El Collao i la gespa, “benvolguts” enemics

Si tirem mà a les estadístiques i rescatem de la memòria el lamentable episodi de l’estat que presentava la gespa del Collao fa dues setmanes enfront del Barça Atlètic, en l’estrena de lliga a casa, el Sabadell no és l’únic enemic al qual demà (19,30 hores) haurà de fer front l’Alcoyano.

Els de Vicente Parras només han guanyat un de els seus onze encontres com a locals, inclosos els tres de pretemporada. Des que al febrer passat el Barça B va guanyar 2-3 amb gol de Jutglà a dos minuts del final, el Deportivo sols va aconseguir véncer al Linense (1-0) el 9 d’abril. En els altres deu encontres, els blanc-i-blaus es van quedar sense guanyar. Van cedir tres derrotes –2-3 Barça B, 0-2 Linares i 0-1 Nàstic) i fins a set empats (0-0 davant Vila-real B, Albacete i Barça Atlètic, 1-1 contra Atzeneta, Hèrcules i Alzira, i 2-2 enfront de l’Alzira–.

A aquesta reveladora dada, sumar la preocupació que existeix en el vestuari des de la pretemporada per la gespa del Collao, que feia temps no es veia en un estat tan lamentable com es va poder comprovar enfront del filial blaugrana. “Està malament”, va sospirar ahir Vicente Parras.

En aquestes dues setmanes els jugadors sol han trepitjat un parell de vegades el camp per a tractar de preservar-lo i que demà enfront del Sabadell es trobe tan bé com siga possible. “El que veritablement em preocupa d’aquest assumpte és la seguretat del futbolista. El club està en una situació delicada i arriba fins on pot”, va confessar el tècnic.

Posades sobre la taula totes dues qüestions, la veritat és que el Sabadell arriba al Collao en un moment dolç per als blanc-i-blaus, situats com colíders del grup segon. Els arlequinats poc o res tenen a veure amb l’equip de la passada temporada que venia de descendir de Segona Divisió i amb una obsessió quasi malaltissa per tornar al futbol professional per la via ràpida. “Han canviat la seua filosofia. Han fet una plantilla amb un perfil determinat de jugadors. Van arribar diversos jugadors del Girona que treballa molt bé el futbol posicional. Tenen un tècnic amb bon gust per la pilota”, va explicar Parras.

El Sabadell serà possiblement l’equip amb més cares noves en la seua plantilla. Fins al mateix 1 de setembre van arribar tres jugadors d’una tacada. Entre ells, el migcampista Sergi García, futbolista de bon peu sobre el qual gira el joc arlequinat. El català va disputar 37 partits el passat curs amb l’Albacete, a més de ser l’autor de la passada del gol de l’ascens. Finalment ha arribat cedit. Una altra qüestió per la qual destaca són les seues 1,95 d’altura.

En l’Alcoyano es preparen canvis en l’onze. Pedro Sánchez i Imanol són les úniques baixes. Moyita va debutar en Los Pajaritos amb quinze minuts enlluernadors. Raúl Alcaina i Agüero, que van fabricar l’únic tant del partit, tenen moltes opcions de continuar junts, mentre que els canvis poden vindre en les bandes.