El parc immobiliari ha crescut només un 2’6% en l’última dècada
Un 47% dels edificis es van construir abans de 1971 i a partir dels 50 anys s'exigeix seguiment per l'antiguitat
En 2019, l’estadística cadastral comptabilitza 31.558 habitatges a Alcoi, una progressió des de 2011 d’un 2,6%. Així ho recull el diagnòstic encarregat per l’Observatori Municipal de l’Habitatge, que serveix per a conéixer la situació del parc immobiliari a nivell local. Els habitatges addicionals no són necessàriament nous habitatges, el número pot créixer per altres causes, com la divisió horitzontal d’un edifici que mancava d’això (necessària, per exemple, si es desitja vendre un habitatge i no sols la totalitat de l’edifici). Per això, es pot estimar que el nombre d’habitatges a Alcoi ha crescut com a màxim un 2,6% entre 2011 i 2019.
En termes d’edificis, el Cens de 2011 –l’últim disponible– comptabilitza a Alcoi un total de 6.197 edificis dels quals 6.026 (el 97,2%) estan destinats principal o exclusivament a habitatges.
Els dos principals indicadors disponibles sobre l’estat general del parc d’habitatges són l’any de construcció dels habitatges i la inspecció ocular efectuada en ocasió dels Censos de població i habitatges. En referència a l’any de construcció, existeix una relació entre l’antiguitat d’un edifici i el seu estat de conservació. Aquesta relació no és més que indicativa, ja que ve modulada per diversos altres factors, com la qualitat de l’edificació i el manteniment efectuat.
La normativa exigeix un seguiment de l’estat de l’edifici mitjançant inspeccions periòdiques a partir dels 50 anys d’antiguitat. A Alcoi, aproximadament un 47% dels habitatges es van construir abans de 1971, i hauran aconseguit els 50 anys d’antiguitat en 2020. En termes d’edificis, una mica més de la meitat (53%) hauran aconseguit els 50 anys en 2020. En total, es tracta aproximadament d’uns 3.200 edificis.
El major percentatge d’habitatges data de la dècada 1971-1980. Durant aquesta dècada, es van construir edificis més grans (amb una mitjana de 9,8 immobles per edifici), per la qual cosa el nombre d’edificis representa el 13% del total d’edificis, però els habitatges en aquests edificis sumen el 20% del total d’habitatges. Aquesta dècada és l’última dècada en la qual s’observa un marcat creixement poblacional de municipi. En les dues dècades següents es van construir sobretot immobles de reduïda grandària. Durant el boom immobiliari d’inici del segle XXI, torna una major activitat constructiva relacionada amb immobles de major grandària.
El mapa de les parcel·les de les edificacions amb una antiguitat major de 50 anys en 2020, de l’Institut Cartogràfic de la Comunitat Valenciana, permet veure que aquestes edificacions es troben disseminades per tot el terme municipal. La informació del mapa permet veure així mateix que només una minoria d’aquestes edificacions disposen de l’Informe d’Avaluació de l’Edifici (IEE), obligatori per a edificis a partir dels 50 anys.
No obstant això, cal tindre en compte que una part significativa d’aquests immobles compten amb una Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE) conforme a la normativa municipal, en vigor amb anterioritat a la implementació del IEE.
ENVELLIMENT DEL PARC
En la dècada vinent (2021-2030), altres 788 dels edificis censats aconseguiran l’antiguitat de 50 anys. Encara que se supose que un 5% d’aquests edificis queden reformats o derrocats, hi hauria encara uns 750 immobles, és a dir, uns 75 edificis d’habitatges per any, que hagen de passar l’Informe d’Avaluació de l’Edifici i escometre, en el seu cas, les reformes detectades per l’informe.
En 2011, 937 edificis d’habitatges, un 16% del total, presentava algun nivell de deficiència segons les dades del Cens. Un 1% dels edificis estava en un estat ruïnós, un altre 3%, en un estat dolent, i un 12%, en un estat deficient.
Les deficiències se centren en els edificis construïts abans de 1971, i més particularment en els edificis anteriors a 1951. Dels edificis construïts entre 1900 i 1920, el 63,3% (283 edificis) presenta algun tipus de deficiència, mentre que l’11,5% dels edificis anteriors a 1900 es troba en estat ruïnós.
DESTACA UN ALT NOMBRE DE PISOS BUITS EN ELS EDIFICIS DE MÉS RECENT CONSTRUCCIÓ
Un 72,0% dels habitatges a Alcoi són habitatges principals, segons dades del Cens de 2011 i que recull l’estudi realitzat a petició de l’Observatori Municipal de l’Habitatge per. Un 9,1% dels habitatges tenen ús com a habitatge secundari, mentre que un 18,9% dels habitatges estan desocupades. Els habitatges secundaris es troben amb major freqüència en edificis construïts entre 1900 i 1920 i entre 1981 i 1990. Els habitatges buits són particularment freqüents en habitatges construïts entre 1921 i 1940.
PRIORITZAR EL SEU ÚS PER A UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
Amb vista a promoure un desenvolupament sostenible, la normativa urbanística de la Comunitat Valenciana (LOTUP) requereix que la planificació territorial i urbanística prioritze, entre altres, l’ús dels habitatges buits com a opció preferent sobre el nou creixement”. Segons dades del Cens de 2011, existeixen a Alcoi 6.606 habitatges buits, un 18,9% de tots els habitatges del terme municipal. Destaca un alt nombre d’habitatges buits en els edificis de més recent construcció: un 13,0% dels habitatges construïts entre 2002 i 2011, i un 24,1% dels habitatges de 1991 a 2001 apareixen com a buides en les dades del cens de 2011.
Per la seua poca antiguitat, s’ha de suposar que aquests habitatges es troben en perfectes condicions d’habitabilitat. En termes absoluts, es tracta de 1.029 habitatges, 689 de la dècada 2001-2011, i 340 de la dècada 1991-2001.
Les dades sobre contractes i consum d’aigua són una altra font d’informació sobre el nombre d’habitatges potencialment buits. Una anàlisi dels contractes amb consum zero en 2019 de l’empresa distribuïdora d’aigua xifra en 2.284 el nombre de contractes sense consum. Aquests contractes inclouen tant habitatges com locals. La zona amb el menor nombre de contractes és la zona nord, el major número s’observa en l’Eixample.
Part d’aquests 2.284 immobles són locals i no habitatges. Així mateix, es pot suposar que una part dels habitatges no estan buides, malgrat no comptabilitzar consum d’aigua, per una diversitat de raons. Però el fet que aquests immobles mantenen d’alta un contracte de subministrament d’aigua permet suposar que no es tracta d’immobles abandonats.