La persistència del desig

No diem res nou si recordem que l’escultor Miquel Navarro (Mislata 1945) premi nacional d’Arts Plàstiques, és un dels artistes vius més significatius de l’art espanyol contemporani. Acadèmic de Sant Fernando, les seues obres estan exposades en museus i col·leccions internacionals com el Guggenheim de Nova York i el Centre Pompidou de París.

Treballa Navarro, el fang i la terracota amb soltesa. Ferro, alumini i zinc són,sense secret, els seus materials habituals i amb aquests construeix ciutats metafòriques compostes per centenars de peces interactives; alça també les seues escultures dominades per la verticalitat, besllum constructiu mecanicista, metafísic, des de les quals, amb una força abissal, llança l’aigua de les ancestrals sèquies i assuts de la seua terra valenciana.

Miguel Navarro construeix els elements urbans com a efectes retardats del inconscient, en una transfiguración surreal dels petits objectes orgànics i inorgànics que, des que era xiquet, habiten la seua ment. Són flors, herbes, insectes amb els quals el xiquet Miquel jugava en la seua horta de Mislata emmarcats entre trens, vies, campanars, ximeneres, homes amb caretes protectores sulfatant, sèquies i parades d’aigua. Era, com diu el seu amic Antoni Miró, un xiquet enamorat d’un cuquet, d’una fulla, d’un tros de branca d’un riuet corrent per la terra fangosa.

Mentre estudia en l’acadèmia de Sant Carlos de València l’artista treballava en diversos oficis entre ells una fàbrica de ceràmica i així Navarro entre horta, suburbi, ciutat i fàbrica, construeix els seus objects trouvés, seguint el deixant de Marcel Duchamp i les avantguardes entre 1910 i 1930 com l’Escola de Vallecas,
Avui Miquel Navarro es debat entre l’escultura, la fotografia fins i tot les seues aventures dins del cinema. Gran observador dels contraris que fan moure la realitat entre la vida i la mort, l’ordre i el caos, horta i la ciutat,, el taller de Navarro crea formes constructives, escultures urbanes, ciutats quimèriques…. tot açò inspirat en l’ancestral horta de Mislata.

Envoltat pel seu inconscient, condicionat pel paisatge mecanicista de rodes cargols i vies de ferro, conductes, canonades de sèquies, respiradors, portells i altres enginys mecànics que feia moure l’aigua per les sèquies, que permetien rodar els trens entre vies.

Influenciat per Mario Sironi i Giorgio de Chirico, així com per la col·lecció de croms de l’àlbum Nestlé dels anys 50, titulada Meravelles de L’univers, les avantguardes de principis de segle XX i el còmic i espentat pel famós Pare Roig, que li parlava de Kandinsky, Miquel Navarro aconsegueix obtenir de la mil·lenària València tota la informació que necessita. Per tant, la seua creativitat no tenia possible escapatòria.
Miquel Navarro sosté que el seu art no requereix complexes interpretacions, sinó el criteri del propi espectador, com la famosa Pantera Rosa , escultura de València a la qual li van posar nom uns xiquets els dies de la inauguració.

Conscient l’artista de la falta de coneixement sobre la seua data de caducitat, tendent a la malenconia, podria passar per un eremita paleo-cristià en la cova del seu taller mentre crea concavitats i els seus contraris.

Paral·lelament a aquesta galàxia constructiva i totémica, Miquel Navarro recrea els dibuixos i fotografies d’elaboració més ràpida amb més empremta, on atén a les seues pulsions vitals del desig més explícit amb els seus fal.us i vulves que expliquen la manera d’entendre l’erotisme, el pur desig jugant amb els elements de contrapunt atraient i rebutjant el massís i buit, el ying i el yang en nous escenaris de representació d’una antiga cerimònia.

En aquesta exposició de dibuixos ens ofereix la seua part creativa més explícita, penis i vulves gegantes dibuixos esquemàtics en negre sobre paper, associats a estructures urbanes, escultures verticals geomètriques, que donen regna solta a la transfiguració onírica, a la seua pulsió eròtica tan present al llarg de la seua obra; no en va el mateix artista diu:

El meu desig sexual és una característica constant en la meua obra. És un desig que es manifesta de diverses maneres,tant metafóriques com a reals.

DIBUIXOS DE MIQUEL NAVARRO

Alcoi, 2 octubre a 23 novembre 2018
Lloc: Centre Ovidi Montllor. (c/Vistabella, 8)
Horari: dimarts a dissabte de 18 a 21h
Col·labora i patrocina: Ajuntament d’Alcoi.Càtedra Antoni Miró. Universitat d’Alacant, Acció Cultural del País Valencià. Sabadell Fundació.

Text de José Luis Antequera, Doctor en Història de l’Art. Membre de l’Associació Valenciana de Crítics d’Art