Enric Peidro: “El swing suporta molt bé el pas del temps”

El saxofonista de jazz alcoià, Enric Peidro manté una intensa activitat musical que s’incrementa amb l’arribada de l’estiu. Acaba de traure un nou disc i amb el seu sextet va actuar fa poc a Alcoi, la cita anual que sempre figura en la seua agenda. Peidro assegura que el seu secret de portar tants anys tocant és mantindre’s fidel a un estil: “he tractat de tocar la música que m’agrada, independentment que tinguera més o menys públic”. Considerat com un saxo tenor destacat en l’anomenat estil ‘mainstream’, Peidro recopila temes dels anys 30 als 50 perquè, segons ell,’ el swing o el jazz clàssic suporta molt bé el pas del temps’.

El swingtet, integrat per saxo, trombó, trompeta, piano, contrabaix i bateria, és una de les formacions preferides del músic alcoià, Enric Peidro. L’any passat va publicar amb el sextet un àlbum i, a causa de la bona acollida, en maig d’enguany n’ha tret un segon : ‘Hapiness i a thing called jazz’.

Peidro ha seleccionat per a este nou àlbum els temes que és remunten a la gran època del swing. “A mi m’interessa redescobrir material que no es toca molt hui en dia, però que a la gent li resulta molt entretingut. No tenen necessàriament que conèixer els temes per agradar-li el concert. Si les cançons són bones, la gent reacciona igual que amb un estàndard que coneix o amb la música que li resulta més familiar”.

La presència de sis músics en l’escenari és un format que atrau molt al públic. “Permet molta interacció entre els músics-comenta Enric Peidro- també els arranjaments entre els instruments de vent. A més, es poden elaborar més les cançons, les dinàmiques, la veritat és que és molt agraït i molt amè per al públic”.

17 anys tocant jazz

Enric Peidro va optar per dedicar-se al jazz de manera més professional cap a l’any 2000. “La cosa no ha sigut mai fàcil, sempre hem tingut una manca d’infraestructures, de suport, i vaig estar alternant amb altres grups, amb altres músiques i ,finalment, cap a l’any 2000, 2001 vaig decidir dedicar-me íntegrament al jazz. La veritat es que no em retractaria. M’ha anat molt bé, estic molt content de fer el que m’agrada. Crec que és un avantatge en la vida diària, fer una faena que t’agrada, encara que els músics i els músics de jazz concretament, treballem molt més del que la gent es pensa: és una tasca que no s’acaba mai”.

Durant tot estos anys d’actuacions de concerts, de gravacions, de tocar en moltes formacions, el saxofonista alcoià que resideix a Xàbia assenyala que el seu secret és haver-se mantingut fidel a un estil. “M’he decantat per un estil que no s’ha practicat molt i això m’ha permès continuar funcionant perquè era un poc una alternativa al tipus de grups que eren més comuns. He tractat de tocar la música que m’interessa independentment que tinguera més o menys públic i ara, el boom del swing m’ha agafat en el mateix punt on estava abans . M’ha beneficiat igual que en altres moments m’ha perjudicat mantindre un estil més o menys clàssic”.

Tocar tots els anys a Alcoi

Alcoi no falta mai en l’agenda d’Enric Peidro i tots els anys programa com a mínim una actuació en la ciutat. L’última va ser en juny en els concerts del Mussol on , amb el sextet, va presentar els temes del seu nou àlbum. “M’agrada vindre a Alcoi, és una manera de retrobar-se amb els amics, amb l’audiència també. No vull fer-me molt pesat. Crec que un concert a l’any o com a molt dos és més que suficient”.

Send this to a friend