. Encara que no hi havia mòbils, es van fer la típica foto amb tots els festers davant del fresc de Solbes.
Hi ha una imatge que encara crida més l’atenció, els monarques rodejats de moros i cristians en meitat de l’escala del Casal.
Sembla que es van emportar com a record els ninos festers i un arcabús. En algunes cròniques s’assegura que com a productes típics els van donar pinyons I peladilles.
I com a qualsevol il·lustre foraster que xafava sòl alcoià, els van convidar a festes, els reis van agrair l’oferiment.
Dos anys més tard, per abril, la corporació municipal va anar al Palau d’Orient a entregar-li al rei la medalla d’or de la ciutat.
A les festes va vindre qui després fora premi Nobel de Literatura, Camilo José Cela, qui va viure l’experiencia de disparar amb un trabuc… però eixa és una altra història.
CARLES FIGUEROLA. Periodista