De Caramanxel a la Premier anglesa

Marcos Abad va repassar la seua trajectòria fins a arribar a l’elit del futbol

De Caramanxel a la Premier anglesa
Marcos Abad, entrenador de porters del Leeds de la Premier anglesa, va oferir una xarrada a la Sala Àgora al començament de setmana. XAVI TEROL

L’esport és generador moltes vegades d’històries fascinants. Algunes motivadores, altres inspiradores. Una d’elles és la base de l’èxit que va portar a transformar la vocació d’un xiquet que de xicotet somiava amb col·locar-se algun dia sota els pals d’una de les dues porteries del Collao, a asseure’s en la banqueta dels millors escenaris de la Premier anglesa.

Des de fa cinc anys la carrera de Marcos Abad no ha deixat de créixer. Acaba de renovar pel Leeds com a entrenador de porters fins a 2025. La seua història, la d’aquell xiquet que va començar a llaurar els seus somnis a l’Escola de Caramanxel, va servir de fil conductor en la xarrada impartida el dilluns a la Sala Àgora sota el títol “De la base a l’elit… Els ensenyaments del camí”, que va servir per a inaugurar la programació de la setmana gran de l’esport de la nostra ciutat, que culminaran aquest cap de setmana amb la celebració de l’Esport en 3D.

Inicis complicats
Va ser una mica més de mitja hora d’esbudellar molts secrets de l’esport d’elit, però sobretot de conéixer algunes claus d’algú que fa un parell d’anys va passar a formar part de la primera generació d’entrenadors de porters amb llicència UEFA.

Molt arrere en el temps queden aquells inicis en l’Alcoyano de la mà de Paco López en els quals va haver de conviure amb la desconfiança d’haver de dirigir-se diàriament amb porters que quasi li duplicava en edat i recelaven dels seus mètodes. “Això no va de bona sort, ni de tindre bons contactes per a promocionar-te, va de treballar molt i de buscar la sort a través del treball”, va assegurar en recordar els seus, quan era un xaval carregat d’il·lusions i innocència.

En referir-se a aquells començaments no va poder evitar emocionar-se un instant en referir-se a un dels seus pares esportius, l’ex àrbitre Raimundo Correcher, qui li va introduir en el món de l’arbitratge amb la visió de fomentar “no sols l’arribada de gent jove, potenciant així l’arbitratge local, a nosaltres també ens permetia guanyar-nos uns dinerets que ens venien molt bé per a les nostres coses”.

> LLIJA EL REPORTATGE COMPLET EN L’EDICIÓ DEL DISSABTE 11 DE JUNY DE EL NOSTRE CIUTAT.

Send this to a friend