El quart poder

Fent-me valdre d’aquest petit i modest espai que se m’ha concedit m’agradaria fer una reflexió, digue’m metalingüística, al voltant del periodisme. Allà pel segle XVIII l’escriptor irlandès Edmund Burke encunyaria l’expressió “quart poder” per a referir-se a la premsa. Aquesta perspicaç denominació ha anat adquirint notorietat amb el pas del temps, ja que avui dia els mitjans de comunicació no són un simple reflex de l’opinió pública, sinó que la manipulen a voluntat.

Sovint valorem la qualitat d’un mitjà d’acord amb el grau en què coincideix amb la nostra opinió, i no segons la seva imparcialitat. De fet podem dir que no existeix l’objectivitat en el món de la comunicació, simplement l’aproximació a ella. El periodista ha de saber interpretar la realitat, és part de la seva funció, no obstant també ha de trobar l’equilibri necessari per a no influir deliberadament en el públic. Cal dir que a vegades aquestes males pràctiques són alienes al professional, ja siga bé per pressions externes o bé pels interessos comercials dels grans monopolis. Per aquest motiu és tant important comptar amb mitjans de comunicació de caràcter públic, ja que aquests no han de ser mesurats per la rendibilitat econòmica.

En l’àmbit televisiu, on aquesta realitat és més evident, podem esperar que els programes o les sèries de les cadenes privades tinguen una continuïtat associada a l’audiència, i no a la seva qualitat. A les públiques, per contra, es pot apostar per contingut de major qualitat sense tindre el nombre d’espectadors com a gran valedor. Malgrat tot, amb el caràcter públic al qual faig al•lusió es corre el risc de patir manipulació política, com per exemple a Canal 9. De fet amb la cadena autonòmica valenciana em passa com amb la independència de Catalunya. Igual que veig una estupidesa crear un nou estat per a què siga gestionat per polítics del caràcter d’Artur Mas, no trobe el sentit a tindre una televisió manipulada pel poder, independentment del corrent ideològic. Per aquest motiu, i davant de les informacions que apunten al retorn de Canal 9, espere que es redacten uns veritables estatuts que asseguren la seva imparcialitat.

Són molts més els errors en els quals poden incórrer els periodistes, com per exemple el sensacionalisme o el foment de l’alarma social. Demane per tant a tots aquells que consumeixin noticies, que adopten una postura crítica davant de qualsevol tipus d’informació i que busquen canals de comunicació alternatius als tradicionals.