Fer realitat un projecte d’ascens

Pere Cañellas té en la seua segona temporada en una banqueta al Sporting com a líder de l'OK Bronze Sud

Pocs esportistes aconsegueixen deixar un impacte significatiu tant dins com fora del terreny de joc. Superar unes certes barreres per a destacar en l’àmbit tècnic és un gran repte, però hi ha casos notables que demostren que la passió per l’esport pot viure’s de diverses maneres. Un clar exemple d’aquesta realitat és Pere Cañellas, etern número 5 de l’Alcodiam, que va ser capità i va vestir la samarreta blaugrana durant catorze temporades. Malgrat aquesta llarga connexió, al març de 2022, els camins de Pere i el club alcoià van prendre rumbs diferents. Va ser llavors quan el jugador va decidir penjar els patins i embarcar-se en la seua nova aventura com a entrenador.
Quasi dos anys després de la seua retirada, Cañellas s’ha fet un important buit en l’esfera tècnica de l’esport, especialment en el “nou” equip d’hoquei patines de la ciutat, l’Sporting Alcoi. Actualment, Pere és l’encarregat de tota la base de l’entitat, des d’iniciació fins a alevins, i del primer equip, que juga en OK Lliga Bronze. Encara que el buit de passar de ser jugador a ser entrenador és evident en alguns casos, Cañellas confessa: “No tire res de menys jugar. Vaig acabar bastant cremat com a jugador i m’apassiona molt més entrenar, a pesar que suposa molt més treball”.
Pere Cañellas, al costat d’altres companys, ha dedicat esforços per a impulsar l’hoquei tant a nivell local com a nivell autonòmic. Aquesta dedicació no va sorgir de la nit al dia, com ell mateix assenyala: “Sempre m’ha agradat la idea de formar joves jugadors quan entrenava l’Alcodiam, però quan entrem a la Federació Valenciana de Patinatge va ser quan vam poder fer més projectes per a potenciar l’hoquei”.
Amb aquests inicis tan definits, *Cañellas té clar el seu objectiu en la parcel·la tècnica de l’esport: “Vull arribar al màxim i poder viure de l’hoquei. És la meua vida i estic treballant perquè el dia de demà el puga aconseguir. He començat des del més baix, perquè crec que em falta per aprendre i vull passar per totes les etapes”.
No obstant això, aquest treball seria pràcticament impossible sense la seua clara ambició: “Quan vam agafar la Selecció Valenciana, i quedem campions i subcampions d’Espanya, tenint en compte que mai havien passat de semifinals, va créixer la meua ambició per potenciar l’esport. Tots els treballs que faig amb l’hoquei intente portar-ho al límit per a poder aconseguir els objectius”, continua.
No fa falta més que veure el creixement que ha patit l’Sporting Alcoi per a posar en evidència la teoria de Pere. En els anys que el club porta viu ha aconseguit una nombrosa pedrera i fins i tot un equip que milita en la tercera categoria d’hoquei patines nacional, l’Ok Lliga Bronze Sud. Si preguntem quin pensa que està sent la clau de l’èxit, Cañellas el té clar: “La passió que estem tenint perquè el projecte isca cap avant. Són moltes hores ficades i molt faena, però és molt gratificant anar veient els resultats a poc a poc”.
Com ocorre en tot, sempre apareixen dificultats pel camí. “No disposem de les hores de pista que ens agradaria i això condiciona molt a l’evolució dels jugadors xicotets de la base, però intentem sempre buscar solucions. També des de l’altre equip de la ciutat no han ajudat massa. Escoltar sempre comentaris negatius cap al Sporting no és agradable, però com tot això no és a les nostres mans, no ens preocupa. Sempre diuen que quan parlen de tu, és bon senyal, siga bo o dolent”, confessa Pere. “Nosaltres sempre hem estat disposats ajudar a tothom, però en aquesta comunitat, és molt difícil. La gent està més pendent del que fan els altres que del que fan en la seua pròpia casa”, continua decisiu.
Encara que el club enfronta situacions que no poden manejar, cal no oblidar l’estrictament esportiu, que en aquest cas se centra en la bona dinàmica del primer equip, líder actual en l’OK Lliga Bronze i amb projeccions d’ascendir a segona.“L’ascens està dins dels nostres objectius. Si pot ser aquest any millor, sinó, l’intentarem l’any vinent. L’Sporting és un projecte per a la gent d’ací, perquè no hagen d’anar-se anara a jugar per a agafar experiència”, assegura.
Paral·lelament a la bona faena del primer equip del Sporting, també ressalta l’esforç per impulsar l’hoquei femení. Fa uns anys ni tan sols existia un equip femení i, en aquesta present temporada, s’ha aconseguit crear una lliga autonòmica per a la categoria sub11 i sub15, que compta amb la presència d’equips de l’Alcodiam i del Sporting. “Ací he de dir que la majoria del nostre equip aleví estava en el P.A.S Alcoi, però els va agradar el nostre projecte i van vindre amb nosaltres. I sí, en l’Sporting tenim més xiquetes que xiquets des dels més xicotets. És un esport que està tenint molta repercussió per a les xiquetes”, assegura el tècnic.
Tornant als fantasmes del passat, Cañellas revela el seu distanciament de l’Alcodiam: “Intente veure els partits per la tele, perquè tinc encara algun amic jugant, però la veritat que el seguisc molt poc”. Encara que certament la seua connexió amb el P.A.S Alcoi és inevitable, especialment durant els derbis alcoians entre els equips de la base, els quals confessa que no els viu de manera positiva: “Es crea una tensió bastant negativa que no m’agrada res. Hi ha molta gent que no li agrada el nostre projecte, perquè estaven acostumats a estar solos. Ara que tenen competència, hi ha pares que no saben gestionar-la. És una cosa que sap greu després de 15 anys en l’Alcodiam i d’haver-ho donat tot pel club. A més, quan em van obrir les portes per a anar-me i vaig decidir començar el projecte, vaig dir que podríem anar de bracet. És trist que ara molta gent del club em critiquen i fins i tot que ni em saluden. L’esport té poca memòria, però no em pensava que tan poca”, confessa l’excapità del P.A.S Alcoi.

Send this to a friend