En la Champions de l’hoquei femení
Teresa Payá ha passat en dos anys de jugar en OK Plata a debutar en la màxima competició guanyant al Benfica
En un viatge que va començar als tres anys d’edat, Teresa Payá es va endinsar en el món de l’hoquei patines a Alcoi. Motivada per veure al seu germà entrenar l’esport al pati del col·legi, va decidir unir-se a l’extraescolar d’hoquei patines, marcant així els primers passos d’una destacada carrera impulsada pel club Patí Alcodiam Salesians. Des de llavors, fins als 16 anys, va formar part d’un equip mixt del l’Alcodiam, sent ella una de les poques xiques. No obstant això i, malgrat poder defensar la samarreta blaugrana, hi havia límits que no li permetien jugar més enllà de la lliga local.
La seua ambició per l’esport li va portar a prendre la decisió que va fer que la seua vida donara un gir de 180°: marxar-se d’Alcoi. “Jo volia jugar més de debò i no simplement en la lliga local, llavors vaig haver de decidir anar-me a Catalunya, que és on està el major volum d’hoquei, especialment el femení”, confessa Teresa. El club Vila Sana va posar l’ull en l’esportista amb un contracte que es va renovar durant tres temporades seguides, fins al curs 20/21, quan va ser fitxada pel nou equipe Club Patí Esneca Fraga.
Payá no va poder obtindre millor recompensa pel treball realitzat durant tots aquests anys en l’esport, que la victòria de l’OK Lliga Plata 21/22 amb el seu nou equip. “Guanyar la lliga és una sensació increïble, perquè portes treballant tot l’any per complir els objectius que et proposes i veure que els aconsegueixes és molt emocionant. Aconseguir el títol és molt dur i més si està en joc ascendir a la màxima divisió de l’hoquei”, afirma l’esportista.
No és d’estranyar, per tant, que l’ambició i l’exigència siguen les dues qualitats que defineixen la personalitat de la jove alcoiana. “Sempre vull que isca tot bé i si no m’ix alguna cosa, ho intente, intent, intent fins que al final sale”, confessa Teresa.
Payá va complir el seu segon curs amb el Fraga la passada temporada (22-23), en la qual es va estrenar en la Copa de la Reina. El bitllet a la competició sempre suposa una alegria i un plus per a eixir de la quotidianitat de la lliga regular, però per al Fraga va significar més que això, perquè era la primera temporada que l’equip militava en l’OK Lliga. “De normal, quan els equips ascendeixen, poques vegades s’arriben a mantindre, i si ho fan sempre ho fan lluitant pel descens. Nosaltres arribem a estar en posicions de play off”, continua l’alcoiana.
Teresa Payá continua conquistant metes i aquest curs s’ha convertit en la primera alcoiana a trepitjar escenari Champions en la modalitat d’hoquei patines femení, tota una fita. “No ho hauria pensat mai. És el típic somni que tens, jugar aquest tipus de competicions que van més enllà de la lliga contra equips que no t’enfrontes normalment. És increïble”, expressa Teresa, referint-se a la magnitud i l’emoció que implica participar en la Champions. La fase classificatòria la van jugar contra el Cronenberg alemany i la van superar a l’octubre. El debut de Payá en aquest campionat no va passar desapercebut. “No estava més nerviosa que de normal, però si que tenia una sensació diferent. Potser sí que eren nervis, però nervis bons, dels quals són necessaris tindre per a jugar aquest tipus de partits”, confessa. Després de véncer al conjunt alemany, l’equip de Teresa va aconseguir el bitllet a la fase de grups, que té un format de lligueta entre tres conjunts: el Fraga, el Vila Sana i el Benfica portugués. “És un grup difícil, però motivador, perquè al final jugues contra els millors. De moment estem contentes perquè contra el Benfica guanyem a casa (2-0) i això ens serveix de motivació per a continuar”, continua Payá
Al gener, el Fraga tornarà a la competició europea amb els partits d’anada i tornada contra el Vila Sana, actual líder de l’OK Lliga Iberdrola i, posteriorment, viatjaran a Lisboa per a mesurar-se al Benfica. Siga com siga el resultat, Teresa subratlla la determinació i la fam d’aconseguir coses significatives que té l’equip: “Tenim moltes ganes d’aconseguir coses, ja no potser d’aconseguir títols, sinó d’arribar lluny. Per exemple, si a Europa ens quedem pel camí, que eixe camí siga espectacular, que hàgem lluitat i competit a mort”, afirma l’alcoiana.
L’hoquei femení, des que Teresa Payá va iniciar la seua marxa, ha evolucionat considerablement a la ciutat: “A Alcoi, i a la Comunitat Valenciana, pel que veig, està creixent molt i bastant ràpid. Han fet ara una lliga femenina i això m’alegra molt”, expressa amb entusiasme. “No tinc cap referent en concret, perquè de xicoteta quasi que ni sabia que existia una lliga d’hoquei femení, perquè a Alcoi encara no havia arribat i quan vaig començar a jugar, quasi que ja jugava contra elles”, compte.
La jugadora atribueix el seu èxit actual al treball de base realitzat en la pedrera del’Alcodiam, on es va formar com a jugadora fins als 15 anys, abans de continuar la seua carrera a Vila Sana. “Estic on estic gràcies al treball realitzat en els equips de formació de l’Alcodiam. Ací em van formar com a jugadora i després he anat aprenent més coses”, comparteix Payá.
És indiscutible que Teresa Payá s’està consolidant com una figura destacada en la disciplina. “Cada any ens preparem per a complir objectius més ambiciosos, per la qual cosa hem de ser més disciplinades. Al final tenim un contracte cada any, la qual cosa fa que hàgem de ser professionals i compromeses amb el club”, segueix l’esportista. La seua trajectòria serà un far d’inspiració, especialment per a les xiquetes de la ciutat, que ara compten amb el privilegi de tindre a una pionera alcoiana com a referent en l’hoquei patins femení.