Maia Llácer: “Vull ser olímpica a París 2024”

La gimnasta alcoiana es va quedar a les porta de formar part de la selecció que va acudir a Tòquio

Maia Llácer: “Vull ser olímpica a París 2024”
Maia Llácer ha passat uns dies de descans a la nostra ciutat. | D. V.

El seu pas uns dies per la casa familiar a la nostra ciutat abans de tornar diumenge passat Mallorca, on entrena i estudia, ha sigut un xoc de sentiments oposats, de sensacions contradictòries, entre l’orgull d’haver participat en el tram final del procés de selecció de l’equip de gimnàstica artística femenina que finalment ha acudit a l’Olimpíada, i la decepció de quedar-se a les portes i la sensació d’haver deixat escapar una oportunitat impossible en cas que els Jocs de Tòquio s’hagueren celebrat finalment en l’estiu de 2020, però la pandèmia li va oferir a Maia Llácer la possibilitat de pujar-se a un tren que en altres circumstàncies hauria sigut molt complicat d’agafar. “Ha sigut una pena”, reconeix l’alcoiana, atrapada aquests dies en un laberint emocional. “Pensava que no seria capaç de suportar seguir les retransmissions televisives, però m’ha succeït tot el contrari, he matinat per a veure a Néstor i totes les actuacions de l’equip nacional, he patit, m’he alegrat i he gaudit un munt. Ara estic contenta i orgullosa de tot el que va succeir les setmanes prèvies i d’haver participat en el procés de selecció de l’equip que ha anat a l’Olimpíada. Va ser una bonica experiència i només puc dir que a Tòquio van ser les millors. Les felicite i només em queda que treballar per a marcar-me nous reptes”, va afegir.

NOU CICLE OLÍMPIC
Aqueixos reptes passen ineludiblement pel pròxim cicle olímpic que culminarà a París 2024, en la qual Maia Llácer tindrà 21 anys. “Aqueix és el meu objectiu”, afirma amb rotunditat, sense embuts. Tot aquest procés de selecció va agafar a l’alcoiana en plena explosió esportiva. “Ha sigut un any estrany però alhora bonic i estimulant”.

Va començar amb una operació al peu esquerre després de l’estiu per a fer-li una neteja d’uns elements estranys que li impedien entrenar amb normalitat i amb moltes molèsties. Va ser una recuperació llarga i dura que es va complicar arran d’una competició en la lliga italiana de clubs, possiblement la més potent d’Europa com s’ha vist en aquestes Olimpíades on Itàlia ha sigut quarta per equips, amb graderies plenes de públic i a la qual Maia Llácer acudeix com a reforç des de fa un parell de temporades.

L’alcoiana va acudir a aquest compromís sense saber que estava lesionada. Volta a començar i per a no danyar el seu turmell malparat va haver de prescindir d’alguns exercicis i fins i tot va deixar de fer sòl per a evitar impactes.

Per si no fos prou, va coincidir amb el seu últim any de Batxiller i les proves d’accés a la Universitat, que finalment va aconseguir superar i començarà al setembre els estudis d’un doble grau de Dret i Administració d’Empreses. “He de tindre un pla B perquè de la gimnàstica tinc clar que no viuré”, va resoldre.

Amb aqueix exigent panorama, amb infinitat de fronts oberts, va aconseguir tirar cap avant i el premi va ser entrar en la llista de deu gimnastes que la seleccionadora va designar per a triar la composició de l’equip dels Jocs, que finalment va quedar en set, entre les quals estava l’alcoiana. “Ha sigut un any dur, no sols físicament, també mentalment. Sabies que t’estaves jugant molt i veies que no arribaves, que el teu cos tenien algunes limitacions i és el dubte que em va quedar en tot aquest procés, si vaig acabar fent tot el que era a les meues mans per a haver sigut una de les quatre triades. Em quede amb la satisfacció d’haver sigut ací i de l’experiència que em pot servir de molt per al futur”, confessa.

En el camí, el títol en la Lliga Iberdrola, la principal competició estatal per clubs de l’artística espanyola, i les seues dues presències en la lliga italiana, amb una jornada a Ancona i una altra a Nàpols. “Si tire la vista arrere només puc estar contenta. Físicament m’he trobat millor, malgrat les limitacions pel peu, la qual cosa m’ha permés complir molts dels objectius que em vaig marcar a principi de temporada. He fet també coses que no imaginava podia haver fet, però sobretot he sigut ací”, subratlla.

PRIMERA PARADA, EL MUNDIAL
Sense tot just temps per a digerir la decepció que ha recorregut aquests dies pel seu cap, Maia Llácer ha començat a preparar, en el seu retorn a l’illa, el primer objectiu de la nova temporada, que el té quasi molt a la vora, a l’octubre, amb la celebració del Mundial, que serà també al Japó, però no a Tòquio sinó en Kitakyushu, la localitat de naixement d’Uchimura, tota una llegenda d’aquest esport. “Serà la primera competició del nou cicle olímpic i m’agradaria molt ser present”. Després al maig està l’Europeu de Munic, a més de les Copes del Món i la Universitat.

Pot llegir el reportatge complet en l’edició de El Nostre Ciutat del dissabte 31 de juliol de 2021.

Send this to a friend