“Considerar l’escenari un espai propi és el repte més gran al que m’he enfrontat”

Neus Ferri és una cantant i compositora alcoiana que es va començar a interessar per la música des de ben xicoteta. Va participar en la primera edició del programa La Voz l’any 2012, en el qual va quedar semifinalista en l’equip de Melendi, cantant que l’ha ajudat després del programa a desenvolupar la seua carrera musical. Actualment, compta amb tres àlbums, l’últim, ‘Llar’, amb totes les cançons en valencià, fent referència a les seues arrels. Sempre ha destacat la seua passió pel rock, encara que, per la seua música, es pot dir que la defineix un estil molt versàtil i elèctric que defén amb elegància. Malgrat que ara viu a Menorca, ha estat gran part de l’any de gira internacional i nacional amb Melendi, amb qui puja a l’escenari en cada concert com a corista principal, sent aquesta una oportunitat que la convida a continuar desenvolupant la seua passió per la música.

– Portes més de dues dècades dedicant-te al món de la música, com sents que has evolucionat com a artista des dels teus inicis fins ara?
– Crec que el que més ha canviat és el fet de considerar l’escenari un espai propi, sentir-me a gust en ell, com si ja fora part de mi, és el repte més gran al qual m’he enfrontat i haver-lo aconseguit em fa bastant feliç.

– Has estat de gira amb Melendi tant en el territori nacional com internacional, què ha suposat aquesta oportunitat professional per a tu?
– Aquesta gira suposa moltes coses belles a més d’una gran oportunitat. És el treball que sempre vaig somiar, un repte professional amb una exigència que em manté alerta, motivada, en forma, i que m’està permetent conéixer el món de les grans gires i molts llocs del món als quals mai vaig pensar viatjar. És un verdader luxe treballar amb aquest equip en este moment de la meua vida i l’estic gaudint moltíssim.

– Aquesta gira internacional era el que t’esperaves o ha sigut tot un descobriment?
– Sóc de no esperar coses, i no esperava tampoc esta oportunitat, per tant mai vaig tindre expectatives de viure una cosa així, no és una cosa en la qual cal pensar fins que no se’t posa l’ocasió davant. Cada destí i concert són un descobriment i els visc el més intensament que puc.

– Què has aprés arran d’aquesta experiència?
– Estic aprenent moltes coses tant a nivell personal com professional, però sobretot, estic aprenent a valorar tants anys d’estudi i esforç per a arribar fins ací i el meravellós que és este cos i este instrument als quals dec tant. Mai m’ho hauria imaginat i això m’està ensenyant cada dia a valorar la sort que tinc, eixe és l’aprenentatge més gran.

– Després del teu últim disc, estàs treballant en algun altre projecte personal?
– Estic escrivint molt, però sense objectius ni projectes a la vista. El bo es cuina a foc lent i tinc moltes coses al cap. Ara mateix estic vivint açò i tracte de mantindre’m en el present.

– Quin ha sigut el moment més decisiu de la teua carrera fins ara?
– Diria que plantar-me en televisió va ser un pas crucial. Quan vaig estar en ‘La Voz’, fa ja més de 10 anys, crec que no era del tot conscient del que estava vivint. Però al cap i a l’últim s’ha convertit en un pas molt important.

– Què li diries a la Neus adolescent que està començant en la música, però que sap que es vol dedicar a això?
– Que gaudira del que li agrada fer. Encara que per molt que m’ho digueren o hagueren dit, no crec que haguera accelerat el procés, tot comporta un procés i tot arriba quan ha d’arribar. He anat fent el meu camí el millor que he sabut i el continue fent de la mateixa manera.

– Tirant la vista arrere i veient tots els teus assoliments, què és per a tu l’èxit? Ha canviat la concepció d’este per a tu amb el pas del temps?
– Clar, crec que lo normal és que canvie quan veus que el que pensaves que era l’èxit també és passatger, com tot, i no et manté feliç constantment.
Des que vaig començar a cantar deia que volia viure sempre amb la música i a poder ser d’ella, i complir-ho és un assoliment constant, però l’èxit per a mi, i des de fa molt temps, és ser-me fidel a mi mateixa amb el que faig, com i amb qui ho faig.

– El teu últim concert ha sigut a Menorca, on vius actualment, allí has presentat ‘Llar’, què suposa per a tu cantar cançons d’este àlbum a la ciutat que s’ha convertit en la teua nova casa?
– Per a mi és molt especial sempre cantar a casa, ja siga la de naixement o la d’acolliment. És el lloc en què viu i on vaig compondre pràcticament sencer este disc.

– També eres professora de cant, hi ha alguna cosa que els ensenyes als teus alumnes que t’haguera agradat que t’ensenyaren a tu en el seu moment? Algun consell més enllà del cant?
– Vaig tindre professores i professors molt bons que m’han donat tot el que tenien i els dec molt del que jo ara transmet als meus alumnes. Més enllà del cant hi ha moltes coses en el món de la veu, perquè l’instrument és la persona i s’entrellacen moltes emocions i pensaments al costat del purament físic i fisiològic d’este. Cada veu és única i s’ha de tractar amb la cura i l’atenció que mereix.

– Existix alguna cosa que canviaries de la teua carrera com a artista o de la pròpia indústria musical?
– Sempre trobem coses que podríem haver fet millor, supose que és una cosa comuna, però hui dia em sent bastant en pau amb tots els esdeveniments.

– Quin tipus de llegat t’agradaria deixar en la indústria musical?
– Faig música per necessitat i perquè m’encanta, no tinc gens d’interés a deixar un llegat. Això de deixar el que siga per a quan jo no estiga, no va amb mi en cap aspecte de la vida. Ara soc ací i viuré el millor que puga.